A la foto Jaume Fargas – Isabel Moltó – OudeNieuwstraat -1975

Els 50s: Em vaig criar en un ambient industrial centrat a Manresa, però amb un peu al camp i un altre a Barcelona a casa els avis.

Els 60s: Sortint de l’Escolania de Montserrat, vaig poder viure a França per estudiar música, veure la desfeta Hippy fugir dels EEUU passant per Europa camí de la Índia i descontrolar-me a la Universitat de Barcelona.
D’aquell temps recordo l’amistat d’en Claudi Muntanyà i l’Anna Comas, d’en Albert Estival i la Lluïsa Roca, d’en Pam Vila i la Tato Sangrador, d’en Eduard Vinyamata i la Imma Tubella, dels germans Tebé, de la Selene i sa germana i de molts resistents que m’acompanyaren en la meva curta adolescència.

Jaume Fargas

Clica aqui per veure la presentació de fotos i després F11 a pantalla completa.

Publica La Web Sense Nom per cortesia de Jaume Fargas (drets de còpia)

Els 70s: Els vaig començar a Samye Ling (Syd Barrett) i amb els Pink Floyd perquè era un grup que duia una coral darrera, i el meu segon any a Amsterdam treballant en hotels venent quadres a les portes de Vondelpark amb en Martin Beumer. I vaig tornar cap aquí darrera la Sonus.
Mentre feia la mili, els del “Rollo Enmascarado” van treure el seu primer còmic, i un amic me’l va fer arribar. En sortir de la paranoia post Carrero Blanco en Pica (Salvador Palos Baguñà), en Joan Ramon Guzmán, en Luís Vigil i d’altres em van animar a importar i exportar còmics, fins que cansat de rondar amunt i avall amb la bici, i treballant de nit en un hotel del vell Gaspar vaig muntar la llibreria de còmics “Zap 275” el novembre de 1974.
Fou la bogeria de l’underground, repartint els enviaments de diners i la recepció de llibres per evitar el control del sistema duaner. Es a dir, es va muntar una xarxa d’amics i familiars que enviàvem diners a l’estranger (limitats mensualment per la llei) per comprar còmics i aquests es rebien en quantitats reduïdes per una altra xarxa d’adreces per no ser acusats de propaganda il·legal.
Sota la tapadora oficial d’una llibreria especialitzada en “Estampes” obria només per les tardes, i venia per correu.
Vaig comprar tots els restes d’edicions individuals als dibuixants que tenien problemes legals o que es cansaven de fer-ne la distribució a la menuda, i ho enviava als amics de Real Free Press d’Amsterdam que ho venien arreu del món.
Això va fer que la llibreria es convertís en un centre de reunió de persones interessades que acudien regularment a obtenir les limitades existències que arribaven irregularment, i de dibuixants a compartir (i vendre) els seus treballs.
Voltant Europa amunt i avall venent paper imprès, em vaig casar al comunista Leningrad amb na Elena Panteleeva per treure-la d’allí.
Tip de passar son i d’ésser pres pel què no era, vaig tancar la llibreria a començaments de 1980.

El 8 de gener de 1981, quan jo ja estava allunyat de Barcelona, va néixer el meu fill Pau, i des de llavors m’he passat a la guerra dels infants petits on segueixo destinant les meves energies.
I ara, ja a de nou a Barcelona, visc de fer de negre malpagat en el món dels còmics, mentre encara pujo i baixo per Europa aprofitant els idiomes i que cap al nord passo més dissimulat.

Un record als que comenteu els articles. Us llegeixo i acompanyo amb algun comentari escadusser.

Salut!
Jaume

» Article anterior:

» Següent:

Articles relacionats:

,