Publicat dins: - 28/10/2008

Les matinals del Festival de Música Progressiva al saló Iris (a on es celebraven velades de boxa i lluita lliure) varen ser molt populars entre la gent jove. Els poperos amb la seva vestimenta de colors vius i la gent del rollo formaven una barreja tan sorprenent que podien deixar parat a qualsevol troskysta o membre del PC. Amb una paperina de castanyes calentes, y un paquet de Bisontes passaves un matí de diumenge especial.
Recordo els Smash totalment col·locats intentant tocar Purple Haze d’en Jimmy Hendrix. El salo Iris s’omplia de gent el diumenges de concert, i el carrer estava ple de Land Rovers dels grisos disposats a actuar en qualsevol moment. La ocasió va venir quan Pau Riba va dir allò de “Fa un dia molt gris”… i els grisos ens varen fer córrer una bona estona.
Per cert, el grup britànic Free mai va arribar a actuar per por de l’autoritat a possibles aldarulls.
byGero
» Article anterior: Una foto de l'Albert Anadon i el Johnny Estil·les
» Següent: Ernesto Carratalà
4 comentaris
Hippy Vicente
26 juny 2009, 07:43
1Increible, que recuerdos. Ancora Blues Band tuvo el placer de telonear a Los Canarios en una de aquellas fantásticas sesiones del Iris organizadas, si no estoy equivocado, por Mario Gas y el Clan De La Una, programa de Radio Juventud, con José Maria Pallardo oficiando de Maestro de Ceremonias y con gabardina, el público lo abucheaba y le tiraba aviones de papel al escenario.
Brutal!
La formación de aquel dia de Ancora Blues Band era Manel Camps a la batería (Camps se dedicaba a fabricar amplificadores), Calixto al bajo, servidor de uds. a la armónica, Ricky Sabatés a la guitarra y Gerard Bouvié a la flauta travesera, mas tarde entraria a formar parte de un grupo llamado Patatas Fritas que grabaron un disco producido por Joan Manel Serrat, si no estoy equivocado.
Gero
26 juny 2009, 09:56
2Recuerdo a los Smash con Antonio Molina al frente ciegos perdidos tocando el “Purple Haze” de Jimmy Hendrix de forma desaforada.Venian de Sevilla y eran la sensación del momento. Lo surrealista es que aquella escena llena de humo y gente se producia a las 12 del mediodia!
jordi t
27 juny 2009, 10:36
3Gracies, Gero, per penjar aquest poster. Si, recordo molt be aquells matins de diumenges coloreijats, combatint la grisor d’una BCN sota la bota del franquisme enveillit pero brutal. Crec que alguns dels concerts es feien tambe el divendres per la nit i es repetien els diumenges al mati? Quina perdue de temps dels grisos alli! Era ben be que tenien tanta por a qualsevol manifestacio de llibertat (uns jovenets escoltant musica un diumenge al mati) que perdien la visio. O es que s’entrenaven amb nosaltres per despres anar a las manis de CCOO? En tot cas jo tambe vaig tindre que correr per el carrer Arago perseguit per porres i molta mala llet. Si, la barreja de public era molt interesant. I al mateix temps cada diumenge m’en anodava de que cada cop erem mes els habitants de la “Woodstock Nation” a BCN.
jordi t
27 juny 2009, 10:58
4@Hippy Vicente.
Para tema harmonica, dale un oido a esto:
http://www.myspace.com/harpburn
Descubri a Miguel Weissman hace un par de an’os con los muy especiales “Cangelosi Cards” , con quienes colabora de vez en cuando.
Espero que cruceis caminos.
Salut!
jordi t
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?