Publicat dins: Fotos - 20/02/2010

Amb l’expressió d’estar sempre penjat “al setè cel” el Papa Noel (a l’esquerra) tocava la flauta travessera a lo Jethro Thull amb l’esperit d’un autèntic “homeless”
Va ser un dels primers okupes a Barcelona a prop del Park Güell, a les Tres Creus, en una casa que anomenàvem la caseta del budista zen. També l’anomenaven Papi. Va ser un dels personatges més entranyables dels 70. Sentia la necessitat de viure el rotllo, de sentir-se en sintonia amb el grup, amb la seva ment sempre elevada per l’efecte de l’LSD. Segurament per culpa d’algun sotrac i la decepció va començar el viatge a les tenebres, refugiant-se a l’interior obscur. A finals dels 80, passava les tardes a la porta de l’església del Pi.
La fotografia està feta a Can Montserrat Carme, el novembre de 1972.
Publica La Web Sense Nom Fotografia cortesia de Joan Soteras (drets de còpia)
3 comentaris
Nono Cardona
21 febrer 2010, 10:22
1A Papi, ya comenté no se en que página estuvimos juntos en Lleida y a Albert Subirats lo conocí también en Menorca, en esa época nos veíamos bastante Albert Subirats, Leo y yo. Que épocas y qué recuerdos, por cierto no he sabido más de Albert.
Canti
21 febrer 2010, 11:41
2@Nonno
Albert Subirats tanbien nos dejó en los 90 con el rollo del sida
Copio aquí un poema suyo titulado LSD
A través de les flors de sucre
més enllà dels arbres punxeguts
els savis nans, vells i geperuts
em serveixen pensaments de luxe
De debó que us trobo collonuts
savis nans de les flors de sucre
estimat tropell d’amics per sempre
que retorneu a les joventuts
De paraisos de menta
d’obsessionades flors d’absenta
de passions d’amor i salut
Mosaic heroic que es desintegra
vida enrarida i pordiosera
vida més folla d’un cregut
gener 1975
Gero
21 febrer 2010, 12:43
3Realment un personatge entranyable que va desaparèixer al mateix temps que es consumia una època irrepetible. Papa Noel que estàs al cel…sempre recordaré el meu primer viatge amb tu.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?