Fa uns dies vaig estar a casa d’un amic. Una de les debilitats d’aquest amic és tenir un bon equip hi-fi i va fer amb mi el següent experiment: Jo no havia estat mai a casa seva i en arribar em va col·locar un antifaç als ulls, com aquells per a dormir. Desprès de prendre una orxata em va guiar a cegues fins a un sofà. Acte seguit, va anar posant cançons al megaequip mentre em sentia com un invident i els meus sentits es van magnificar, especialment la oïda. La sessió va ser magnifica, els sons em rodejaven els greus em magrejaven els plans sonors de centre, esquerra i dreta…era increïble. La meva conclusió va ser: habitualment escoltem el 20% del so, la resta ens la perdem. La sessió va concloure amb el Dark Side Of The Moon sencer en súper àudio cd, que té més bits, en base al màster original dels anys 70. Senzillament al·lucinant… recomano aquesta experiència amb els ulls embenats a tothom perquè el coco va generant imatges mentre escoltes. Em va venir al cap el primer orange que vaig prendre quan tenia 18 anyets. Veia com en una pel·lícula les cares de l’Albert (Subirats) el Shakespeare, el Papa Noel (tots ells desapareguts) i el Chico. No era un mal rotllo sinó tot el contrari, la musica em feia flotar entre les imatges amb molt de plaer. Va ser tota una experiència quasi mística, realment un impacte emocional establert al seu dia et torna a transportar a aquell dia…

Gero