23 comentaris

1. Gero

   19 maig 2010, 07:30

   1

   A quina hora?

2. Canti

   20 maig 2010, 12:34

   2

   @Gero
   Hi ha dos passes. El 1r. a les 19.00h i 2n a les 21.00h
   En principi només estava previst el primer

3. quil_pil

   21 maig 2010, 10:59

   3

   Ahir vaig veure, Morir al Dia, documental molt testimonial, de realització molt correcte, amb imatges inèdites de l’arxiu privat d’en Joaquim Jordà, un dels nostres cineastes més compromesos socialment amb la llibertat i que l’hora també vol ser un homenatge pòstum al seu últim projecte.

   Necessari per parlar del tema tabú del cavall i les drogues a Barcelona durant les dècades finals 60, 70, 80, i 90.
   Com ja estem acostumats sempre que es toca aquest tema surt el màxim tòtem de l’underground barceloní en Pau Riba, encara que he trobat en aquest cas, que té respostes bastant encertades, que hi toca vaja. I en Pep Sales del qual ja s’han fet altres documentals i sembla ser, el volen fer un nou tòtem de l’època.

   El fil argumental va saltant de testimoni en testimoni guiat una mica per les encertades cròniques d’en Pau Malvido a la revista Star.

   Amb un poc d’introducció dels començaments de les drogues a Barcelona dels anys 70, va retratant d’història de quatre persones abatides per l’heroïna i la sida durant els anys 90. Son, el mateix Pau Malvido, del qual es mostren vídeos suposo de la seva etapa a Video-nou, el Pep Sales, amb diferents gravacions d’imatges i les seves cançons, Mercè Pastor, la primera dona d’en Pau Riba i el seu diari llegit per Lulu Martorell i el testimoni més emotiu d’en Juanjo Voltes, a traves dels seus pares, un senyor i senyora encantadors i d’un seu l’amic, que mostra molt sensiblement tota la seva trajectòria parlant al final de la seva misteriosa estada al centre de recuperació “El Patriarca” des de on escriu cartes als pares.
   Aquest últim testimoni poder es el més ben relatat i que fuig més del romanticisme dels altres, que només es donen unes pinzellades oníriques.

   Paral.lelament surten uns quant supervivents, en Canti, Fellini, Joan Senent, Joan Carles Usó, Eugenio Madueño….., explicant cadascú les seves batalletes i el seu punt de vista.

   El documental a traves dels seus intèrprets va donat pistes, bastantes pistes, que el espectador a d’anar pescant i sense posicionar-se en cap moment, el qual s’agraeix, però amb un popurri, un pica pica d’aquí i d’allà excessiu, homenatge, metges, Ocañas, famosillos del underground, fills, pares, etc., etc., no se, no se.

   Tot es mostra amb un ulls massa romàntics per la duresa del tema i que tants i tans morts joves va provocar i en cap moment s’analitza el perquè va haver aquesta entrada de cavall tant potent a Barcelona, com afirmen molts dels seus protagonistes.

   De totes maneres bo, és bo surtin aquests documentals i felicito a Sergi Dies i Laia Manresa per la seva feina i espero es facin més ja que com deia al començament i diuen alguns dels seus participants es necessari conèixer aquesta part tant oculta de la nostra història recent.

4. Juju

   21 maig 2010, 03:40

   4

   Ei nois, teniu idea de si se’n farà un passi directament a la tele o si es podrà veure en algun cinema?

   Tenia ganes de venir ahir però em va ser del tot impossible i no me’l vulll perdre.

   Salut

5. ALBA

   24 maig 2010, 10:07

   5

   a mi la veritat no em va convencer. esperava més…no sé però hi havia personatges massa presents i poc interessants en contingut, donaven voltes al mateix i ben be el món durissim de la droga no es va veure per enlloc. Potser els pares de voltas i pau riba per mi foren els millors però vaihg tenir la sensació que els testimonis els van aprofitar poc. podien haver fet un film més serios, més ordenat, més clar, més real…Em sap greu perque podria haver estat molt be.

6. Canti

   26 maig 2010, 11:56

   6

   @Juju
   aviat als cinemes, però no ho podem concretar encara
   @quil_pil
   una precisió: en Juan Carlos Usó és un historiador del tema. No un “supervivent”

7. J.C. Usó

   28 maig 2010, 12:07

   7

   Siga com siga, no estic mort!

8. nuria

   28 maig 2010, 10:15

   8

   Jordà hauria dignificat el film i els personatges i no s’ha fet. Com a familiar que havia de participar no ens ha convençut Massa frivolitat i sensibilitat ben poca. Ho lamentem

9. Canti

   31 maig 2010, 10:48

   9

   Una entrevista a Laia Maresa i Sergi Dies a RTVE

10. crooner

    1 juny 2010, 08:38

    10

    la droga va ser un genocidi que va matar (ara no ho recordo bé, però hi ha dades)
    potser un milió de persones a tot l’estat espanyol. una generació de joves que quedà
    esborrada. Només cal veure a molts centres de menors, molts joves que viuen amb els avis, etc.
    I pq a Euskal Herria, Barcelona, etc. s’hi va cebar amb més intencitat?
    no crec que sigui casualitat…

11. Gero

    1 juny 2010, 10:14

    11

    Hola Crooner, si repassem la historia tot va prenent cos: Com van eliminar als Black Panthers a Nova York? Com es varen carregar als millors musics negres de jazz? Un cop trobada la formula es tractava d’exportar-la.

12. ddaa

    1 juny 2010, 10:33

    12

    Seguro que el “superviviente” JC Usó podrá facilitar unas cifras sobre muertes por heroína mucho más ajustadas a la realidad que las facilitadas/inventadas por Crooner. Yo no hablaría de “genocidio”, que son palabras mayores, pero sí de un desastre sanitario causado por la incapacidad de las autoridades españolas para pasar de su insistencia en programas “libres de drogas” a la política de reducción de daños que exigía la aparición del SIDA. Uno de los pocos artículos donde se examina esta responsabilidad política en lugar de tirar del topicazo es este de Mikel Urtiaga:

    “Según explica Mikel Urtiaga, ha habido países de nuestro entorno, como Holanda, Suiza y Reino Unido, entre otros, que, desde el inicio de la epidemia, optaron por políticas pragmáticas dirigidas a reducir los riesgos para la salud de los usuarios de opiáceos, “programas de dispensación de metadona, mejora en la accesibilidad a jeringuillas estériles, salas de veno-punción, reparto de jeringuillas en las cárceles, etc.”, mientras que en España “se mantuvo una oferta basada en la abstinencia del uso de drogas, y en el caso de Navarra, la asistencia de estos usuarios recaía en la red pública de Salud Mental con conciertos con comunidades terapéuticas de iniciativa privada, fundamentalmente”.

    Por ejemplo, en Navarra, “los programas de dispensación de metadona comienzan a finales de 1993; y en la Prisión Provincial de Pamplona comenzaron a repartirse jeringuillas en el año 1998, obligados por una sentencia judicial y 18 años después de que se tuvieran evidencias de que el sida se transmitía a través de la sangre. En cualquier caso, Navarra fue la segunda comunidad, tras el País Vasco, en la que se inició este tipo de programa”, apunta.

    En opinión de Mikel Urtiaga, “visto con perspectiva, parece probable que el contexto social, sanitario y también económico, dada la crisis económica de aquellos años, retrasaron la adopción efectiva de ciertas medidas y este retraso se tradujo en muertes y sufrimientos potencialmente evitables”.”

    http://www.unavarra.es/info/not1393.htm

13. Pol Cruell

    1 juny 2010, 10:04

    13

    no ens ha convençut
    Pena de perdua de temps i persones a qui preguntar coses interessants i ser documental mes real. esperavem molt i no heu estat a l’altura sergi

14. Eudald

    2 juny 2010, 06:59

    14

    El film a traves dels seus iprotagonistes ( alguns) va donant pistes, camins, idees que has d’anar pescant com pots sense ordre en cap moment, però amb excessiu desordre i sense acabar de trobar el fil de COM fer arribar la idea a qui fa d’espectador. Crec que la idea de JORDÀ escrit amb majúscules era molt i molt bona i en homenatge a ell molt van cedir parlar de les seves vides, de la vida dels seus, de les seves identitats ( diari personal inclos i quadres i dibuixos inclosos) peró ni Manresa ni dies ( sense majuscula) no han sabut trobar el com, el quan, el perque…Decepcionant no dire pero desaprofitat absolutament. Heu volgut agafar-vos al fil d’unes persones que per la cara de Jordà us han brindat la seva INTIMITAT i no els heu correspost ni de lluny.
    En nom dels qui erem alla el dia 20, Laia, Sergi no us podem engrescar ni felicitar.

15. Canti

    5 juny 2010, 09:25

    15

    @crooner
    No es poden usar guionets als comentaris perquè el llenguatge que utilitza la web els interpreta com a text ratllat. (ho corregiré)
    Tan el tema de discussió que introdueixes aquí com la resposta del Gero es toquen específicament a l’article de Juan Carlos Usó Nos matan con heroïna.

    @ddaa
    De acuerdo con lo que dices, però dejemos este espació a los comentarios sobre el documental.

16. J.C. Usó

    6 juny 2010, 06:36

    16

    Me gustaría satisfacer al 100% la curiosidad de ddaa y las demás personas interesadas en conocer las cifras reales de las muertes por heroína en España. No resulta nada fácil, porque los organismos encargados de recoger y difundir esos datos cumplen con su misión, en este sentido, solamente a medias.
    De todos modos, voy a dar los datos oficiales a los que he podido tener acceso:
    7.739 muertes por sobredosis, es decir, por reacción aguda a cualquier sustancia psicoactiva (no sólo heroína, sino también cocaína, speed, anfetaminas, barbitúricos…) en el período comprendido entre 1976 y 2001, a excepción de 1998, año del que me ha resultado imposible consignar ninguna cifra.
    49.619 muertes por SIDA entre 1981 y 2006. Otra fuente oficial estima el número de fallecimientos por SIDA en España entre 1981 y 2007 en 48.756. No hay manera de saber en cuántos de esos casos el consumo de heroína resultó un factor determinante.

17. xavier cot

    7 juny 2010, 05:59

    17

    En el último comentario de J.C.Usó habla de “muertes por heroína” y luego aclara que las muertes por sobredosis lo son de varias drogas diferentes. La culpa de las muertes por sobredosis no es de la heroína,
    sino de la “sobredosis” de cualquier cosa como del alcohol, por ejemplo
    o porque lo que se toma está “falseado” o en cantidad o calidad no apropiadas.
    Lo mismo pasa con el SIDA, el SIDA no tiene nada que ver con la heroína, sí con las jeringas ya estén cargadas de heroína o de sangre para una transfusión, que transmiten la infección.
    Es como lo del cuchillo, puede servir para bien o para mal, si alguien degolla a una persona con un cuchillo, la culpa no es del cuchillo sino del
    que lo ha utilizado mal, un cuchillo no es para jugar, hay que tenerle un respeto por su potencial peligrosidad, como con la heroina.
    La culpa no es de la heroína (usada como medicamento para calmar el dolor en tiempos) sino de la marginalidad que rodea las drogas ilegales,
    marginalidad que produce ignorancia, falta de garantias sobre lo que se toma,etc, y cómo no, ese afán que teníamos entonces de experimentar
    con cosas “prohibidas”. Aún hay gente que está pagando sus experiencias con los ácidos (malos).
    Por otra parte ahora los neurólogos parece que dicen que hay personas
    poliadictas, incluso saben en que zona del cerebro se radica esa poliadicción, eso explicaría porque hay personas que se enganchan a todo y otras, que aunque tomen, no se enganchan.
    El tema sigue abierto, aunque cuadraría más en la página del artículo de Usó que no en ésta.

18. Satxa

    9 juny 2010, 08:06

    18

    Hem de pensar, que no podem parlar de morts per sobredosis, les dades que es presenta’n i es puguin denominar com a dades oficials, han estat falsejades de forma continua durant el transcurs de tots aquests anys. Els serveis d’emergència mèdiques o sanitàries, tan a nivell hospitalari i d’urgències, ja fa anys que les estratègies acordades conjuntament amb el govern, es va decidir definir les morts per sobredosis d’heroïna o per el consum de diverses substàncies, com a causa de la mort una parada cardíaca, aquesta definició de “muerte por parada cardíaca” l’han fet servir nombroses vegades per tapar la falta de control des de els diferents ministeris.

19. ddaa

    10 juny 2010, 10:53

    19

    Volvemos a las teorías de la conspiración. No me queda claro si las estadísticas se falsearían al alza (para justificar el mantenimiento de la prohibición y aumentar la alarma social, por ejemplo) o a la baja (para demostrar que la política antidrogas funciona). Me parece interesante este documento del Plan Nacional sobre Drogas donde se exponen los problemas, las limitaciones y los criterios para establecer la relación entre drogas y mortalidad. Los que prefieran la sospecha permanente pueden abstenerse de consultarlo:

    Mortalidad por Reacción Aguda a Sustancias Psicoactivas, 1987-2003
    http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/MortalidadDrogas.pdf

20. J.C. Usó

    10 juny 2010, 11:11

    20

    ddaa:

    Muy interesante el documento que enlazas al final de tu último comentario. He de confesar que lo desconocía por completo. Entiendo que está sacado de uno de los informes que periódicamente publica el Observatorio Español sobre Drogas (OED). ¿Te importaría decirme de cuál de todos ellos? (el último que he visto colgado en la web del PNSD es el correspondiente a 2007, pero no aporta datos más allá de 2005).

21. Canti

    10 juny 2010, 11:56

    21

    Una nota técnica
    ¿Como crear links en los comentarios de la web sense nom?
    Abrir comillas/texto a enlazar, por ejemplo: Mortalidad por Reacción Aguda a Sustancias Psicoactivas, 1987-2003/cerrar comillas/dos puntos y seguido (sin espacio)http://www… (la direción a enlazar).

    resultado: Mortalidad por Reacción Aguda a Sustancias Psicoactivas, 1987-2003

22. ddaa

    15 juny 2010, 09:37

    22

    El artículo está en este directorio, Juan Carlos, pero no viene fecha de publicación ni parece que pertenezca a uno de los informes periódicos del observatorio.

    Plan Nacional sobre Drogas – Estadísticas y Estudios – Sistema de información del Observatorio español sobre drogas

23. J.C. Usó

    16 juny 2010, 08:54

    23

    Muchas gracias, ddaa. Voy a mirar con lupa todo ese material.