69 comentaris

1. Ester

   3 de juliol 2010, 10:16 PM

   1

   Gràcies Canti,
   Sé de primera ma que et apreciaba de debò.
   A part de qui has anomenat, avui que no tinc el cap gaire clar, vull afegir que també va tocar amb el Gato Perez i amb La Plateria. A València amb Burguitos.
   Fa uns dies em va dir que el Manel, de la Plateria el va trucar per anar-lo a veure, i li va dir que no perquè es trovava malament. Aprofito per a transmetre-li al Manel, si llegeix això.
   No va voler ingressar abans al hospital perquè no volie deixar al seu amor platònic de tota la vida, la música, ere el que li feia més mal del càncer que s’he l’endut, no poder seguir plasmant tot el que li rondava pel cap en el seu portàtil.
   Ahir, el seu darrer dia, tenia la tele posada en un canal musical, i tot i amb la de sedants que duia al seu cos, es va possar a teclejar el tema que estava sonant, sense perdre el compàs.

   Ester Borau

2. Marta Ponsa

   4 de juliol 2010, 08:38 PM

   2

   Sóc Marta, la teva cunyada. Et coneixo des de fa molts anys. Des dels principis que vas començar a sortir amb la meva germana Núria, que ja fa anys vaig perdre, al igual que al meu germà Manel.
   He tingut un gran disgust aquesta mateixa tarda quan m’he assabentat que ja no hi eres entre nosaltres. No fa pas massa que varem estar parlant. Feia temps. No sabia de tu. Un bon amic d’ambdós em va facilitar el teu telèfon. Vaig poder saber com estaves.
   Malauradament la família, la teva i la meva, no m’ho han comunicat. Volia haver estat amb tu en els moments finals. Volia tornar a veure a les teves germanes. Volia, volia, però m’ho han amagat tot.
   Quan a tu, creu-me que estic molt abatuda. T’estimava per ser qui eres. El meu cunyat, al que veia com un home al costat de la meva germana. Vas fer molt i molt bé. Varem viure moltes coses i situacions junts. D’algunes encara les recordo amb una gran rialla. Una gran alegria. Recordo quan em vas ensenyar a tocar la bateria en el local del Poble Nou. Recordo quan va neixer en Christian. Vaig viure tot l’embaraç de Núria. Recordo quan amb Núria miravem a la televisió el Barrio Sésamo. Aquells animats que també li agradavem al teu sogre, al meu pare. L’Epi i el Blas. Recordo moltes coses i moments. Bones i no tant bones. Senzilles i complicades. Però a la fi va ser viure i viure-les junts, com quan vam estar convivint. Recordo alguns regals que em vas portar dels teus viatges.
   Ara estic desolada, desfeta, trista, molt trista. He plorat molt. I encara ploro. No he pogur dir-te adeu. I això encara m’entristeix més.
   Descansa. Ara ja t’has liurat del pes de la vida. Ara gaudeix. Ara torna a viure els teus moments. Uns moments que ningú te’ls prendrà. Adeu Enric. Petons i una abraçada sincera i molt emotiva. Fins sempre.

3. Ester

   5 de juliol 2010, 09:52 PM

   3

   Sols vull dir que no es va convidar a ningú personalment.
   Vem penjar-ho aquí, la web sense nom i al Facebook
   Va acostar-se a donar-li l’últim adèu a l’Enric tothom que va voler.
   Molta gent ha contactat amb la família per expresar-nos el seu condol doncs els kilómetres els impedien físicament estar amb nosaltres, em refereixo a una gran amiga que està a Itàlia, la Marta i la Beth que va trucar des de Eslovenia, i a molts i molts músics que per feina no van acompanyar-nos físicament, però eren al nostre cor.
   Avui dilluns, seguim rebent trucades de persones que s’en han assabentat avui, com la familia Franch.
   El Rafel Moll, el Manel de la Plateria i el Marià de Sardineta, s’han acostat aquest matí al tanatori de les Corts.
   A tots plegats, els que ens heu donat soport amb la vostre companyia i als que heu contactat amb nosaltres MOLTES GRACIES per fer-nos costat.
   Ester Borau

4. Mar

   6 de juliol 2010, 01:20 AM

   4

   Vull donar el més sincer agraïment a tots els amics i familiars. Els que han estat i els que no han pogut per motius de distancia o desconeixença, però que al assabentar-se’n ens han expressat el seu condol d’una manera o altre. Entre tots vareu aconseguir que l’últim adéu al meu estimat germà i amic fos preciós. Gràcies per el vostre recolzament i companyia. Sense vosaltres aquest camí hagués estat molt més dur de suportar. Però sobre tot vull donar-vos les gràcies en nom de l’Enric, si ell podes ho hagués fet. Cantant, component i fent el que va omplir tota la seva vida, la musica.

5. Marta Ponsa

   6 de juliol 2010, 12:58 PM

   5

   hola Ester i Mar, jo no vaig venir per que la meva mare m’ho va dir quat ja havia pasat tot, he plorat i segueixo plorant, molts records han sortit dins meu, només ser que ara l’Enric i Núria estan junts, també amb en Manel.
   una abraçada
   marta

6. guillem "güigüi" roche

   6 de juliol 2010, 02:30 PM

   6

   la felicitat no existeix… la vida tant sols es un seguit d’experiències

   Enric Borau (La Floresta finals de l’any 71)

7. Joan Casajuana

   6 de juliol 2010, 05:36 PM

   7

   Hola, vaig coneixer l’Enric cap a finals dels setanta. Em va ensenyar la clave i uns patrons llatins que coneixia i de seguida vam tocar en grups, primer amb el seu cosí l’Alfred i després amb La Combomotora, la banda que vam muntar el 1981, una mena de latin band que tocaba vells temes de salsa amb guitarras eléctriques. Després al 83 i 84 vam tocar molt per Cadaqués i voltants amb un trio que ens feiem dir TUTTY BRAVO BROTHERS.
   Després ja ens vam perdre per diferents camins fins fa ben poc, en que ens vam tornar a retrobar i començar a re-conèixer-nos un altre cop.
   Tenia molt bon gust per la música i transmitia la seva passió i les ganes de tocar. T’ho agraeixo Enric.
   Joan

8. Mar

   6 de juliol 2010, 10:03 PM

   8

   Hola Guillem, he de dir-te que l’Enric n’estava ple de frases genials com aquesta. Fa poc i recent operat al Valle Hebron, el varem recollir l’Ester i jo. Anàvem en taxi cap a casa seva. Estava cansat però content, tot apuntava bé, i no va parar de xerrar amb aquell humor que el caracteritzava. Al deixar-nos el taxista li va dir: – no te has planteado nunca ser humorista? me recuerdas a Eugenio – . I ell li va contestar: – Pues mire a lo mejor me acaba de descubrir un nuevo oficio – Varem pujar a casa seva tots tres petats de la risa.

9. Mar

   6 de juliol 2010, 10:18 PM

   9

   Quins records Joan! Sembla que encara os veig tocant i jo evidentment ballant al ritme que marcaven els vostres fantàstics acords de la Combomotora. I lo del Tutty Bravo Brothers va ser un recull de bon gust i com dirien els francesos “savoir-faire”. Sempre que sento el nom de Cadaquès immediatament em venen a la memòria aquells temps tant bons. Aquells records els tinc com un gran tresor.

10. Ester

    7 de juliol 2010, 01:52 AM

    10

    Recordeu quan anavem a ballar salsa al Tabú i al Bikini ?
    Haig de reconeixer que jo sempre he sigut més del rock dels 50, però l’Enric va aconseguir que em agradés la salsa, quan a Barcelona encara no estava de moda, dient-me “has de notar com la música corre per les teves venes” i jo notava una corrent per les meves venes.
    Fins i tot amb això el meu germà era diferent, amb lo “llarg” que era ballava molt bé.
    Els temes aconseguits de salsa es van convertir en els tresors compartits, coleccionables en els cassetes.
    Cuantes vegades haurem ballat en actuacions en viu, a sales de ball, a casa dels papas a gent com la Celia Cruz, el Oscar d’Leon, el Gran Combo de Puerto Rico, la Sonora Dinamita (el tema “Del montón”), al Roberto Roena (el tema “Se esconde porque me debe”), al Willie Colon, al Mon Rivera (el tema “Julia Lee” i el “Se te quemó la casa”), els Caisimu, al Beny More, La Playa Sextet (el tema “Olvidate de mi”), el Trio Matamoros, Cortijo y su Combo (el tema “Perico quitate de la via”) , Cuco Valoy o al Enrique Maya y Mario Fernandez (el tema “Hey”) ?
    Anavem els tres germans, la Nuri, l’Alfredo, el Joan Casajuana, el Ramón i la Gloria entre d’altres.
    Quins records més macos !
    Marta Ponsa, rep també una forta abraçada.
    Ester Borau

11. Joan Casajuana

    7 de juliol 2010, 10:52 AM

    11

    … i jo pensava: quines germanes tan maques que té aquest c…..! A mi també me’l van descubrir ells el Tabú, (sobretot, la Núria). Amb ell, certament a Cadaqués vam passar els millors temps. Va ser com un petit oasi per a nosaltres (tan carregats d’ilusions).
    Hola Guillem, un dia ens hem de trobar i parlar de l’Enric, eh?
    Joan

12. Marta Ponsa

    7 de juliol 2010, 11:08 AM

    12

    ostres,si ens van ensenyar a ballar salsa quant aqui ningú sabia de que anava. Amb Enric i Nuri, la meva germana, anavem a comprar els discos als encants de salsa!
    podriem un dia fer una trobada i recordar vells temps!
    em fa gràcia que tots li dieu Núria però en realitat era la Nuri, única i sempre disposada a fer riure i esta de marxa!
    Ester, a veure si un dia parlem o ens veiem, tinc fotos que poder tu no tens.
    seguim amb els bon records, vinga!

13. Alfred Borau

    7 de juliol 2010, 02:58 PM

    13

    Hola, soc l´Alfredu cusi del Enric, son molts els bons moments que vam passar junts i milers els records que ting d´ell , La Floresta, Eivissa, Formentera, Londres , Paris, Ansterdam, una gira per mitxa Espanya amb El Drac ect..ect..ect….
    Sempre es va portar bé amb mi i va ser com un germa per mi, graçies a ell vaig coneixa desda Jimi Jendrix a Wilie Colon Ray Barreto i molts d´altres.
    Quan va anar a Valencia es va possar a estudiar mùsica com un animal
    i els que fa temps que no el veiau tocar, no us imagineu el nivell musical amb el que va tornar a BCN; fa molt poc amb va dir de tornar a montar una orquestra de salsa amb mi i amb el soport de musics cubans.
    Lo que si que penso que habeu de sapiguer es que quan el dolor que li provocaba la malaltia era infernal , tot i així no parava de tocar i compossar i penso que una bona persona com era ell i que estimaba tan
    la mùsica es mereix que li fem un homenatje organisant una Jam Session a on li poguem demostrar que l´estimabam i que sempra formará part de nosaltres. Ja mirarem la forma de organitsar aquesta Jam a on li poguem dedicar una mica de mùsica a la seva memoria.
    Graçies per tot Enric, sento molt no haber fet més per tu pues penso que tu haurias fet més per mi.
    Vuldria donar també les graçies an al Joan Casajuana que va fer tant per l´Enric quan estaba tan fotut i també dirli an el Cris que el seu para era una persona excepcional i molt bona persona i també que la mùsica que vas possar an a la vetlla va ser exquisita.
    Alfred

14. Gero

    7 de juliol 2010, 05:14 PM

    14

    Adeu Enric,

    Recordo la darrera conversa amb tu sobre com els alumnes de guitarra de València imitaven a Pat Metheny.

    Sempre et recordaré

15. Mar

    7 de juliol 2010, 11:11 PM

    15

    Per el que veig aquest noi va enverinar a molta gent amb “la clave”, jajajajaja. Encara recordo el dia que va aparèixer per casa amb un disc de Cortijo y su Combo. No parava de posar-lo, i l’Ester i jo que érem més roqueres, li dèiem – tiu treu això! que pesat -. Però ell va seguir erre, que erre. Fins que un bon dia em vaig trobar a la cuina fregant plats i cantant “ Perico quitate de la via”. A partir d’aquell moment vaig estar perduda. Em va ensenyar a ballar salsa i enseguida em va portar al Tabú. Aquest so a omplert moltes hores de la meva vida i no les canviaria per res del mon. Gràcies Enric.
    En quan a lo de la jam session, ojala ho fem, podeu contar amb mi per el que faci falta. A ell li encantaria. Segur que balla, canta i toca amb tots nosaltres allà on sigui.

16. Ester

    8 de juliol 2010, 12:25 AM

    16

    Alfredo, casualment dilluns quant sortiem del crematori de Montjuich els hi vaig dir al Rafa, al Manel i al Marià de fer una Jam Session en memòria seva.
    Recordo quan feie poc que havia tornat a Bcn de València que un dia em va dir “em han convidat a una Jam Session, no sé si coneixeré a ningú, però hi aniré” amb cara de nen quan li acaven de regalar la joguina desitjada.
    Joan, podrieu començar els que assajaveu ara amb l’Enric
    Qui s’apunta a la Jam per l’Enric ?

    Vull recolzar el que diu el Alfredo i aprofitar per a donar-li les gràcies al Joan Casajuana per tot el que ha fet pel Enric en la “recta final”. Em va dir que disfrutava molt xerrant amb tu a casa seva, quan el anaves a ajudar, i el que tu li deies anava a misa en temes de salut, com amb el tema dels imans.
    També disfrutava molt amb el Canti i amb el Carbó (amb qui ara deu ja estar fent música)
    Em agradaria que pel fet de que ja no tinguem com a punt d’unió al meu germà perdessim el contacte tots plegats.
    Ester Borau

17. Marta Ponsa

    8 de juliol 2010, 05:15 PM

    17

    hola Alfred, sòc la Marta germana Nuri i Manel, encara et recordo el dia del casament de Enric i Nuri, sentat amb en Manel en una taula al vostre rotllo, en el Restaurant Xinés La Gran Muralla. jo estava sentada amb Ester i Mar.
    una abraçada

18. guillem roche

    8 de juliol 2010, 05:51 PM

    18

    Si es veritat Mar l teu brother era un crack, ja de ben jovenet, tenia una filosofia de vida que el va fer una mena de lider per nosaltres, que ens va portar a experimentar en moltes vivències, des que pintavem en retoladors perque eran fosforecents a l’idea tan certa de que les punxades al cervell que ens feia Jimi Hedrix, ens ajudava a despertar, poder ara sembleara una mica inocent, pero per nosaltres, era la veritat absoluta, un petò, jo tambe creia com el J.Casajoana que aquest c… quines germanes tan guapissimes que te, per cert Casajoana ves al fb o a Guillemrh7@gmail.com,i parlem del que calgui

19. Ester

    8 de juliol 2010, 11:25 PM

    19

    A algú més de vosaltres també os va ensenyar a ballar amb el sistema “de la rajola”? jajajjaja
    Amb nosaltres, la Mar i jo, ah, i també al Juanjo, ens va ensenyar a ballar salsa amb aquest sistema. Oi que tu també hi eres Alfredo ?

    Agafava com a referència quatre rajoles de terra, d’aquelles que feien uns 25 × 25 cm. Un peu a cada cantó de la base d’un triàngle invertit imaginari, i llavors crec que la seva paraula més repetida, “pam, pam, pam” seguint el compàs acompanyat amb unes palmes. Mentres anava dient pica devant com si aixafessis alguna cosa, aixeca el peu rebotant que cau al angle de darrera del triàngle mentres aixeques l’altre peu, fent un canvi de pes, i repeteix el mateix amb l’altre peu.
    Quan havies après això, que és la base, començaven les floritures ballant mentres seguies el compàs.
    En aquell temps vaig “aparcar” el rock & roll i ens vem abocar els tres germans a perfeccionar la salsa que escoltavem pràcticament les 24 hores del dia, i a practicar al Tabú i al Bikini !
    Ester Borau

20. Alfred Borau

    10 de juliol 2010, 02:04 AM

    20

    Hola Guillem, t´enrecordes de quan tocavem amb l´Enric temas del John Mayall en el pati de casa teva?…pobres veins !!!
    Després ens vam escapar amb l´Enric i el Franc de casa del nostres pares i ens vam anar a viure a la Floresta, eram uns nens que vam deixar d´anar al cole per viure amb plena natura escoltant JimiHendrix, Pink Floid, Peter Green, Miles Davis i sobre tot amb ve al cap Island Records de Kim Crimson ; nosaltres també ens posavem a tocar i a dibuixar amb els rotoladors florescents fós la hora que fós; t´enrecordes del cacau que montaben els nostres gossos el Freak i el Passat i la nostra gateta negra Mescalina els bots que va donar un dia que li vam donar una miqueta de mesca an a la pobre ?
    No sé si pensarás com jo, pro jo penso que vam ser uns privilijiats de viure aquellas experiencies i més an aquella època tan facha.
    Referent an aquest tema l´Enric no pensaba pás lo mateix, fá molt poc em va dir que habiam desgraçiat la vida del Franc de per vida, pro jo no am sento responsable de que el seu pare al enterarse que prenia alucinògens el portes a que li fotesin electrochocs.
    El Canti m´ha dit de anar demá a la Floresta a fer-li unas fotos a la casa,
    pro jo preferiria anari un altre dia amb tu ,el Frank , l´Ester la Mar i el Cris.
    Saps algo del Franc o del Fantasma?
    Una abraçada Guillem !!

    Una abraçada també per tu Marta, recordo molt bé el moment an el que l´Enric i la Nuri es van coneixa a casa la teva mara ,va ser un Flechazo i un amor a primera vista, en quan la Nuri va veura an l´Enric ,va agafar las maletas i es va vindre directament amb nosaltres a la Floresta.

    Alfred

21. Marta Ponsa

    10 de juliol 2010, 10:53 PM

    21

    hola Alfred! jo també ho recordo molt be, vaig viure moltes coses junt amb vosaltres, el primer dia que va venir Enric a casa, Nuri encara no hi era estava a Alemanya, vaig obrir jo la porta i em vaig quedar amb la boca oberta veient aquell noi tan alt que desprès va ser el meu cunyat.
    visc a Sant Cugat i La Floresta pertany al municipi i em fa molta gràcia quant vaig a La Floresta doncs sempre tinc records.
    una abraçada
    Marta

22. susana

    12 de juliol 2010, 10:45 AM

    22

    hola!
    jo vaig coneixer al Enric als ultims anys, però m’ha parlat tant d’aquella epoca que coneixo tot el que esteu explicant… i també a mi em va ensenyar a ballar salsa, i amb ell vaig coneixer tota aquesta música.
    Com ja et vaig explicat l’altre dia, Canti, , farà uns 4 ó 5 anys varem anar a la Floresta i trovarem encara la casa on vareu viure… li va fer tanta il.lusió!!
    Dir-vos que estava molt content d`haver tornat a Bcn i haver-vos retrobat.
    Sentia la música i la vida d’una manera tan intensa, que ho contiagiava…
    Encara que hagi marxat, una part important d’ell sempre quedarà amb nosaltres.
    Susana

23. Mar

    13 de juliol 2010, 10:02 PM

    23

    Quanta raó tens Susana. L’Enric tenia una personalitat aclaparadora. El podies odiar, el podies estimar, però el que si estava clar que no marxava sense deixar-te la seva petjada. T’Estimo Tete i no t’oblidaré mai!

24. Joan Casajuana

    13 de juliol 2010, 10:50 PM

    24

    A L’enric li agradava liderar l’escena en general Amb aquella planta, aquella mirada, aquella veu i amb aquelles contundències que li agradava pronunciar, s’hi trovaba a gust en el paper de “prota”
    Després… el temps …els trencadissos que havia anat deixant pel camí…per haver jugat massa fort… li passarien factura. Ja feia temps que aprenia a moderar-se més i més. Ara lamentava els seus excesos i volia treballar amb humiltat.
    I és clar que l’hem de fer aquesta jam, Alfred! Amb molt de gust! Ara només falta saber on, quan, qui i com… (sembla un xiste de l’Enric, oi?)
    En fi, doncs ja ens hi trobarem ben aviat, espero!
    Joan

25. Ester

    14 de juliol 2010, 12:34 AM

    25

    Avui em sento axalabrada i conectada amb el meu germà Enric.
    Joan, tu el George Benson català, pren el “testig” o la força de lider que tenia l’Enric. No sé expresar-ho d’un altre manera, (que sóc amant dels animals) el mascle alfa ha mort, ara el “alfa” has de ser tu, amb la teva personalitat i amb el teu carisma. Tu que vas assajar amb ell en el seu últim assatx, saps què sentie musicalment. Veu parlar intensament, mentres el ajudaves a casa seva. Joan agafa el “testig” amb força i dona-ho tot. Ets uns GRAN MUSIC.
    Els anys que veu estar separats no os van separar. L’Enric em va dir que li sabie molt de greu haver “discutit” amb tu, no sé el per què, i el va recomfortar molt tornar a conectar amb tu.
    Tal com molt bé dius, li agradava el paper de “prota” i tenia els seus rampells, dels que després s’en panadie, com amb el Gato, amb la Plateria i Sardineta, el que no sé és si rectificave amb la persona afectada, a nosaltres ens ho explicave panadit.
    Susana, encara t’estimava, és el que vaig “llegir entre linees” del que em deie entre espera i espera a visites de metges, tu li vas donar la ma per a sortir del “pou” i tornar a gaudir de la vida, el que passa és que tenia una amant, i tu ho sabies, la música.
    Cristian, tal com diu el Joan, en els últims temps, volie rectificar. Quan parlava de tu parlava amb “la boca plena”, t’estimava tant i tant que no et va voler explicar lo greu que estava.
    Enric ets una part del meu cor.
    T’estimaré sempre!
    Ester

26. Ester

    15 de juliol 2010, 12:48 AM

    26

    Si voleu gaudir de l’Enric i el Carbó “en su salsa” mireu el REGAL que ens ha fet el Canti a “s’ha acabat el bròquil”
    GRÀCIES CANTI (en aquestes ocasions em agrada repetir-me com el all)
    Còm puc aconseguir una còpia ?
    Ester Borau

27. Guillem Roche

    16 de juliol 2010, 01:10 PM

    27

    Alfredu, com no vols que recordi el broken wings que feiem al pati del c/ Samsó nº 6 (que per cert ja no hi viuen els meus pares allà) somebody broken wings…. little be litlle be, is going right know, ho cantave en angles inventat com calia a l’época, i amb un patrico de vi a la mà, (jo sempre he estat un borratxot), després a la Floresta, que per cert la casa continua en peu la te el meu amic Carles Briega i em sembla que tot i que no te cedula d’habitabilitat, esta com molt ronega pobreta, jo li vaig demanar per viure-hi i el tiu no es va enrotllar, de fet ell te les tres cases viu al colmado, com si diguessim i les altres dos, la dels amos del Freak, quin gos tant meravellòs eh? company, les te com a magatzem de quadres, m’agradaria molt que ens vegessim amb el Casajoana perque no feu l’esforç i veniu un dia en la renfe es una horeta mal contada. Jo he volgut saber d’en Franck, ens varem veure alguns cops ara deu de fer deu anys aprox. i el tiu vivia a El Prat, no estaba tant fotut com despres de la salvatgjada que li varen fotra els molt fills de puta, malparits de merda… pero era un paio trist i fumava molt ho sia que quan le trucat al telefon de el Prat que tenia i no m’han contestat mai.. no se que pensar els aspectes psicològics son molt importants, m’ha sorpres que em diguesis que l’Enric es sentia culpable d’allò, no n’estic gens d’acord… sempre el reocrdaré quan la Cris (t’en recordes de la Cris) li diea play frank i ell tot tímid però cufoi li interpretava en molta gràcia els temes de CSN&Y, era el més músic amb diferència de tots nosaltres. en fi ja diré-ho alguna cosa. Ah per cert tinc ara mateix aqui un cantant cubà en sense feina que si el vols probar es una canya, un petò germà i fins aviat

28. Guillem Roche

    16 de juliol 2010, 05:30 PM

    28

    Alfredu del fantomas si que se alguna cosa ell em trucava a casa, no fa pas gaires anys no se si poc abans de que m’operessin i fins i tot un dia varem anara al Verdi plegats. Ja s’havia fos l’herència i vivia amb una moça amb els rols canviats ella treballava i ell feia el dinar, les tasques de la casa, s’en cuidava de dues nenes que tenian etc etc ell igual que sempre tiu una passada de fantasma, Recordo quan el varem coneixer que tenia aquells trips tant terrorifics!! pero s’els continuava fotent el paio, un dia ja a la floresta, on venia a apalancar-se els caps de setmana va començar un trip dels seus i jo recordo que el vaig fer fora d’quell viatge tant dolent que portava , recordo que tu i erets. T’enrecordes d’e un diumenge al migdia que tot duna va apareixer paulatinament una cantitat industrial de gent i va ompli la casa com el camarot dels germans Marx, una passada, tiu i dos huevos fritos, escolta el Canti que surt a aquesta web te alguna ocsa a veure amb el cantitats que venia ja a aquella casa? I quant veu marxar tots a Eivissa i jo em vaig quedar solet a la casa ja que n’estava tant d’aquell bohio que no podia marxar i veu tornar ja amb el Shakespeare que va passar a formar part titular de aquell equip de passat, i la caixa de sabates de la Barbra, quina passada tiu i un sitarista que venia de la India i que feiem duets amb mi al violí, desafinant i anant-me de canal com un lladre, hem d’anar-hi i jo crec poder prometre que en Carles Briega ens deixará entrar-hi a la caseta.

29. guillem rotxe

    17 de juliol 2010, 03:56 PM

    29

    la formació d’aquell grupet del c/ samsó ens deiem poder mandragora?
    Ramon trullas (guitarra) Enric Borau (baix) Frank Ruiz(drums) Alfredu Boaru (keyboards) Guillem rotxe (veu), i recordo també que al marge d’un vei molt fill de puta que ens va tirar una galleda d’aigua, també hi va haver qui ens va felicitar per ser millor que màquina! t’enrecordes del Ramón Trullàs era molt bo el fill de puta, també ha traspassat s’el van trovar en avançat estat descomposició a casa seva, un atac de cor sembla ser. I recordo que l’Enric gran fan de Jethro Tull ens feia esment del contingut psicologic del titul d’un tema d’ells a l.p. stand up: nothing is esasy. al cap de pocs anys tindriem ocasió de veure al concert gebaum d’amsterdam el grup de Ian Anderson. quina passada tiu ens haviem fotut un acid california dels guapus saps tiu! hi vem entrar-hi tard
    de forma que no se per quin set sous varem haver de travessar l’escenari tot al·lucinats i ens varem asseure al terra molt aprop dels musics s’apagent tots els llums i de sobta un canò il·lumina a Ian Anderson L’enric i Jo al.lucinant escopinyes, el tiu no se quin rotllo va explicar de que el grup s’havia desfet i que venia per complir el compromis o sia que comença el arpeguiat d’Aqualung, pell de gallina o ja que estavem a Holland diguem-ne gallina de piel com diria un espigat jugador de futbol de l’equip local l’Ajax (j.Cruiff), i tot d’una li fot patada al tamburet coincidint amb l’acord dèntrada de la banda i l’encessa de tota la lluminaria de l’escena i ja va ser un no parar el paio estava en forma realment era l’epoca que esposava de puntetes sobre un peu (amb botes que tenien punta de ballarina o sia planes) i l’altre came la recolçava sobre el genoll de la cama de support, tot aixó balancejant-se tirava la flauta a munt pero tres o quatre metres i la recollia just al moment en que coincidia el acord de tota la banda. vem al·lucinar pel àcid i pel superhome que veiem sobre l’escenari, en jeffrey hamond hamond (molt bon nom per un teclista), no parava de donar voltes com un nino dels cavallitos i anosaltres els ulls s’ens queien de les orbites de tant oberts com els teniem, jo a Amsterdam vaig veure dues persones, que em varen deixar una forta impromta un va ser l’Ian Andeson l’altre un paio que un dia que jo no havia pres res en absolut i t’ho puc jurar per lo mes sagrat, vaig veure un paio en bicicleta que duia un turbant i que tenia una aura d’un color daurat intens jo mirava haviam si algu s’en adonava per aplaudir-lo, si més no, veritat? pero llavors vaig recordar-me del conte de la bella dorment i vaig poder comprovar com n’es de cert aquella història per a sensibilitçar infants… tothom dormia i ningú el veia…

    T’en recordes també de la descoberta de Hermann Hess (Demian) jo encara es ara que faig peces de record com aquell “ou com balla” que es un record de quan Sinclair li ensenya un dibuix que a fet d’un ocell que surt d’un ou,i en Demian li diu …“el pajaro rompe un cascarón, el cascarón es un mundo, quien quiera nacer debe romper un mundo…”
    i la relació que es va establir entre l’Enric i l’Armando era fortissim allò era realment un trencament d’ou, recordo que jo m’el mirava amb respecte com quedava de trasbalsat el teu cosi desprès d’una xerrada amb ell, Per cert ell ja em va dir llavors que jo no em dedicaria a la música, be es va equivocar durant uan decada o més però era cert com quan em va frapar dien-me allò de que toda tu vida seràs un solitario… quina raó que tenia aquell visionari esquizofrènic, que vivia amb una dona anglesa que es deia Jenny (my blues for Jenny, j.mayall),en fi Alfredu em perdonáràs i em perdonareu tots els usuaris d’aquesta “web sense nom” ja se que això es un homentage molt sentit per l’Enric Borau i em dona la sensació que acabo parlant de mi però us ho puc ben jurar que a totes aquestes viencies hi havia un paio molt llarg pel mig que s’ho mirave amb la seva cara més sarcàstica i mig somriure als llabis que era tot un referent per el seus germans que l’hi feiem costat

30. Canti

    22 de juliol 2010, 12:23 AM

    30

    @Guillem Si, el Canti que surt a aquesta web soc el mateix que venia per la casa de la Floresta i el mateix que un dia va dur un sitarista, si no recordo malament andalús, que venia de l’Índia i que vaig trobar a la plaça del Rei. De fet el sobrenom de Cantidades, me sembla que va ser cosa de l’Enric. Després vaig editar una revista amb el mateix nom i signava els dibuixos amb el pseudònim de Canti. Sovint em pregunto perquè encara avui em sento lligat a aquest sobrenom.

    @Mar, Ester
    Us truco per donar-vos la copia del DVD de la jam

31. Canti

    22 de juliol 2010, 12:32 AM

    31

    @Guillem
    sobre el fantasma clica aquí i podràs veure unes fotos que vam penjar fa temps

32. susana

    22 de juliol 2010, 10:39 AM

    32

    Hola!
    Pels qui no coneixieu el va fer l’Enric a València, explicar-vos una mica les seves inquietuds musicals d’aquells anys.
    Va començar fent un master de 5 anys d’armonia amb el Dani Flors, un conegut músic que venia de Berkley. En aquella epoca va entrar en contacte amb el Joan Soler i amb el Ramon Cardo, i va colabar amb el Mario Rossy amb algun bolo. Mentre estudiava armonia, va reprendre les congues i percusions. A partir d’aquí els coneiximent d’armonia el van portar a fusionar jazz amb ritmes africans, llatins, flamenco…
    Compartia un local d’assaig amb el Paco Bernal, un conegut percusionista valencià i amb ell varen tocar en diversos grups com Burguitos, un cantant molt peculiar; Ricardo Esteve i Isabel Julve, flamenco; Abhu, un percusionista de Ghana,..
    Més tard va fundar Jerez-Texas, un gup de flamenco-jazz que a hores d’ara continuen amb molt d’exit. Durant aquesta epoca es va disparar la seva vessant compositiva, entrant de ple en el mon informàtic i digital.
    Era, com tu dius Joan, un tio d’idees, i moltes d’elles realment bones.

33. Ester

    23 de juliol 2010, 11:56 PM

    33

    PER A TOTS ELS AMICS DE L’ENRIC EL “LLARG”

    M’adreço a vosaltres per a donar-vos una bona notícia.
    Tal com va dir l’Alfredo, el 7 de juliol, “una bona persona com era ell i que estimaba tan la mùsica es mereix que li fem un homenatje organisant una Jam Session a on li poguem demostrar que l´estimabam i que sempra formará part de nosaltres.”

    La JAM SESSION PEL ENRIC ja té data i lloc. Serà el divendres 30 de juliol a Sant Pere de Ribes, a casa del Joan Casajuana.

    L’homenatge començarà al migdia amb els músics que últimament assajaven amb ell.
    Es demana a tothom que vingui que dugui alguna cosa per a menjar o per a beure.

    Acabaré amb un mail particular que em va enviar l’Enric on m’explicava que el seu tema “Tiempos salvajes” era el més visitat de la web sense nom i crec que serà el que ell dirà quan estiguem tots plegats demostrant-li que no l’hem oblidat, que el seguim estimant a ell i a la seva música.
    “… L’altre día veient totes les felicitacións, em vaig possar a plorar com un beneit, una mica de reconeixament abans de deixar-vos m’ajuda molt. No per EGO…sinó per sentir com va dir-me un día el Jordi: Que potser no ho he fet tot tant malament, tu ja m’entens.”

    Demostrem-lis als dos, al Enric i al Jordi, que ho van fer molt bé anant a la jam plens de ganes de passar-ho bé tots plegats !

    Dilluns el Joan donarà més detalls.

    Susana, gràcies per a obrir-nos la porta del temps que l’Enric va passar a València.

    Ester Borau

34. Mar

    25 de juliol 2010, 02:41 AM

    34

    Això vola nois, a la que et despistes perds el compàs!
    He estat un temps fora de joc, i caram, he al•lucinat del que ha progressat aquesta pàgina, que evidentment no podia ser un altre que la del Enric. Vaja bòlid d’home prenen decisions!
    Per motius de salut estic a Valencia. Just allà on l’Enric va estudiar i progressar tant a nivell musical. I sols tu Susana ho podies explicar tant bé, i amb tants detalls. Espero veure’t a tu i els seus amics a la Jam. Tenia previst tornar més tard a Barcelona, però per suposat no em perdre aquest homenatge per rest del mon. No estaré en plena forma, però hi tant que hi seré!
    Quedem tots a l’espera dels teus detalls Joan… Com a idea potser estaria bé que a part de dur menjar o begudes, el que tingui qualsevol vídeo, foto, objecta, etc… que tingui a veure amb l’Enric, estaria bé que ho portes.

35. guillem riotxe

    25 de juliol 2010, 04:50 PM

    35

    que s’en sap del Xavi Garcia?, music i company de l’Enric a la Combomotora, que li va donar nom a un conill negre, en Xavi, que el Chris tenia de petitet, i que va acabar be, per sort, a un terreny que els meus pares tenien a Albinyana

36. Joan Casajuana

    26 de juliol 2010, 07:27 PM

    36

    Hola, la COSTELLADA-JAM! la farém a la caseta que hi tinc pels voltants de San Pere de Ribés, en una urbanització que és diu CAN LLOSES/CAN MARCER també coneguda pel seu nom antic: VALLES ALTOS.
    No us servira de gaire saber el nom del carrer: xxxxxxx, perquè ningu se sap els carrers per allà. Per això millor que m’envieu un email i us enviaré la ruta per arribar-hi. Feu-ho a: xxxxxxxxxxxxxxxx
    Veniu a partir del migdia, quan vulgueu. Dinar i sopar qui vulgui. Porteu més o menys el que bebeu i el que mengeu i així no ens faltarà de res sense arruinar-me. Cuinarém a la brasa i s’hi pot estar de festa fins tard. Hi ha piscina. Porteu CDs i USBs de música, etc… instruments, músics i amics. Au! ja no calen gaire més detalls, adreçeu-me un email a xxxxxxxxxxxxxxxx i us indico el camí.
    Fins divendres! us esperem a dinar!
    Joan

37. Canti

    27 de juliol 2010, 08:24 PM

    37

    Cliqueu aquí per anar a l’agenda de la web on hi ha un enllaç per trobar millor la caseta

38. Elisabeth

    28 de juliol 2010, 08:53 AM

    38

    Hola a tots, soc la Beth, amiga de l’Ester i de la Mar. Ja fa 5 anys que ens coneixem i per elles he viscut indirectament moltes coses sobre l’Enric. El vaig conèixer personalment 1 vegada, comprant calcetes en la seva botiga … jo les volia de “safari” i ell només en tenia de fantasia.
    Vull acompanyar en el sentiment a tota la seva família i als seus amics en aquests moments realment de buidor. M’he apuntat a venir a la jam en el seu honor. Vull coneixer-lo des del vessant que no vaig coneìxer, el de la música. Aixi que, fins divendres.

39. Ester

    29 de juliol 2010, 12:02 AM

    39

    Això és un agraíment públic a la meva GRAN AMIGA BETH.
    Beth, ara que ja formes part de la família de la web sense no em puc estar d’explicar-ho.
    Beth, m’has donat tant i tant soport, a nivell d’e-mails i per telèfon quan el dolor més inténs bullie en la meva sang, que vull fer-te un petit homenatge particular . M’has ajudat, no saps quant, i de retrut a l’Enric. Doncs les teves coneixenses en Flors de Bach, medicina i … mil coses més van ajuedar-me a que jo li transmetés la teva sabiduria a l’Enric… i aixó li va donar VIDA
    M’has ajudat tant i tant, digui el que digui em quedaré curta.
    Beth, .. No tinc paraules per a expresar el que sento per a tu.

    Aquest és el meu petit homentatge a la meva Princesa d’ales blaves !
    ETS UNA AMIGA AMB MAJÚSCULES !
    T’ESTIMO DE CAP A PEUS MIL VEGADES !

    ESTER Borau

40. Mar

    7 d’agost 2010, 12:21 AM

    40

    El passat 30 de juliol es va organitzar la Jam de la que tant s’havia parlat. Quan ho deia a les meves amistats, tothom coincidia en dir-me que molt bé, però que em faria un tip de plorar. Sorprenentment he de dir que no sols no va ser així, sinó que va ser molt entranyable. Varen tocar cançons que per el meu germà tenien un sentit especial per un motiu o altre. Els musics tocaven i la claca cantava. Tot amb una naturalitat i un bon rotllo que es respirava al ambient. Realment va ser molt bonic. Estic segura que a l’Enric li va agradar al veure’ns des d’allà on sigui.
    Aprofito també per donar-li el meu més sincer agraïment al Joan. Promotor de
    la Jam Honorifica a l’Enric Borau. Et poso un 10 Joan, va ser increïble! I
    gràcies a tots el musics i amics que ho van fer possible. Petons a tots.

41. Ester

    8 d’agost 2010, 02:14 AM

    41

    Coincideixo totalment amb la Mar de que la Jam pel Enric va ser entranyable. Hi erem els que hi teniem que estar, ni més ni menys.
    L’Enric no era ni el Michael Jackson, ni el Jimi Hendrix, ni el Jim Morrison, era, és, i .. serà sempre més l’Enric el “llarg”.
    Vaig entendre el perquè li tenia un carinyo especial al Xavi Solis, vaig gaudir del Ramon Caldú, vaig sentir a l’au “fenix” Joan Casajuana, em va corre per les venes el “savoir fer” del meu cosí Alfredo, no puc dir el que vaig sentir quan el Cristian es va posar a la bateria, a l’Enric li hagués caigut literalment la baba veient al seu fill escoltant els savis consells dels percusionistes Xavi i Alfredo. El Guillem ens va regalar amb la seva veu.
    Vaig sentir algo especial, quan el Canti es va llencar a cantar i tocar la guitarra. I el caliu… (nom de la botiga de l’Enric)… va bullir quan la Lina es va llencar a ballar .
    Tots plegats el Marc, la Beth, la Clara, la Marta, la Susana, la Gemma, no em vull deixar a ningú. Fins i tot la “gatona” persa del Joan, la “Mushi” (escric bé el nom Joan????) la preciosa pastor alemany, la Mota i la Mel van fer que, entre tots plegats, revisques aquell Caliu que envoltava la vida de l’Enric i que m’ensisave.
    A sobre, m’han dit que quan varem marxar uns quants, va revifar el George Benson català.
    M’ho vaig passar tant bé, que em vaig quedar amb ganes de més…
    Ah, també em vaig quedar amb ganes de més amb la Gloria i el Ramón Josa, amb qui sols vem fer un tast.
    Estic escribint el que penso sense pensar-hi, però … què os sembla una segona part a la Floresta ??? o on calgui.
    A mi em sembla que un 10 és poc pel Joan, pel que vaig sentir a Sant Pere de Ribes. Joan jo diria, millor impossible, si ho haguessis planejat no hagués sortit tant bé.
    Ester Borau

42. Ester

    8 d’agost 2010, 02:48 AM

    42

    Ah, s’em ha oblidat esmentar a la Mar, la daina, (com diria el papa). Ningú hagués dit que aquell mateix dimecres l’estaven operant, però aquesta noia, la meva germana, té una força interna impulsada pel amor, que ningú es va adonar de que estava convalecent ??? la Mar ???
    Si, la Mar té tant amor i tanta energia al seu cor que ningú s’en va adonar que encara ni li havien tret els punts. Va fer de càmera, filmant el esdeveniment. Hi va haver més gent que va inmortalitzar els millors moments, com el Cristian, i aprofito per a demanar-li , que m’he les enviï.
    Mar, ja saps que sento per a tu nina meva.
    Ester Borau

    Ester

43. Mar

    9 d’agost 2010, 02:31 AM

    43

    Diuen que quan som nens som com esponges. Jo em vaig criar amb una família a on dominava el diàleg i la bona convivència. No tot era de color de rosa, varem tenir els nostres moments durs, però l’amor que sentien els meus pares, l’un cap a l’altre i evidentment cap als seus tres fills ens va ajudar a superar-ho tot. Per tant Ester sols puc dir-te que aquest amor que dius que desprenc, es el resultat de ser la petita d’una família on era el que es respirava en tot moment. I entre els nostres pares i els meus dos germans grans, es el que he rebut i per tant he après a sentir. Encara recordo als pares, ja de grans, asseguts al sofà de casa davant la tele agafats de les mans. Si nois, he estat una dona afortunada, sentia passió per l’Enric, i per tu Ester no hi ha paraules, perquè dir que ets a demes de la meva germana la meva millor amiga, es queda curt. I he de confessar-vos que a pesar de que el “llarg” ha marxat, el sento més que mai. I sé que està amb els que quedem aquí, cuidant de nosaltres. Perquè inclús mort continua sent especial.
    Mar

44. guillem rotxe

    9 d’agost 2010, 11:59 AM

    44

    Que maco que ho feu estimades Esther i Mar, (m’ha encanmtat l’ho de la daina, t’escau sobremanera, per que tens el tipu sd’una fera agil i veloç com una dona lloba, molt guapa per cert), destila tant d’amor cap al vostre tt Enric que penso que m’agradaria ser estimat aixi per algú. Be, no ens possem dramàtics que les riotes ens acompanyin. I poder l’Enric no fos L’hendrix ni el Morrison pero millor que el m jackson si que ho era eh noieta com a minim quant a filosofia de vida, no creieu wapes?

45. Guillem rotxe

    11 d’agost 2010, 09:48 AM

    45

    Enric Borau Simón

    30 octubre 2008, 03:06

    1
    La meva primera parella, la Nuria Ponsa em va parlar d,un tems en que Ernesto Carratalá, va ser diguemne el primer “enrrollad” de Barcelona.

    a l’octubre del 2008 L’Enric va penjar aquest comentari a la pag. dedicada a Ernesto Carratalà, fortuitament l’he trovat,i m’he alegrat com si m’el hagues trovat amb ell personalment, un petò estimat que estas al cel

46. Guillem rotxe

    12 d’agost 2010, 02:11 PM

    46

    Esther, nomes et voldria fer una puntualització, a el teu primer comentaris de aquesta pàgina homenatge a ton germà dius que la música era el seu amor platònic, i jo ja se que tu t’has deixat portar més per un estil literari que no per allò de cert que vols dir, pero jo estic convençut que una vida dedicada a la música com la de l’Enric no es pot qualificar que sigui d’un amor platònic, es a dir d’un amor imaginari i no correspost, sino que el seu amor era real i finalment plenament correspost, com els que va tenir amb la Nuri, la Conxi o la Susanna, un petò guapa

47. Ester

    13 d’agost 2010, 03:47 AM

    47

    Guillem, en primer lloc, sóc Ester sense h, Ester és un nom jueu sense H, i en català tampoc du H, Esther és pel castellà i el americà i no em sento idendificada en cap de aquestes dos cultures.
    Contestant al teu comentari, totalment NO, no estic d’acord amb tu, en primer lloc no sóc de lletres. Tot el que he escrit aquí ho he escrit de cor.

    Una cosa es com ell deia “el que et corre per les venes” i que SEMPRE el va enssisar, la música, i un altre cosa és el amor a les dones que el van acompanyar i enriquir la seva vida inspirant-lo per a fer que les muses el inspiresintnt amb els seus dons.
    Ell sempre va estar enamorat de la música (com el Michael Jackson), si no va arrivar més enllà a nivell fama va ser perquè no va “tragar” amb els paranys que li van plantejar, per aixó el seu amor per la música va ser platonic. La música (o més ben dit qui “ramena el bacallà”) no el va correspondre
    Guillem, fa anys que no tenies contacte amb el meu germà, jo no vivie amb ell, però com va dir la Mar, els tres germans teniem un lligam molt especial, ens estimavem tant que no teniem secrets la nostra relació era complertament sincera, es podia parlar obertament de qualsevol tema per censurable que pogués ser en altres entorns.
    El vaig acompanyar a totes les visites médiques que va tenir i van ser moltes hores de xerrades personals.
    Com a germana i sobretot amiga del Enric Borau, estic complertament convençude de que si el “llarg” no va fer ombra al Prince (que li agradave molt) és perquè no va “tragar”, ell va preferir la qualitat a la quantitat, tu ja m’entens (si vols)
    Ester Borau

48. Ester

    14 d’agost 2010, 01:17 AM

    48

    Guillem,
    El Enric que tu vas coneixer, estava SUPERAT, l’Enric ja no era el hippie que tu vas viure.

    Ara era un Enric completament enamorat de la música, i res més.
    Amb lo bó que estava ( i ho dic com a dona, no com a germana) fins el últim moment va tenir qui li “tirave els tejos” però ell, el meu germà Enric es va decantar pel que li bullie en la sang LA MÚSICA.

    Ell, va escollir el seu destí, ODIAVA profundament que li receptecin morfina, perquè , i són paraules textuals seves perdie la il.lusió per la música. Per això lluitava per ajudar i comprendre a qui ara estava en el camí equivocat, si amb això no ho entèns… Tinc mails en que ho diu

    Guillem, a mi em agrada llegir les teves experiències amb l’Enric, però AQUELL ENRIC ERA DEL SEGLE PASSAT.

    Rep una abraçada de,
    Ester Borau

49. guillem rotxe

    16 d’agost 2010, 04:56 AM

    49

    Estimada Ester (perdona la meva ignorància quant a la grafia que tu prefereixis pel teu nom) m’ha sorprès el fet de que semblis enfadada amb mi pel contingut dels comentaris, no ho dubtis, innocents i sense cap mala intenció, mai he pretès ser un altre cosa que la que vaig ser a la vida de L’Enric, deu nos en guard de voler sentar catedra o qualsevol cosa similar en relació al que jo considero el meu amic, i es clar que la nostra relació va ser la que va ser i va durar el que va durar, i jo mai he pretès un altre cosa, si la edad no perdona i per sort erem amics des del segle passat, (encara no entenc on te molestat pero perdonam ha sigut en sense intenció, sisplau torna t’ho a llegir i si no et molesta digues on està la injuria o el que sigui fals, jo simplement volia fer esment del fet que per a mi el teu germà havia triomfat en la música)
    un peto bonica

50. guillem rotxe

    16 d’agost 2010, 05:09 AM

    50

    Ester, jo em reitero i no per molestar-te eh, guapa? lo platonic no em mola pero si tu vols platonisme en la relació del teu germà amb la música, el que vostè digui senyoreta, faltaria més…!

51. Gero

    16 d’agost 2010, 08:51 AM

    51

    Un suggeriment, no seria millor el mail privat per debatre assumptes familiars? Ja en perdonareu, pero no crec que a l’Enric li agradés fer safareig public de la seva vida.

52. guillem rotxe

    16 d’agost 2010, 01:04 PM

    52

    per a mi tens tota la rao Gero, ok!!

53. Joan Casajuana

    18 d’agost 2010, 06:01 PM

    53

    però … que passa? que no és un foro per xatejar això?
    col·lapsem potser? gastem masses bits?
    Discutir si l’amor de l’Enric per la música era platònic no em sembla pas fer safareig. No entenc el teu suggeriment, Gero!
    A més, crec que a l’Enric sí que li hagués agradat que en seguissim parlant (aquesta web li agradava força) i si no fos així, ara és a nosaltres a qui ens ha d’agradar parlar-ne.
    Jo crec que sí que hi havia molt de platònic en la relació de l’Enric per la música, en tant que era molt idealitzada i poc corresposa (quant a activitat real: tocar, bolos, vida professional, etc)
    La distància entre els ideals i la realitat, més aviat escasa, fan tornar l’amor platònic, no és una mica així?

54. Alfred Borau

    18 d’agost 2010, 09:43 PM

    54

    Hola Joan. estic totalment d´acord amb tot lo que tu dius.
    Al Gero pixa fora del test, a més a més penso que si l´Enric ens está veien,
    es deu está partin el cul de riure amb la polèmica.
    Una abraçada per tots aquells que estimabau an el Enric i Visca la mare que
    el va parir !!!

55. Mar

    19 d’agost 2010, 02:55 AM

    55

    jajaja, gràcies Alfred per la part que em toca de la mare que ens va parir a tots tres.
    Referent al comentari del Gero, jo l’he interpretat més com que el que intentava era baixar el to. El tema realment a l’Enric l’apassionaria. Una vegada em va dir que potser el seu error havia estat volgué saber de tot, (la guitarra espanyola, el baix, les congues, teclats, flauta travessera…..), i no especialitzar-se en un sol instrument. El que jo penso es que això va ser el resultat de la gran inquietud que sentia dins seu. Crec que platònicament o no, ell estimava la musica en general, i ho volia saber tot de ella. Hagués necessitat varies vides per poder amb tot el que volia conèixer. A la època en que va viure a Valencia va ser quan es va adonar que tot era massa, i es va dedicar a estudiar molt, i a tancar una mica el cercla. I el resultat va ser bo.
    No se si vaig errada, això ho podeu dir millor els professionals, que no pas jo.

56. Alfred Borau

    19 d’agost 2010, 02:17 PM

    56

    Hola Mar , es ven cert que L´ Enric va voler tocar molts instruments ( el baix, la guitarra flamenca,la guitarra elèctrica, la flauta travessera, els teclats, la baterìa, les tumbadores, les tables i a més a més cantava ); pro penso que NO va ser un error ja que aixó el va enriquir molt musicalment; lo que passa es que quan vols dedicarte professionalment i viure de la mùsica, tens que dedicarli moltes hores de estudi an el instrument que et donará de mengar i la competencia i la falta de feina que ja fa varios anys petim els musics u fa molt dificil.
    L´Enric era un tiu que investigava molt sobre la musica, i graçies a ell vam coneixa i disfrutar de la salsa de lo que li estic molt agrait, pero dete lo que no sen parla es que era un gran compositor i tenia feeling, mpo i graçia.
    La major par del seu treball (més de 3 Gb ) está en el seu ordinador, es va passar milers de horas graban en el seu estudi,espero tindre la oportunitat de quedar aviat amb el Cris , pues ting moltas ganes d´escoltar lo que feia el meu cosi, no duptu que trovarem més de una joia.
    No sé si saveu que juntament amb el Victor Grau van estar graban a Madrid am els millors musics un hit de verano LOLA juntament amb algun altre funkye que si no fos perque es van dicscotir i L´Enric no va voler tragar, ¡¡¡ OTRO GALLO CANTARIA !!! de aixó la discografica va dicidir llensar com el tema de verano All my loving amb Els Manolos. Va anar de un trist que L´Enric no es fés famós.

57. guillem rotxe

    19 d’agost 2010, 03:45 PM

    57

    Si s’em permet opinar (i se que s’em permet), estic d’acord amb la Mar quant a l’opinió del Gero, el cert es que jo no se si era molt o poc platònica la relació de l’Enric amb la música se de bona tinta (ho varem viure plegats) que no erem cap luminaria musical, cap de nosaltres) en el sentit del montruo amb facilitat pasmosa, pero jo vull dir simplement que dispers o concentrat va ser una persona molt tossuda i va perseverar en el seu intent, i per a mi això es el seu èxit, clar que per tenir èxit i reconeixement social calent altres coses. Pèrò això ja es un altre conte. Per cert us vull explicar pels que no ho coneixeu una historia relacionada amb Platò que recordo haver-li explicat a l’Enric i que li va agradar força. Era el sistema de admisió al centre que tenia el tal Plató, era una mena d’escola iniciatica, on el que volien entrar-hi s’els hi donava una piçarra, un vol amb pa i aigua i s’el tenia 48 hores tencat a una mena de garjola a fi i efecte de que provés la quadratura del cercle.
    Un cop passat aquest temps, s’el portava devant d’un consell format per els alumnes més adventatjats que començaven a enfotre-s’en sense pietat d’ell,.. això es tot e que pots dir.. doncs si que tenim una luminaria de debò aqui… el que es rebotava i responia amb resentiment no era acceptat (de fet aquest ashram va ser destruit per un rebotat d’aquests que es faria militar i perseguiria amb la major rencunia del món als platònics) per contra la persona que humilment reconeixìa que ell era un ignorant i que si s’havia adressat a ells era perque voia saber era acceptat amb molt de carinyo. be ja us he fotut el rotllet meu, un peto a tots, estimats amics

58. Ester

    20 d’agost 2010, 02:14 AM

    58

    Alfredo,
    A lo del tema “Lola” em referia jo quan vaig dir que no va “tragar”. Crec que arran d’aquesta experiència va descartar la fama dels seus objectius.

    A mi també em agradaria escoltar tot el que va deixar al seu Mac.
    Em va saber molt greu quan em va dir, ara fa poc, que havia trencat tot de poesies que havia escrit. Desitjo que ja les tingues totes guardades al seu ordinador.

    No fa massa, em va recomanar que llegís del artícle “¿De qué hablamos cuando hablamos de contracultura?”, el comentari 22 “Desde Tànger con amor”, i tot el que em recomanava que llegís és bó. Per sopost, està aquí, a la web sense nom, que com diu el Joan li agradava molt i hi feia comentaris de tant en tant.

    Ester

59. Marta ponsa

    8 de setembre 2010, 06:56 PM

    59

    hola!
    com a cunyat meu i marit de la meva germana crec que el seu gran amor va ser la Nuri, amor de persona, i despres la música com amor material. quant vaig parlar amb ell abans de marxar va parlar molt de la Nuri i del que li va ensenyar la filosofía antroposofica on aquells moments li anava molt be,
    tos sabem que va passar varies etapes, que jo las vaig viure en vivo y directo, coses que molts no sabeu.
    Marta

60. lina

    11 de novembre 2010, 11:04 AM

    60

    dedicat a tu enric que t agradava aquest poema i passejar com en a mi
    BAIXAN PENDENTS
    TREPITJAN TERRES
    DESCUBRIN PETXINES CARGOLINES
    PASSEJO.
    ES CONTAGIOSA LA VIDA
    QUAN LA VEUS TAN DEFINIDA
    L’ AIGUA BRAVA DE LA COSTA
    IMPOSA LA SEVA HEGEMONIA
    ACLOPANT-SE AL VENT
    CREAN UNA DANSA FRENÉTICA
    QUE AIXECA MONTANYAS DE SORRA I ESCUMA
    QUE CONVIDEN A L, ABANDO
    EL FONS MARI, JUGA A CANVIAR DE COLOR
    LA SEVA DEFINICIO VARIA
    EL SEU CALIDOSCOPIC DESTI M’ EMBRIAGA
    RESTO HIPNOTITZADA PER LES AIGÚES
    ENDEVINO QUE ELS ELEMENTS
    ENTRE ELLS S’ ENTENEN

61. Ester

    3 de juliol 2011, 01:11 AM

    61

    Hola a tots,
    En aquests moments fa un any que el Enric ens va deixar, o potser no.

    Crec que fa un any l’Enric Borau, el meu germà, va treure’s de sobre totes les cadenes que comporta estar en un cos, en un embolcall de carn i ossos.

    Sincerament i des de’l mes profund del meu cor el sento molt a prop, tot i que potser no està bé dir-ho, més que quan tenia cos físic.

    A vosaltres os passa el mateix ?

    Per cert, Canti encara espero que pengis el vídeo de la Jam

    Ester

62. Mar

    3 de juliol 2011, 05:49 PM

    62

    Ara fa un any que passàvem l’ultima hora junts, doncs vas decidir marxar.
    Fa un any que no et veig, i a pesar d’això et continuo sentint molt a prop meu.

    Sé que estàs bé, i aquest fet em dona pau, però trobo a faltar el teu somriure, el teu ingeni. Aquells moments en els que exercies de germà gran i jo havia de recordar-te que ja havia madurat, que ja era mare. Però en el fons he de confessar-te que m’encantava escoltar els teus consells i la forma tant avançada que tenies de prendre’t la vida.

    En realitat sols volia dir-te que encara que ja no estiguis aquí entre nosaltres,
    T’Estimo de Cap a Peus Enric, i et trobo a faltar.

63. Ester

    3 de juliol 2011, 09:36 PM

    63

    Enric,
    Avui t’estic recordant a través de la música.
    He començat per un dels últims temes que varem comentar, quan em vas preguntar què pensava de “Tiempos salvajes” i el vaig comparar amb el “Homes i dones del cap dret” del Quimi Portet i tu em vas dir, “tu picas molt fort, em posses el llistó molt alt, hauré d’esforçar-me més”
    He continuat amb el Quimi Portet i “La Rambla” doncs a tu el centre de la nostra ciutat et agradava molt.
    He continuat amb “Seguirem somiant” de Sopa de Cabra i “Amor particular” la versió del Manu Guix que vull dedicar tant a l’Enric com a la Mar.

    Algú recorda quina relació va tenir amb El último de la fila ? m’ha vingut al cap que ell va “tontejar” per a fer quelcom amb ells, però no recordo bé la història. Bé, no sé si eren encara “Los Burros”

    Ei, on sou ?
    A la platja ? A les rebaixes del Corte Inglés ?
    No vull pensar que “a rey muerto rey puesto” doncs a el “llarg” no hi ha qui el supleixi.

    Per cert, m’ho vaig passar molt bé a l’actuació del 17 de juny al Café del Mar, veient de nou actuar a l’Alfred i al Casajuana. Els que no hi veu estar no sabeu que os veu perdre. La Mar, la meva germana, em va comentar, t’has fixat que el Alfredo quan toca fa moltes expresions de cara que feie l’Enric ? Eren expresions molt particulars, de concentració a l’hora que de plaer fent el que està fent. Gràcies Alfredo.

    Petons a tots plegats,

    Enric ets un tros del meu cor

    Ester

64. Joan

    5 de juliol 2011, 01:24 PM

    64

    Jo també encara el recordo sovint. El que més, l’entusiasme que hi posava quan anava ‘de bones’ aquella alegria que traspuava, molt per sobre del tipus dur que pretenia ser.
    Tot un buscador. Sempre buscant por ahí, on dir la seva, on clavar-la, etc. Me’l trobo a faltar! El llarg tenia swing!
    Joan

65. el RUSS

    26 de març 2013, 08:11 PM

    65

    Lamento assabentar d’això, res és el mateix.

    Namaste Enric.

66. el RUSS

    7 d’abril 2013, 04:07 PM

    66

    Ens tornarem a veure… tornarem a tocar, sonará la música, t’estimo Enric, a tú i a tans amics que ja no hi son.. Bámboles i rocking for ever !!

67. el RUSS

    7 d’abril 2013, 04:44 PM

    67

    Carta Oberta a un bon amic

    Aquests dies en trobar aquesta web, han tornat a mi moltíssims records
    i recordo el 72, tocant salvatgement amb tu, Shakespeare i l’Alfred ..
    I recordo un curiós episodi de la meva vida, de la Nostre vida
    un concert, en un institut femení, al gener o febrer del 73, després d’un concert a Sant Felip Neri…
    Tu al baix i Alfred a la bateria i jo tènia que tocar la guitarra … i aquí estàvem, un escenari, un munt de noies (per cert que a la banda en diem Uf ), no varemm assajar … i recordo que tant tu com Alfred vau estar Brillants i Genials i jp, jo em vaig paralitzar .. em vaig quedar a l’escenari tripan com un sonat beneit ….absolutament fatal… a la meva bola sonada…
    Vosaltres dos vau tocar genial, vareu salvar el concert …jo vaig tripar i prou.
    Després rient vam tornar a Floresta … bojos del Dharma
    i allá sí, allá varem tocar units i maravollosos i amb els amics ….
    Va ser de llarg la meva experiència més estranya en un escenari …
    Gràcies Enric i Alfred, gràcies per tot tios !
    Gracies Enric !

68. el RUSS

    9 d’abril 2013, 01:30 PM

    68

    Aquesta web m’ha donat un flash nostàlgic potentíssim
    Estic repassant la meva biblioteca, i algunes velles caixes, doncs crec que he de tenir fotos d’un setembre a Formentera, de moment no apareixen. Crec que érem a la Fonda Pepe amb l’Enric i més gent
    Quan les trobi les hi Enviaré a l’amic Canti.

69. Javi

    26 de juliol 2013, 07:48 AM

    69

    Hola acabo de enterarme de esta triste noticia, ya que cuando se mudo de valencia a barcelona nos perdimos la pista, mi mas sentido pesame a sus seres queridos, en este momento no se que decir, fuimos amigos , compartimos escenario mas de 4 años de su estancia en valencia. me gustaria saber si puedo subir alguna foto y la manera de hacerlo.

    cuando me recupere de este duro golpe, intentare contribuir en la pagina
    con anecdotas y recuerdos de los cuales no se hace mencion en los mensajes anteriores y espero si cabe, a completar esta biografia que a buen seguro nos ayuda a tenerle mas cerca.
    Te queremos Enric.