Aquesta web es va crear a partir d’un grup de persones que vam viure els anys setanta a Barcelona, l’època del rotllo, l’underground i la psicodèlia; és a dir, la contracultura. Una època que més o menys va començar a finals dels 60 al voltant de la plaça del Rei, va esclatar al festival de Granollers, del 22 i 23 de maig de 1971, i va durar fins al 23-F (1981), per posar-hi unes dates, amb les Jornades Llibertàries del 1977 com a punt culminant. És també l’evolució de la rama al LSD i després a la heroïna i la sida.

Pel grup inicial era important omplir el buit informatiu sobre aquest període que semblava castigat a l’oblit, sense caure en l’estereotip que posteriorment han generalitzat els mitjans de comunicació sobre els anys 70, segons el qual van ser una festa. Una falsificació basada en la nostàlgia i una simplificació pel fet d’oblidar que la matèria contracultural és bàsicament la fraternitat acompanyada del rebuig a la tecnificació, les convencions socials, al consumisme i al treball alienant.

Com dedicar una web al període contracultural sabent que el que avui anomenem contracultura s’ha convertit en un calaix de sastre on hi podem incloure quasi tot?

Primer cal aclarir que la contracultura no va ser ni una revolució ni tenia un programa polític però que va significar un canvi cultural radical des de l’afirmació de la llibertat individual fins a posar en qüestió tots els sistemes de dominació social.

Donem per sabut que algunes banderes contraculturals van ser ràpidament fagocitades pel mercat, però també sabem que l’estómac del mercat és selectiu i no ha pogut engolir-ho tot. I pensem que parlar dels 70 és posar damunt la taula temes no resolts actualment.

Fa aproximadament sis anys que vam estrenar la web sense nom. La idea inicial era simple: si no estàs d’acord en una cosa fes-ho tu mateix. A l’equip sense nom es van sumar col·laboradors en xarxa i l’abast geogràfic i lingüístic que teníem previst inicialment es va ampliar.

No és aquest un espai dedicat a persones concretes per més que puntualment en parlem. Aquí els egos es dissolen en la consciència col·lectiva. Una consciència de solidaritats químiques. Moltes vegades els protagonistes no tenen nom o si en tenen no és rellevant. Sovint és la història de batalles perdudes amb morts i desercions. També és baixar a l’abisme. Una visita als múltiples fronts on es palpa clarament l’eiximent i dinamisme de la pròpia cultura.

Per últim, només dir que tenim molt en compte el respecte a la intimitat de cadascú. I que esperem que qui s’hi senti identificat es posi en contacte amb lwsn.

l’equip sense nom

Aquesta obra s’empara en una llicencia Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 2.5 Catalunya-Europa.

Tanmateix, alguns articles, arxius fotogràfics, vídeos, arxius sonors i en qualsevol altre format digital són propietat dels autors que indiquem en cada article. La Web Sense Nom els publica amb el corresponent permís i per cortesia dels diversos autors. Aquests materials no podran ser copiats ni distribuïts en cap format sense l’autorització expressa dels seus autors. Davant de qualsevol dubte contacta amb La Web Sense Nom

Sin embargo, algunos artículos, archivos fotográficos, videos, archivos de sonido y en cualquier otro formato digital son propiedad de los autores que indicamos en cada artículo. La Web Sense Nom los publica con el correspondiente permiso y por cortesía de sus autores. Estos materiales no podrán ser copiados ni distribuidos en ningún formato sin al autorización expresa de sus autores. Ante cualquier duda contacta con La Web Sense Nom