Música Dispersa

El grup 2+1

Los Canarios

Pau Riba

Les matinals del Festival de Música Progressiva al saló Iris (a on es celebraven velades de boxa i lluita lliure) van ser molt populars entre la gent jove. Els poperos amb la seva vestimenta de colors vius i la gent del rollo formaven una barreja tan sorprenent que podien deixar parat a qualsevol trotskista o membre del PC. Amb una paperina de castanyes calentes, i un paquet de Bisontes passaves un matí de diumenge especial.


Evolution

Máquina

Smash

Recordo els Smash totalment col·locats intentant tocar Purple Haze d’en Jimmy Hendrix. El salo Iris s’omplia de gent el diumenges de concert, i el carrer estava ple de Land Rovers dels grisos disposats a actuar en qualsevol moment. La ocasió va venir quan Pau Riba va dir allò de “Fa un dia molt gris”… i els grisos ens varen fer córrer una bona estona.

Per cert, el grup britànic Free mai va arribar a actuar per por de l’autoritat a possibles aldarulls.

byGero

Carta de Discos Als 4 Vents on anuncien les novetats discogràfiques i informen del programa complet del Festival al Saló Iris, amb els que actuaran i els que lamentablement no hi seran.
Cortesia de Jose Maria Merchan.

Anuncis a La Vanguardia de les sessions del festival


Articles a la premsa

Música progresiva a 5 duros, article de Manuel Vázquez Montalvan, signat sota el pseudònim de Luis Dávida, publicat a la revista Triunfo. el 6 de febrer de 1971 Cliqueu aquí per llegir l’article en pdf

***********************
Article de Alberto Mallofre a La Vanguardia del 8 de novembre de 1970
Prosigue con interés sostenido y afluencia de público muy grande el Primer Festival Permanente de la Música Progresiva, en el Salón Iris de esta ciudad. En la cuarta sesión se presentaron ante la cátedra juvenil los conjuntos Crac y Brincos…
Seguir llegint l’article en format pdf

**********************
Altres articles relacionats

Revista Triunfo Num: 424, 18 juliol de 1970, article de M.V.M

**********************
Post relacionats
El Mundano