Publicat dins: Articles
Àcid: LSD. la dietalamida de l’àcid lissèrgic
afgano: marca de xocolata.
Al·lucine: denota sorpresa. Ex. és un al·lucine, del verb al·lucinar
Axantar: també en castella axantar: acovardir-se,
basca: grup de gent que sense ser homogeni es relaciona i s’identifica en una sèrie de valors de l‘època.
bitllet, talego: equivalent a 1000 ptes.
black nepal: marca de xocolata.
quantitat, mogollon: denoten quantitat, molt; també equivalent a quantitat, massa, demasiado, etc… en cert sentit.
canuto, joint, porro, típic sis calades, rafaelillo, porro Barcelona, un sis papers: noms de porro i de diferents mides de porros.
col·locat, colocon, coloque, stone (o stoned), high: referit a l’estat de un desprès de prendre alguna droga (especialment fumar) (Bob Dylan- Blonde on Blonde – Everybody must get stoned).
enrotllat, mal enrotllat, mal rotllo: en sintonia, fora de sintonia.
flipar, flipat, no flipis, flipant:
flowers: usat molt en l’expressió “una mica flowers” es molt flowers…
freak:
guita, pasta: diners
historia: referit a la coneixença de un proveïdor de droga, o de un pase, etc… també de una anècdota
libano rojo: marca de xocolata.
llibre, biblia: referit a llibrets de paper de fumar.
lligar: comprar algo (en especial droga) o també ser detingut per la policia.
mal trip, mal viatge: mala experiència amb LSD
marron, l’han lligat de marron, quin marron: en fals, problema, “con las manos en la masa”.
merda, xocolata, hash, costo, mandanga: diferents noms per al hash (bàsicament) – el mes usat: xocolata.
LSD
Micropunt, Window Open, Secant, Cristall, California Sunchine, Orange trip… diversos noms segons el tipus de presentació i suport sobre el que anava fixat.
muermo: Un personatge aburrit, o donar-te un muermo, una mala fumada, un mal colocon, o com adjectiu de qualsevol altre mot, aquesta pel.licula, aquest llibre…. es un muermo, o sigui, com molt aburrit.
onza, 100 grams, 1 quart, mig kilo, kilo, taco de mil: mides de pes en el comerç del hash.
pal: atraco, robatori, també algo o algú molt pesat.
palanca: reserva de algo (normalment entre la basca sera una pedra de xocolata, per ex.).
pallisa, pallisses: també algo molt avorrit i referit a persones molt pesades.
paper, llibre, biblia: per liar.
pase: contrabando de drogues.
pasma: policia (“Cara de Palo”, molt famós a la epoca).
passar de tot: expressió lligada amb l’actitud de passar (de coses, histories, persones…).
passar de… (cosa , persona…): ignorar, no voler saber-ne res
passat, estar passat, passar-se: sinònim de col·locat pero també de estar fora de onda, de lloc, de saber estar…
pedra: normalment petita quantitat de hash.
pirula: estafa en aquest sentit concret i en un sentit molt ampli (per ex: un concert dolent podia ser una pirula).
pujada: principi de col·locada, especialment usat durant els viatges de LSD.
purili, straight, pureta: el contrari de freak, enrotllat…
quin pal: cosa o persona avorrida, que no et ve de gust, també obligació de fer algo no desitjat.
Rotllo: l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotlle” que diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotlle apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
A finals dels 60 i principis dels 70, s’anomenava Rotllo als grups de joves que trencaven amb la societat, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out.
En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”. O sigui, el Rollo definit en quatre paraules.
talego, mako: presó
tio, tia: va perdre el significat que tenia llavors per passar a ser el equivalent de tu, amic, conegut de prop o de lluny, persona, individu…
tranqui, cool: persona o ambient pausat, tranquil.
trip, viatge: prendre LSD o experiència amb LSD.
uff, demasiado, too much, massa, és massa: expressions principalment d’admiració.
vibracions (bones o dolentes):
xilom, pipa de aigua, cántaro: estris per a fumar.
xungu: en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
en castellá chungo d´aqui ve lo de Los Chunguitos,
zero-zero: marca de xocolata.
12 comentaris
Eva
23 maig 2008, 11:49
1Salut,
no voldria ser “pal” o “pallisa”, però ¿us adoneu de les faltes ortogràfiques que hi ha? Per exemple diu; “molt famós a la epoca”
Hauria de dir “Molt famós a l’època” o “...de un”
hauria de dir “d’un” i es repeteix constantment…
En els comentaris, totes/tots som lliures i cadaescú escriu com sap o pot, sóc la primera en dir que el contingut és l’important, i la primera també en tenir faltes, però crec que en els articles hauriem de procurar escriure més correctament, avui dia és més fàcil, amb aquests aparells, donat que en la nostra època potser no vam tenir l’educació escrita en català, o potser no tenim el català com a llengua materna…
Sigui el que sigui i en qualsevol cas, crec que valdria la pena d’intentar escriure millor per a llegir millor…
Sempre és un plaer
ginger
25 maig 2008, 06:12
2pirola es inexacte; el terme és pirula
Kanti
28 maig 2008, 07:52
3Definir el Rotllo no és fàcil, però potser entre tots ho puguem fer. La última vegada que vaig anar al metge va dir-me que em donaria un xute de antihistamínics contra una urticària que tenia i jo, que estava acostumat a sentir aquesta paraula en uns ambients determinats, vaig quedar una mica sorprès perquè un doctor digues xute en comptes de injecció. Les paraules són com les persones: paraules com Rotlo perden el sentit i al final ningú recorda que volien dir, altres canvien el significat i n’hi ha que fan fortuna en tots els àmbits.
El 1978, Joan J. Vinyoles va publicar un Vocabulari de l’Argot de la Delinqüència on es deia que la paraula enrotllar-se vol dir drogar-se i com a exemple posava un vers de l’Oriol Tramvia: “Però deixeu-me dir tranquil·lament, enrotllats d’arreu del món.” Afirmava que l’expressió ve de xerrar molt sense massa coherència.
Sembla que Vinyoles coneixia bé els ambients talegueros fumetes, però la veritat és que nosaltres, durant els anys 70, tan parlàvem d’una persona enrotllada amb l’astronomia o la jardineria com d’una enrotllada amb l’LSD. És veritat que enrotllar-se pot ser sinònim de parlar més del compta, però aquesta és només una de les seves accepcions i, en canvi, una persona enrotllada és una persona que posseeix un coneixement determinat i que pot ensenyar als altres. L’enrotllament és un coneixement, adquirit per l’estudi, el treball o l’ús de d’alguna droga, que pot ser individual o compartit en sintonia entre enrotllats.
Pel que fa al rotllo com a substantiu i amb el significat que hem compartit els enrotllats, més enllà de la cosa rodona penso que l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotlle” que segons diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotlle apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
El Rotllo seria, doncs, una expressió genuïnament catalana i la manera d’anomenar els grups de joves que trencaven amb la societat durant els últims anys del franquisme, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out (Posat a dintre, sintonitza i deixa’t caure a fora) que havia encunyat Timothy Leary.
Jordi
29 maig 2008, 12:33
4Bones reflexions; trobo que en Vinyoles aquí anava ben desencaminat…
Ara bé, respecte al turn on, tune in, drop out, trobo que la traducció literal, encara que correcta, no és gaire entenedora.
El “turn on” és connectar o encendre, una ràdio per exemple. En aquest cas, jo ho entenc com “desperta’t”, com si la teva ment fós un aparell de ràdio que es connecta i comença a rebre les ones del cosmos… En poques paraules: “pren-te un àcid” o “expandeix la teva consciència”.
“Tune in” efectivament és “sintonitza”. En el context d’aquesta expresió o eslògan, jo diria “busca un entorn de gent afí”. I el “drop out” final vindria a ser “deixa el que estaves fent (estudiar, treballar dins la societat) i abandona aquesta manera de funcionar”.
En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”. O sigui, el Rollo definit en quatre paraules.
ffanes
29 maig 2008, 12:46
5Els Tarahumaras de vegades s’atansen a les ciutats, pel desig de veure, diuen, com són els homes que s’han equivocat.
ANTONIN ARTAUD, “Els Tarahumara”
Jordi
29 maig 2008, 05:01
6Antonin Artaud, una ment lúcida i torturada si en hi ha hagut cap… Per mi, un dels “avis” del Rollo.
Recordo que el Subi va pintar un retrat de l’Artaud a l’oli, auster i impressionant. Si el puc localitzar, miraré de penjar a lwsn una reproducció.
pulchrum
30 maig 2008, 09:54
7Habla con Jaume , él seguro lo tiene localizado incluso te diría que tiene fotos.
Gracias por las reflexiones, un poco se aire fresco se necesitaba
ffanes ¿te conozco? no caigo, pero estoy de acuerdo contigo en mas de un comentario, aúnque yo opto por la poesía: “mejor así, sin palabras”.
pilar
16 juny 2008, 10:09
8abuchear – abucheo
papela
aquests mots al igual que altres, com talego, etc. segurament venen del mon calé, dels seixantes quan tot el tema de la grifa, mireu l’últim article de la web, l’escrit d’en Pau Malvido ho explica bastant bé.
pilar
16 juny 2008, 10:27
9un altre,
muermo: podia ser tant un personatge aburrit, o donar-te un muermo, una mala fumada, un mal colocon, o com adjectiu de qualsevol altre mot, aquesta pel.licula, aquest llibre…. es un muermo, o sigui, com molt aburrit.
quil_pil
17 juny 2008, 10:10
10xungu: en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
moltes d’aquestes paraules, encara que avui dia poden semblar normals al llenguatge conl.loquial, en els anys 70’s no era així i corresponien a l’argot utilitzat per la gent del rollo
xavi cot
18 juny 2008, 12:22
11xungu o com en castellá chungo
d´aqui ve lo de Los Chunguitos, no?
Xavi (o chavi, com em deia un)
Kanti
2 juliol 2008, 12:49
12Més vocabulari del rotllo amb la lletra A
Al·lucine: denota sorpresa. Ex. és un al·lucine, del verb al·lucinar
Àcid: LSD. dietalamina de l’àcid lissèrgic
Axantar: acovardir-se,
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?