Publicat dins: Articles - 23/05/2008
Els links d’aquest article porten a Wikipedia
àcid, veure l’entrada LSD
ala de mosca cocaïna en forma de cristalls brillants que recorden les ales d’una mosca.
amfetamina,
Agent adrenèrgic sintètic, potent estimulant del sistema nerviós central
,
afgano, haixixs que precedeix de l’Afganistan.
al·lucine, denota sorpresa. Ex: és un al·lucine, del verb al·lucinar
arsenal, caixeta amb totes les substàncies necessàries per la subsistència diària: un pedreta de hax, unes Perduretas de codeïna , uns Rohipnols… Sempre guardada en “palanca”.
axantar, callar davant una imposició més o menys amenaçant. Acovardir-se. Ex: axanta la mui: tanca la boca.
baixada, última fase del col·locon, quan va de baixada
baixar al moro, anar a Ketama a buscar xocolata, haixixs.
basca, grup de gent que sense ser homogeni es relaciona i s’identifica en una sèrie de valors de l‘època.
bàlsam, balsàmic, que fa bé, ambient tranquil, persona tranquil·la i poc espitosa.
basuco, pasta base de cocaïna
bíblia, llibret de paper de rular els porrets.
Biodramina D, Pastilles per evitar el mareig durant els viatges que incorporaven amfetamina en la seva composició en la seva versió D (diürna). De venda sense recepte a les farmàcies durant els 60 i 70. La dosis per aconseguir un bon col·locon oscil·lava entre 4 i 8 pastilles. La ressaca era considerable

bitxo, veure l’entrada LSD
black nepal, haixixs del Nepal
blanca, heroïna elaborada, normalment de Tailàndia, també cocaïna palometa
brown shugar, heroïna de diverses procedències menys elaborada que la blanca. Famosa per la cançó dels Rollings Stones.
bofia, policia
bola, sortir en bola: sortir del talego, de la presó. Una alegria immensa.
bolinga, immoderat bevedor de begudes alcohòliques
boqui, boqueres, funcionari de presons
bujarra, bujarron, homosexual majorment d’edat avançada que no aparenta ser-ho. Pot ser bisexual, ser pare de família i sortir de nit a caçar carn fresca i tendra. Del castellà, la “bujarra” és una au que vola de nit.
bussines, fer bussines, de l’anglès, comprar i vendre substàncies per col·locar se, dedicar-se als bussines, viure del trapitxeo.
Bustaid, anfetamines de ús molt comú per aprimar-se. Durant els 60 es venien a les farmàcies sense recepte. Un famosa cuña publicitaria recordava a les radios Bustait para adelgazar…

butron, metode del butron, Forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.
calada, calafru, aspiració del fum de la substància que et cala (penetre) dins els pulmons i notes els seus efectes
camell, venedor de grifa, herba, maria. Els primers veedors de grifa eren les tropes colonials espanyoles destinades a l’‘Africa colonial, i portaven aquest distintiu militar brodat a la camisa. Veure J.C.Usó a Cáñamo
cangur, vehicle policial destinat al transport de presos. No confondre amb lechera
canutu veure porro “Sant Canutu, 19 de gener. En el santoral, San Canuto, rey de Dinamarca y mártir…
canya, força, donar canya en el bon sentit animar, en el mal sentit de currar (pegar) Exemple: donava canya a la seva dona I també donar-se canya o portar una canya molt forta, abusar d’una substància embriagant embriagant.
canyeta, porro petit, veure els diversos tipus de porros
caramel, uns pocs grams d’herba embolicats en un paper
carca, reaccionari, persona d’idees retrògrades.
careto, cara, trencar-li el careto, trencar-li la cara
carreres, marques de successives punxades del les agulles que els yonkies portem als braços i a les mans.
cavall, tatano, veure els diverses maneres d’anomenar l’heroïna
cego, posar-se cego, del castellà “ciego”, col·locat
Centramina Anfetamina La publicitat assegurava que estava indicada per “estados depresivos, astenia matutina, surmenage, intoxicación por barbitúricos, curas de deshabituación en toxicómanos, narcolepsia, parkinsonismo post-encefalítico, tumores diencefalíticos, hipotiroidismo y obesidad”.

Cocaïna, La cocaína es un alcaloide que se obtiene de la planta de coca… Veure Farlopa o segons la qualitat Ala de Mosca o Palometa.

col·locar, col·locar-se posar-se en un lloc determinat, en una certa posició relativa, en aquest sentit està clar que la posició d’activitat psicològica és elevada.
col·locat, col·locon, col·loque, stone (o stoned), high, referit a l’estat de un desprès de prendre alguna substància. Bob Dylan- Blonde on Blonde – Everybody must get stoned.
color, alegria, abundància, riquesa
costo veure l’entrada haixixs.
consumat, substància embriagant
cunda, transport penitenciari
cura de son, mítica cura de desintoxicació de l’heroïna, per la qual s’assegurava que l’adicte no patia el monu.
curru, currele, verb currar. Treball en sentit negatiu, prostitució obligada sense la qual és molt difícil sobreviure en aquesta societat. Benaventurats els que no han hagut de currar en sa vida.
curru, currar, de donar un curru. Donar una pallissa
dealer, traficant a l’engròs
Dexedrina, amfetamines d’us molt comú per poder treballar o estudiar sense tenir son.
Dormidina, pastilles per dormir que es venien sense recepte i que barrejades amb alchol causaven un efecte contundent durant els anys 60
escaqueo escaquejar-se, escapolir-se
embolat, embolic en que et pot posar la policia.
enrotllat, mal enrotllat, mal rotllo: que està en el rotllo, en sintonia, o no hi és; fora de sintonia.
enterat, algú que se les vol donar de savi
espid, de l’anglès speed, nom popular que es refereix a les amfetamines
espitòs, de l’anglès speed, nerviós, inquiet
estupa, policia d’estupafaents
farlopa. veure cocaïna.
festa, festeta, trencar un període d’abstinència per prendre alguna substància embriagant.
fix, veure pico, xut
flash, fogonada psíquica produïda pe l’efecte d’alguna substància, per extensió també una inspiració o un record sobtat.
flashback retorn del flash durant la baixada del viatge de LSD o en dies posteriors.
flipar, flipat, no flipis, flipant: idea descabellada, sorprenent, embogir
flowers: Inocent, mancat de picardia, hippy somiatruites, usat molt en l’expressió “és un flowers“…
freak: de l’expressió frikejat, que vindria de freak out i voldria dir (segons el Collins) anar se’n de mare, abandonar-ho tot, anar de viatge, fer un viatge. En poques paraules passar del mal rotllo de la competència i conservar una essència de llibertat. Veure els còmics dels Freak Brothers de Gilbert Shelton.. Ser un freak era ser el contrari d’un Straight, que vol dir literalment dret o recte. Per exemple “Straight to hell” (derecho al infierno) o la frase “All straight” (todo recto) Un Straight es una persona gris, absorbida pel sistema, sense registres. Res a veure amb la interpretació com a monstre o bitxo rar tant usada en l’actualitat..
foul, veure haixixs, normalment de qualitat ordinària. Merda de baixa qualitat.
gaiumbos, calçotets
gandula “Ley de Peligrosidad Social” que castigava el consum de substàncies, la homosexualitat i el fet de no tenir un treball estable, successora de l’anterior Ley de bagos y maleantes Abolir aquesta llei, que castigava doblement qualsevol presumpte delicte va ser una de les principals reivindicacions dels anys 70. Després ha estat substituïda, d’alguna manera, per la Ley Corcuera.
grifa herba, marihuana, veure cànnabis. Nom utilitzat per designar l’herba durant les dècades 50 i 60. Barreja de “cogollos” i fulles. Vuere també aquest enllaç
guiri estranger, normalment per referir-se a un turista
guita, pasta: diners (tengo guita y me la gasto como se tiene que gastar)
guitarra metralleta
guri, guripa policia municipal
haixixs , hax, merda, xocolata, mandanga, ful… Segons la quantitat es pot parlar de xina, pedreta, pedra o taco.
herba, marihuana, veure cannabis
heroïna, és la diacetylmorfina (INN), també coneguda com a diamorfine, cavall, tatano, smack i segons la procedència brown shugar, blanca…

historia: tenir una historia, tenir accés directa al subministrament d’alguna substància o també d’un “passe”.
Ipecopan, El frasco de 15 cc de solución-gotas Ipecopán –compuesta de “alcaloides totales de la ipecacuana y del opio”– costaba 23 pesetas y contenía dos doisis altas de opio. También había Ipecopán efedrinado, que –por 2 pesetas más el frasco– agregaba clorhidrato de efedrina a la fórmula anterior. Usó Juan C. Drogas y cultura de masas (España 1855-1995), nota a peu de la pag.310.
Iuiu mal rotllo, por, ensurt, alguna cosa que no va bé
joint, veure porro
julai, que és un fatxenda, que no s’entera
julandron veure julai
legal, un tio legal: una persona en qui pots confiar, una “postura” legal: al preu just
libanès o Liban vermell, haixixs que precedeix del Líban
lorenzo, el sol
LSD, la dietalamida de l’àcid lisèrgic. Veure trip, acid o bitxo. Segons els diversos tipus de presentació i qualitat: Micropunt, Window Open, Secant, Cristall, Califòrnia Sunchine, Orange trip…

llibre o bíblia, llibret de paper de fumar extra..
lligar, comprar alguna cosa per col·locar-se o també ser lligat, ser detingut per la policia.
mai, veure porro
mal trip, mal viatge: mala experiència amb LSD
mandanga, veure l’entrada haixixs
marihuana, veure cànnabis
marron, l’han lligat de marron, quin marron, en fals, problema, “con las manos en la masa”.
massa! masiado! demasieu! too much! és massa! quantitats! Uff`! expressions principalment d’admiració.
massaxute university, al carrer s’aconseguia la llicenciatura en xutes i picos de tota mena
menjar el coco, menjada de coco, menjada de tarro, manipulació. Exemple: la família li ha menjat el coco…
merda, veure l’entrada haixixs
monu, mal rotllo després de prendre cavall molt temps
morro, té un morro que se’l trepitja, és un cara dura
muermo, mancat de vitalitat, avorrit, donar-te un muermo, perdre la vitalitat possiblement per una baixada de la pressió arterial a causa de fumar haixixs, per extensió: aquesta pel.licula… aquest llibre es un muermo, o sigui és avorrit.
nyaca veure pico
nevera cel·la de castig a la presó
obrir-se, marxar d’un lloc, es van obrir abans no arribés la pasma
pal, atraco, robatori, també alguna cosa o algú molt pesat. Ex. L’Antoni és un pal de tiu, no hi ha qui l’aguanti.
palanca: reserva de substància; pedra de xocolata, per ex.
pallissa, pallisses: en sentit metafòric pallassa verbal, que convé evitar. Referit a persones molt pesades.
palometa. cocaïna blanca
papela DNI
papela veure papelina
papelina paperina o paper embolcallat que contenia les substàncies embriagaments.
pase: importar alguna substància embriagant d’un altre país, normalment productor.
pasma: policia (“Cara de Palo”, el Xato Morales; famosos torturadors de l‘època).
passar de tot: expressió lligada a l’actitud de passar histories xungues, d’integrar-se en un sistema de valors que no compartíem.
passar de… (cosa , persona…): ignorar, no voler saber-ne res
passat, estar passat, passar-se: sinònim d’embriagat i negativament no saber comportar-se
pedra, pedreta, xina, petita quantitat de haixixs
pericu cocaïna
pico, fix, xute, nyaca, diverses maneres per referir-se a la injecció intravenosa de la heroïna o altres estupefaents. JC Usó afirma que: “Entre morfinómanos, heroinómanos y opiómanos se difundieron palabras de origen francés, como toufiane (en francés touffeur =tufarada, bocanada) y picure (en feancés piqûre=pinchazo) de la que, sin duda, ha derivado el término actual pico.” Usó J.C., Drogas y Cultura de Masas, Taurus, Madrid, 1996, pag. 85.
Potser no cal anar tan lluny a buscar l’origen del mot que segurament deriva de picada (en castellà “picada, picadura o picotazo”), picada d’un insecte i també pic, eina que consisteix en una peça de ferro o acer terminada en punta…
piltra. llit
pinrel, pinreles peu, peus.
pinyu pínyus, li va trencar els pínyus, li va trencar les dents
pipa pistola
pirula: frau, estafa i per extensió qualsevol cosa cosa considerada fraudulenta. Ex. un concert dolent podia ser-ho
porro, cigarret de haixixs, el terme prové dels jocs malabars que feia amb la porra l’abanderat de la legió. Emblema de la legió la porra i el cabró. Per extensió porro. També anomenat canuto, joint, mai, canyeta; diversos tipologies de cigarret de haixixs o marihuana
posar-se, posar-se a gust posar-se cego, col·locar-se
postura, tenir una postura: tenir una quantitat de substància
pujada: principi de col·locon, especialment usat durant els viatges de LSD
pureta en aquesta època s’utilitza com a sinònim de vell
purili, straight el contrari de freak, enrotllat…
quantitat, mogollon: denoten quantitat, molt; també equivalent a quantitat, massa, demasiado, etc… en cert sentit
queo casa
quin pal: cosa o persona avorrida, que no et ve de gust, també obligació de fer alguna cosa no desitjada
ratlla, substància embriagant preparada linealment damunt una superfície dura, especialment un mirall, amb la finalitat de ser “esnifada” progressivament. Segons la llargada: fideu, tireta, tirillo, autopista
roca, quantitat de heroïna o cocaïna premsada
rotllo: l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotllo” que diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotllo apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
A finals dels 60 i principis dels 70, s’anomenava Rotllo als grups de joves que trencaven amb la societat, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out. En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”

ruïna llarga condemna a presidi
rular, liar, enrotllar un “porro”
siroco rampell, rauxa
smack anglicisme per anomenar l’heroïna
sobar verb dormir
sobre anar al sobre, anar al llit
speed, de l’anglès amfetamina
speed ball, barreja de heroïna i cocaïna
straight, el contrari de freak o enrotllat
subidon, pujada sobtada d’alguna substància
tacu porció de haixixs considerable
talego, mako, presó
talego, bitllet de 1000 pessetes
tallar picaresca consistent en adulterar una substància per augmentar-ne el pes. Alguns adulterants van ser la glucosa pel que fa a l’heroïna i a la cocaïna i la henna pel que fa al haixixs. Pràctica rebutjable que va ocasionar moltes malalties
telele, pujada de la temperatura corporal i tremolors que poden aparèixer després d’un “pico” que contingui impureses. Veure pico o xute
tigre, vàter
Tilitrate “es un analgésico narcótico, compuesto de tilidina –una especie de morfina sintética–, que se presenta en ampollas de 50 mg, supositorios de 75 y gotas de 100 mg/cc. Cada frasco de gotas contiene la cantidad de tildina equivalente a cuatro dosis medias de morfinona”. Usó, Juan C., Drogas y cultura de masas (España 1855-1995), nota a peu de pag. 310.
tio, tia, va perdre el significat que tenia llavors per passar a ser el equivalent de tu, amic, conegut de prop o de lluny, persona, individu…
tiret, tireta, ratlla petita, veure ratlla
trapitxeo, variats negocis a petita escala
tranqui, cool, balsàmic, persona o ambient pausat, tranquil
trip, viatge, veure LSD, prendre LSD, experiència amb la LSD
bacilar, bacile, bacilón, embriagar-se, divertir-se i també en sentit negatiu prendre el pel a algú
vell, vella, pare mare, el meu vell…
ventilar, gastar, acabar, es va ventilar tot el que temia en una setmana
vibracions (bones o dolentes), emanació dels sentiments de les persones que són més visibles durant els estats expandits de consciència
xilom, pipa de aigua, cántaro, estris per a fumar
xina. petita quantitat de haixixs suficient per fer un o dos porros
xinar tallar Xinar-se: tallar-se les venes
xocolata, la paraula més usada per anomenar el haixixs
xorar expropiar la propietat privada
xupa. jaqueta, abric
xut o “chute”, veure pico
xuta, xeringa
xungu, en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
en castellà “chungo”, d´aqui ve lo de Los Chunguitos
yonkie, addicte als estupefaents per via endovenosa
yonkie palace, pavelló de drogodependències de l’Hospital de Sant Pau
zero-zero, o doble zero, haixixs de primera qualitat
zulo, veure palanca
» Article anterior: Quin día el d'aquella nit !
» Següent: Recordant a Jordi Pope
19 comentaris
ginger
25 maig 2008, 06:12
1pirola es inexacte; el terme és pirula
Kanti
28 maig 2008, 07:52
2Definir el Rotllo no és fàcil, però potser entre tots ho puguem fer. La última vegada que vaig anar al metge va dir-me que em donaria un xute de antihistamínics contra una urticària que tenia i jo, que estava acostumat a sentir aquesta paraula en uns ambients determinats, vaig quedar una mica sorprès perquè un doctor digues xute en comptes de injecció. Les paraules són com les persones: paraules com Rotlo perden el sentit i al final ningú recorda que volien dir, altres canvien el significat i n’hi ha que fan fortuna en tots els àmbits.
El 1978, Joan J. Vinyoles va publicar un Vocabulari de l’Argot de la Delinqüència on es deia que la paraula enrotllar-se vol dir drogar-se i com a exemple posava un vers de l’Oriol Tramvia: “Però deixeu-me dir tranquil·lament, enrotllats d’arreu del món.” Afirmava que l’expressió ve de xerrar molt sense massa coherència.
Sembla que Vinyoles coneixia bé els ambients talegueros fumetes, però la veritat és que nosaltres, durant els anys 70, tan parlàvem d’una persona enrotllada amb l’astronomia o la jardineria com d’una enrotllada amb l’LSD. És veritat que enrotllar-se pot ser sinònim de parlar més del compta, però aquesta és només una de les seves accepcions i, en canvi, una persona enrotllada és una persona que posseeix un coneixement determinat i que pot ensenyar als altres. L’enrotllament és un coneixement, adquirit per l’estudi, el treball o l’ús de d’alguna droga, que pot ser individual o compartit en sintonia entre enrotllats.
Pel que fa al rotllo com a substantiu i amb el significat que hem compartit els enrotllats, més enllà de la cosa rodona penso que l’origen de l’expressió ve de la frase feta “fer rotlle” que segons diuen els diccionaris fa referència a algú que sobresurt entre els altres i “fer rotlle apart.” Que és l’acte d´agrupar-se alguns separadament d’una colla. Els seus sinònims són: quedar-se al marge, separar-se, apartar-se, distingir-se i distanciar-se.
El Rotllo seria, doncs, una expressió genuïnament catalana i la manera d’anomenar els grups de joves que trencaven amb la societat durant els últims anys del franquisme, en sintonia amb un ampli moviment de joves del món occidental que conscientment o inconscient seguien la consigna Turn On, Tune In, Drop Out (Posat a dintre, sintonitza i deixa’t caure a fora) que havia encunyat Timothy Leary.
Jordi
29 maig 2008, 12:33
3Bones reflexions; trobo que en Vinyoles aquí anava ben desencaminat…
Ara bé, respecte al turn on, tune in, drop out, trobo que la traducció literal, encara que correcta, no és gaire entenedora.
El “turn on” és connectar o encendre, una ràdio per exemple. En aquest cas, jo ho entenc com “desperta’t”, com si la teva ment fós un aparell de ràdio que es connecta i comença a rebre les ones del cosmos… En poques paraules: “pren-te un àcid” o “expandeix la teva consciència”.
“Tune in” efectivament és “sintonitza”. En el context d’aquesta expresió o eslògan, jo diria “busca un entorn de gent afí”. I el “drop out” final vindria a ser “deixa el que estaves fent (estudiar, treballar dins la societat) i abandona aquesta manera de funcionar”.
En resum: “pren-te un àcid, busca’t una basca i fes-te al marge d’aquesta societat tan equivocada”. O sigui, el Rollo definit en quatre paraules.
ffanes
29 maig 2008, 12:46
4Els Tarahumaras de vegades s’atansen a les ciutats, pel desig de veure, diuen, com són els homes que s’han equivocat.
ANTONIN ARTAUD, “Els Tarahumara”
Jordi
29 maig 2008, 05:01
5Antonin Artaud, una ment lúcida i torturada si en hi ha hagut cap… Per mi, un dels “avis” del Rollo.
Recordo que el Subi va pintar un retrat de l’Artaud a l’oli, auster i impressionant. Si el puc localitzar, miraré de penjar a lwsn una reproducció.
pulchrum
30 maig 2008, 09:54
6Habla con Jaume , él seguro lo tiene localizado incluso te diría que tiene fotos.
Gracias por las reflexiones, un poco se aire fresco se necesitaba
ffanes ¿te conozco? no caigo, pero estoy de acuerdo contigo en mas de un comentario, aúnque yo opto por la poesía: “mejor así, sin palabras”.
pilar
16 juny 2008, 10:09
7abuchear – abucheo
papela
aquests mots al igual que altres, com talego, etc. segurament venen del mon calé, dels seixantes quan tot el tema de la grifa, mireu l’últim article de la web, l’escrit d’en Pau Malvido ho explica bastant bé.
pilar
16 juny 2008, 10:27
8un altre,
muermo: podia ser tant un personatge aburrit, o donar-te un muermo, una mala fumada, un mal colocon, o com adjectiu de qualsevol altre mot, aquesta pel.licula, aquest llibre…. es un muermo, o sigui, com molt aburrit.
quil_pil
17 juny 2008, 10:10
9xungu: en mal estat, també un adjectiu molt utilitzat, qualsevol cosa podia estar xunga o ser un tema xungu o persona xunga etc.
moltes d’aquestes paraules, encara que avui dia poden semblar normals al llenguatge conl.loquial, en els anys 70’s no era així i corresponien a l’argot utilitzat per la gent del rollo
xavi cot
18 juny 2008, 12:22
10xungu o com en castellá chungo
d´aqui ve lo de Los Chunguitos, no?
Xavi (o chavi, com em deia un)
Kanti
2 juliol 2008, 12:49
11Més vocabulari del rotllo amb la lletra A
Al·lucine: denota sorpresa. Ex. és un al·lucine, del verb al·lucinar
Àcid: LSD. dietalamina de l’àcid lissèrgic
Axantar: acovardir-se,
Canti
23 març 2009, 01:50
12Més paraules i expressions que comencen amb b de burro i típiques de la Barcelona dels 70.
Bitxo: un àcid, LSD
Blanca: heroïna de Tailàndia
Brown Shugar: Heroïna de diverses procedències menys elaborada que la blanca. Famosa per la cançó dels Rollins.
Balsam, balsàmic: ambient tranquil, persona tranquil·la i poc espitosa.
Bussines, fer bussines: de l’anglès, comprar i vendre substàncies per col·locar se. Dedicar-se a fer Bussines: viure del trapitxeo.
Bolinga: immoderat bevedor de begudes alcohòliques
Boqui, Boqueres: funcionari de presons
Bofia: policia
Biodraminas, Bustait: Pastilles que incorporaven amfetamina en la seva composició de venda a les farmàcies durant els 70.
Bujarra, bujarron: homosexual majorment d’edat avançada que no aparenta ser-ho. Pot ser bisexual, ser pare de família i sortir de nit a caçar carn fresca i tendra. Del castellà, la “bujarra” és una au que vola de nit.
Butron, metode del butron. Forat en un mur per robar o evadir-se d’una presó.
Bola, sortir en bola, sortir del talego, de la presó. Una alegria immensa.
Bola, no lligar bola, no entendre res
Baixada: última fase del col·locon, quan va de baixada i pot convertir-se en ressaca.
Baixar al moro, anar a Ketama a buscar xocolata, haixix.
Basuco: pasta base de cocaïna
Canti
20 abril 2009, 08:54
13Me sembla que ens equivoquem quan traduïm freak com a bitxo estrany o rar, com a derivat de monstre i pensant amb la pel·lícula Freaks. Penso que el significat s’ha de buscar més en l’adopció de l’expressió frikejat, que vindria de freak out i voldria dir (segons el Collins) anar se’n de mare, abandonar-ho tot, anar de viatge, fer un viatge. En poques paraules passar del mal rotllo de la competència i conservar una essència de llibertat. Ser un freak era ser el contrari d’un Strike, que per mi significava un individu integrat, sotmès a la pressió social. No n'estic massa segur de la paraula anglesa. Segur que tots l’heu escoltada una o altre vegada.
No sé que en pensareu. Segons el que ens digueu podem canviar o complementar el vocabulari d’argot.
Gero
20 abril 2009, 10:17
14Crec que no es Strike sino Straight, que vol dir literalment dret o recte.
Per exemple “Straight to hell” (derecho al infierno) o la frase “All straight” (todo recto) Un Straight es una persona gris, absorvida pel sistema, sense registres.
Jo diria
Canti
20 abril 2009, 10:37
15Exacte Gero jo també ho diria, la paraula és Straight. Un Freak seria el contrari d’una persona de pensament dret en el sentit d’unidireccional. I freaky és una adopció més moderna. En el sentit de bitxo rar o estrafolari no té res a veure amb el significat dels 70.
Canti
19 maig 2009, 01:22
16Algunes paraules que comencen amb la C
Curru, currele, verb currar. Treball en sentit negatiu, prostitució obligada sense la qual és molt difícil sobreviure en aquesta societat. Benaventurats els que no han hagut de currar en sa vida.
Curru, currar, de donar un curru. Donar una pallissa
Camelar, suposo que del Caló, exemple: a aquesta me la camelava jo.
Coco, menjar el coco, menjada de coco, sinònim de menjada de tarro: manipulació. Exemple: la familia li ha menjat el coco…
Calada, calafru, quan el fum del haixix o la maria et cala (penetre) per dins els pulmons i notes els seus efectes
Col·lega, persona amb la qual pots col·loquiar
Col·locar, col·locarse segons el diccionari de l’Instititut vol dit posar-se en un lloc determinat, en una certa posició relativa, en aquest sentit està clar que la posició és el col·locó
Caball, tatano, veure els diverses maneres d’anomenar l’heroïna
Canyeta, porro petit, veure els diversos tipus de porros
Cego, posar-se cego, del castellà ciego, col·locat
Carreres, marques de successives punxades del les agulles que els yonkis portem als braços.
Camell, venedor de grifa, herba, maria. Els primers veedors de grifa eren les tropes colonials espanyoles destinades a l’‘Africa colonial, i portaven aquest distintiu militar brodat a la camisa.
Cangur: vehicle policial destinat al transport de presos. No confondre amb lechera
Canya, força, donar canya en el bon sentit animar, en el mal sentit pegar, exemple: donava canya a la seva dona I també Donar-se canya o portar una canya molt forta, abusar d’una substància que co·loca.
Un altre dia més
Una pregunta pels que dominen l’anglès: la paraula flip, flipar, flipat, flipant o flipada, que significa originalment en anglès?
Canti
19 maig 2009, 01:51
17Un altra pregunta: Algú sabria dir-me com podem dir-ne d’un “cogollo” en català? La paraula cabdell que fan algunes plantes com les cols i altres trobo que no és l’adequada. Total que sembla que no tenim una paraula catalana per anomenar els “cogollos” de la maria.
jeje
13 gener 2010, 05:42
18també es pot dir: ull
Canti
14 gener 2010, 12:36
19Això si que no. Com vols que em fumi l'ull? Quin? Quin fàstig!
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?