Qui no va passar per la torre de Montjuïc durant els setantes? Situada al carrer Martras, numero 18 després d’una gran pujada el carrer sense sortida acaba just darrera del Teatre Grec.
Recordo “colades” massives a traves de la torre en filera cap el Grec, el problema es que sorties just darrera de l’escenari fent “slalom” i el public es quedava atonit.

Construïda al mes pur estil àrab per un legionari després de la guerra civil, la casa transpirava un cert aire de misteri y llegenda. Es comentava que al seu jardí el legionari va enterrar a alguns moros que havia portat per construir la torre. El cert es que un dia treballant el jardí van aparèixer alguns ossos humans. Els mobles eren treballats a ma amb filigranes de fusta o metall, desgraciadament el pas de persones els varen deteriorar irremediablement. Els seus residents eren la Maite i en Pere i el seu fill en Mongo, la Pilar i el gos Coco. La llista de no residents era molt mes llarga i difusa. En Jaume Martí, en Javier, en Jordi Carbó, en Charlie i un llarg etcètera havian muntat a la casa el lloc d’assaig de “La Propiedad es un Robo”. Les pujades i baixades de la furgo amb els amplis a hores intempestives eren ben conegudes pels veïns.
Mes tard, cap els vuitantes, vingueren nous residents; Ouka Lele, Mariscal, Ceseepe & cia.

byGero