Les matinals del Festival de Música Progressiva al saló Iris (a on es celebraven velades de boxa i lluita lliure) varen ser molt populars entre la gent jove. Els poperos amb la seva vestimenta de colors vius i la gent del rollo formaven una barreja tan sorprenent que podien deixar parat a qualsevol troskysta o membre del PC. Amb una paperina de castanyes calentes, y un paquet de Bisontes passaves un matí de diumenge especial.

Recordo els Smash totalment col·locats intentant tocar Purple Haze d’en Jimmy Hendrix. El salo Iris s’omplia de gent el diumenges de concert, i el carrer estava ple de Land Rovers dels grisos disposats a actuar en qualsevol moment. La ocasió va venir quan Pau Riba va dir allò de “Fa un dia molt gris”… i els grisos ens varen fer córrer una bona estona.

Per cert, el grup britànic Free mai va arribar a actuar per por de l’autoritat a possibles aldarulls.

byGero