Ho vulguem o no, el franquisme no era merament un règim dictatorial, sinó que proveïa la societat espanyola de la droga del desencís. Sense el dictador, s’acaba el desencís i comença el “mono”. Sense ell, no és viable desmantellar les estructures i l’Estat franquista, és impossible començar de zero. El règim perviurà dins de la democràcia.