13 comentaris

1. soteras

   29 de març 2010, 05:59 PM

   1

   bona canço,molt emotiva….

2. Garsi vallfosca

   30 de març 2010, 02:18 PM

   2

   Eskerrik asko!!! gràcies Enric… quanta vida… …

3. pilarQ

   1 d’abril 2010, 11:20 AM

   3

   un encanteri, un encant de cançó…

4. maria

   10 d’abril 2010, 09:32 PM

   4

   … i les ones del mar segueixen trencant immutables,
   en aquesta terra, de cors trencats.

   ei, gràcies als quatre que heu participat en aquest bonic homenatge als nostres amics. M’agrada aquesta cançó, Enric. Una forta abraçada,
   Maria

5. Mar

   12 d’abril 2010, 12:29 AM

   5

   Feia temps que no teníem el plaer d’escoltar una creació teva Enric. Però ha valgut la pena l’espera. A mi m’agrada, però asclar jo no soc imparcial. Sé el treball que hi ha darrera i ara és el moment de recollir, i la collita és bona. No et rendeixis, i continua demostrant al món, el que vals. Deixa la teva petjada, i aleshores comprendràs perquè tota la teva vida ha rodat al voltant de ella, perquè sempre l’has estimat tant, ja que el sentit de la teva existència ha estat fer música.
   Siguis generós i regala’ns-en alguna més.
   També vull donar el meu agraïment a les altres tres persones que heu participat amb aquest bonic homenatge. Les imatges son precioses.
   Moltes gràcies.
   Mar

6. LuLU

   12 d’abril 2010, 06:08 PM

   6

   Bona música, i millor lletra. El só del mar no s’aturarà mai.
   Una abraçada.

7. guillem "güigüi" roche

   5 de juliol 2010, 07:36 PM

   7

   Estimat Enric tot i que la vida feia més temps que ens va separar molt mes del que varem conviure plegats, et vull dedicar un petit homenatge tot i que sentit. Ens varem fer germans amb en Frank i l’Alfredu, tu i jo al festival de Granollers, em vas impressionar, el teu discurs intel·ligent i la teva pressencia fisica imposava, una temporada a la Floresta on tothom que hi entrava flipava gracies a la caixa màgica de l’Alfredu, mentre L’Hendrix ens punxava el cervell, finalment la etapa bestia d’Amterdam, amb la fase de Paris que deu n’hi do, varem conèixer més el metro i les comissaries que el que hi havia a dalt i es que aquella època als flics facists, no els hi agradaven els músics ambulants peluts.
   Despres jo vaig canviar el registre per estudiar, seguramrent tot allò m’havia acollonit, tot i que crec, que cada escu ha de triar el seu cami, Et vaig admirar sempre les dones , les donarres amb el millor sentit de la paraula que sempre er van rodejar, sobretot la Ponsa, quin llamp de dona deu meu, la Conxi era el mick jagger femeni per exelencia.etc etc
   i despres un reguitzell de trovadas i aventures esporadiques que ens va reafirmar com a veritables amics. total que has marxat i jo no se si trigarem gaire a tornar-nos a veure qui lo sa. Pero de tota manera dona.li un petó a la Nuri de part meva i digas-li que us estim’ho a tots tres com sempre … ah! per cert el Cris es un home, amb tot el que s’ha de tenir per ser-ho

8. Marta Ponsa

   5 de juliol 2010, 08:18 PM

   8

   cançó molt emotiva,Enric ets un geni, encara que hagis marxat. Ara ets amb la Núria que estareu junts al cosat del mar com els anys de Formentera. fins sempre
   Marta

9. Canti

   16 de juliol 2010, 12:13 AM

   9

   Malgrat que aquesta cançó pugui semblar molt trista us explicaré el que em va dir un dia l’Enric quan escrivia la lletra. En una primera versió no deia res de “tirados por el suelo” i quan li vaig preguntar d’on sortia la idea em va explicar que s’havia trobat un amic que no veia des de feia anys i que aquest amic li havia dit: “sabes! me he casado con una mujer que cocina de maravilla y me paso el dia tirado por el suelo de placer”. A l’Enric li va agradar tant l’expressió que la va fer seva ràpidament. Jeje. Una mica d’humor va bé. No?

10. Ester

    21 d’agost 2010, 02:11 AM

    10

    Canti,
    Per què no ens poses la lletra del tema ?
    Crec que hi ha moltes coses que diu que s’escapen i són molt interessants… com el que esmentes al teu curiós comentari

    Ester

11. Canti

    31 d’agost 2010, 06:52 PM

    11

    @Ester
    He trobat el doc que em va enviar l’Enric i és un primer esborrany de la cançó, que no està complet i no ajuda massa. Potser entre els papers de l’Enric es pugui trobar la lletra.

12. Ester

    1 de setembre 2010, 02:36 AM

    12

    Canti,
    Ets el geni de la llantia.
    Saps la quantitat de papers que tenia l’Enric?
    Jo no sóc ningú per a remenar els papers personals ara del Cristian.
    Sisplau passem el que has localizat.
    Ester

13. Canti

    2 de setembre 2010, 04:52 PM

    13

    Hòstia! No m’havien dit mai geni de la llàntia Avui te l’envio,