11 comentaris

1. pfanes

   11 de maig 2009, 10:24 PM

   1

   Salut, picarol.
   veig que t’enrecordes del pasma “cara de palo”
   i de tantes altres coses
   Estic emocionat.

   No va ser amb tu que varem muntar una sessió de pelicules de promoció de la C.B.S music a la sala villarroel que ademés cobravem una petita entrada?

2. zombie_xxl

   7 de novembre 2011, 08:12 PM

   2

   Hola, si el que dic és una bestiesa si us plau disculpa’m.
   No podrieu penjar l’mp3 a algun lloc? Seria genial poder escoltar les converses a l’iPod mentre faig alguna altra cosa, no tinc paciencia per escoltar-les a l’ordinador.
   Gràcies i perdò de nou.

3. joan carles usó

   8 de novembre 2011, 06:03 PM

   3

   Fotre! Vaja parell d’enciclopèdies vivents dels 70!

4. Isabel

   6 d’octubre 2013, 08:31 PM

   4

   En sentir parlar de’n Pallardó m’ha vingut al cap la disco Romano di Capri des d’on ell emitia un programa de ràdio, no recordo quin, i on punjaven una música boníssima. A més els diumenges al matí hi havia uns happenings increibles. Jo la vaig conéixer al 68 i vaig entar anant potser fins al 70. Per a mí va anterior a les històries de l’Iris,pl.del Rei,La Barraca,La Cuca Fera…Ningú més se’n recorda del Romano?

5. Canti

   7 d’octubre 2013, 12:04 AM

   5

   @Isabel
   Exacte, el Pallardó sempre posava molt bona música. Jo no recordo el Romano di Capri, potser perquè a l‘època era més ramblero que discotequero. El vaig conèixer després a Radio Juventud.

   He trobat això a La Vanguardia del 21 de Març de 1969 dins de l’apartat de boites: CLUB ROMANO DI CAPRI (Córcega, 503. T. 2571000) ¡Juventud! Discoteca. Tardes de 6 a 10. Noches de 11 a 4. Festivos, tardes 5 a 10

6. Hippy Vicente

   15 d’octubre 2013, 06:45 PM

   6

   Caram, de quines coses s’asebenta un amb el Picarol!! :-)

7. Hug

   7 de juny 2015, 06:10 AM

   7

   Nostàlgia: crec que era aquí on vaig anar a finals d’estiu del 1968 amb el méu amor Guadalupe.
   L’amor va acabar malament, però s’ha tornat a reemprendre el 2014!

8. pfanes

   8 de juny 2015, 06:12 PM

   8

   Era un dissabte. En Pica, un que li deien l’extremeny i un servidor. !977 aprx. Tornàvem de Girona , de vendre pòsters en un poliesportiu; un míting de CD. ( en Pica s’havia fet el carnet de tres o quatre partits i entràvem a tots els actes per a vendre els cartells) .
   Anàvem amb un vellíssim Dyane 6 a la una de la nit per l’autopista i sense llum als fars davanters, amb un plàstic que volava per capota , amb el terra ple de burilles de porro…. Ens para la Guàrdia Civil; l’extremeny no porta cap documentació del cotxe. L’extremeny i jo baixem, en Picarol no baixa del cotxe, com un senyor es queda a dins i des de dins ensenya el DNI, A més, els Picos no el fan baixar. A més ens troben al maleter un matxet i els pòsters de Marx, El Che, Franco i José Antonio i Mao i..,total ,una ruïna. Pero un dels picos es del poble de l’extremeny i no passa res i marxem cap a casa sense sense fars i amb els ulls com taronges de fumar.
   El Picarol tan tranquil riu com un savi follet del bosc al seient de darrera del cotxe..

9. jc usó

   9 de juny 2015, 01:36 PM

   9

   Molt bona aquesta anècdota!!! Digna de l’època… Si el “picoleto” aquell no hagués sigut del mateix poble que l’Extremeny sempre haurieu pogut intentar colar els pòsters de Franco i José Antonio com salconduits…

10. Canti Casanovas

    14 de juny 2015, 10:52 PM

    10

    Incombustible el Picarol. Quasi va pels 70 i ningú ho diria.

11. Canti Casanovas

    14 de juny 2015, 11:24 PM

    11

    Felicitats Hug. On vas conèixer la Guadalupe?