13 comentaris

1. Victor Nubla

   15 gener 2008, 05:37

   1

   Una generació sencera ha entrat en combustió. Poc a poc, cada any, la nostra vida es va convertint en un obituari permanent. Em sap molt greu lo de la Tete, lo del Pope, lo del Llorenç, del Hiroshi… és a dir lo que ja no és d’ells. Ara ja som supervivents. Ens acostem a la veritable frontera del món. Fins i tot tenim paraules per explicar-nos-ho. L’Homenatge al Hiroshi l’any passat va ser tan emocionant com injust és que solament s’apleguin tants músics potents quan el motiu és aquest. Aquests concerts, blogs, revistes i ràdios han de ser aliment diari. Al cap i a la fi és el més nutritiu. Felicitats per la pàgina!

2. Eduard Altaba

   20 gener 2008, 01:25

   2

   M’he enterat ahir després de l’actuaciò a L’Heliogabal de que ha mort la Tete Matutano, una persona més que ens deixa, que pertany a la nostra generaciò... solsament voldría enviarl-hi un petò molt fort allá a on sigui. També m’agradaría conseguir l’adreça d’en Krupa Quinteros si algu la té per posar-me en contacte amb ell. Gracies i felicitats per la pàgina.

3. Gero

   25 gener 2008, 12:02

   3

   Darrerament ens enterem per lwsn de forma quasi immediata de la gent que ens deixa. Aquesta es la part menys agradable de la informació que cal assumir. De no existir aquest i d’altres canals de difusió es mes que probable que ens assabentessi’m per el boca a boca amb una mica de retard, o potser mai.

   Te raó en Victor Nubla quan afirma que una generació està en combustió. Estem creuant la fina línia de la supervivència. Hem sobreviscut els somnis de la contracultura, les drogues, les esquerres, la transició, el tejerazo, els polítics, l’economia, i un llarg etc… De fet, ja som supervivents a masses coses.

   La vida segueix i cal no oblidar que es necessari i cada vegada mes nutritiu, comunicar-se amb els mitjans que tenim a mà, per transmetre les nostres idees i propostes.

   Ningú mes ho farà per nosaltres.

4. maria

   25 gener 2008, 12:07

   4

   Naturalment que la vida segueix, Gero, i també que la mort forma part d’aquesta vida i d’una manera molt REAL, prou que ho sabem nosaltres i potser d’una manera molt prematura. La obra dels que ens deixen i el seu record estan vius, segueixen en aquesta vida, en aquesta web i on faci falta. El temps i l’espai no existeixen, ells sí. Visca el Pope, la Tete, el Pepe Otal, el Genís, el Roure, el Jaume Quadreny, el Johnny, el Javier “Graves”, la Nuria, en Pau Maragall, el Subi, la Montse, la Jenny, la Ana, l’Albert Anadon, el Miguelillo i l’Àfrica, el Pere, el Pep, en JeanMarie, la Nuri, el Raymond, el Quim, en Joan Falguera, el Juanjo, el Pol, l’Hiroshi, en David Martí, en Joan Barceló,... !!!!!!!

5. gloria

   17 febrer 2008, 10:59

   5

   si vull deixar comentari!!!! et mou la curiositat de saber d’algu que en un moment determinat ha estat part de la teva vida…. i adonar-te que ens ha deixat … i saber que ho a fet a Goa, on ella era feliç....i pensar que dies despres i has estat… la Yashu… sempre tan Guapa… malgrat tot, bé donç us vull dir que era un troç de dona… plena de humanitat i sempre disposada a compartir i el so.. de la seva flauta ….

6. Harida (kruppa Quinteros)

   27 març 2008, 12:31

   6

   Despues de 35 anos Mi catalan es terrible….perdonenme. Pues Si, partio con su musica ,al mas grande de sus viajes,estuvo enferma por algun tiempo….y al final,fue todo muy rapido….aun estoy corto de palabras…solo pase por Barcelona,de mi Amor y Nostalgia…para visitar la familia mas cercana.En realidad tengo pocos contactos de aquella Epoca y en realidad me gustaria estar mas cerca …Con el mismo Amor de Siempre, HARIDA

7. Eva

   9 abril 2008, 12:38

   7

   Encara no reacciono del que estic vivint descobrint aquest dies a través d’aquesta web, beneïda sigui i sigueu tots!

   Jo també vaig entrar cercant saber alguna cosa de’n David Martí, i només vaig trobar aquesta web dient que era mort… i segueixo llegint de persones dels 70, dels hippies, músics, poetes, amics, coneguts, que ens continuen deixant… i ara més que mai em sento supervivient, com vosaltres, o com diem de vegades; ¿serem nosaltres els morts? Quan perdem tants éssers tant estimats m’ho pregunto, doncs així em sento. Compartim la mateixa tristesa, els que sembla que encara som vius…
   No estem sols, hem de continuar sobrevivint i donant vida, i és una alegria poder saber de vosaltres a través d’aquest bloc, tot i que cada vegada som menys, hi ha noves generacions, mai es perd res del tot.

8. oriol tramvia

   11 setembre 2008, 04:29

   8

   vaig assabentar-me del seu mutis, la recordo perfectament: una deesa,
   tocant pel zeleste fa ja una estona… estigui on estigui un petó i una abraçada

9. sita

   28 octubre 2008, 08:57

   9

   He posat als meus alumnes estrangers viatge cap a Itaca i hi havia un saxofonista en lloc de la Tete, els he dit que els temps canvien i que al principi hi tocava la flauta una noia de la meva classe que coneixia ´prou bé i erem amigues de veritat. Llavors m’he dit, que l’hauria de recontactar, i al veure la notícia ha estat un xoc. Massa tard! Jo també vaig estar molts anys a l’estranger i m’agradaria tenir un mail o telèfon de la seva germana, encara recordo la casa de Passeig de Sant Joan,
   Una abraçada a la família. Fins aviat.

10. Montse Matutano

    29 octubre 2008, 02:32

    10

    Hola ,a tots no miro gaire aquests espai ja que en produiex molta pena .Però també us dic que va ser una grata sorpresa que algú recordes a la meva germana i veig que sou uns quants .Va ser una gran alegria poder llegir a la meva mare els vostres comentaris .
    La Yashu estaria molt contenta de saber que la recordeu amb carinyo.
    Sita aqui tens el meu e-mail encar que ,perdona pero et recordo
    el meu e-mail és matutano19@hotmail.com
    Una forta abraçada a tots vosaltres

11. Manel Joseph

    31 desembre 2008, 03:18

    11

    Vaig asabentar-me del traspas de la Tete(Yashu) pel Victor Amman ja fa temps i ara d’aquesta web pel Nani Valls i ha sigut una sorpresa molt agradable el llegir els comentaris de tants amics compartits. Només un emocionat record per a la dona que va entrar a les nostres vides com una aparició, una musa indiscutible d’aquella Barcelona dels 70.
    M’agradaria molt tornar a conectar amb el Harida (Kruppa)i l’Eduard Altaba. Petons.

12. Toni Xucla

    9 gener 2010, 04:23

    12

    Em costa molt deixar un comentàri. Es un colapse d’emocions pensar en la Yashu. Em posa molt trist pensar que no hi és i a la vegada em posa molt alegre pensar com era. I les bones estones que varem passar tocant amb el Toti, amb l’Ovidi, amb el Harida, el Santa.. estic d’acord amb el Manel en que va ser una musa. Una gran, gran falutista amb molta personalitat i que mai es va deixar emportar per les modes del moment. Una gran companya també. Tots els de la pàgina recordareu “el castell” i tots recordareu anècdotes i bons moments. La trovem a faltar, oi?

13. josep

    21 maig 2011, 06:27

    13

    Gràcies Yashu per les emocions.