Jaume Cuadreny

Aquest escrit no va dirigit a Jaume Cuadreny, ja que per intentar una aproximació a la personalitat polièdrica del cantant-poeta caldria un llibre sencer.

Aquestes línies pretenen diseccionar una cançó seva “Una història de drogues”, amb la finalitat de donar a conèixer uns noms, unes persones que apareixen a la lletra. En Jaume F. d’Igualada i na Mercè R. de l’Eixample; dues histories que varen prendre camins ben diferents.


_Jaume d’Igualada _


Jaume Cuadreny i Jaume d’Igualada

A finals de 1974, en Jaume estudiant de l’Escola Massana havia tornat totalment transformat del seu viatje per la India. El recordo amb el seu sitar i un abric afgano al pis dels seus pares al centre d’Igualada. Actualment es budista i viu a Barcelona.

El temps no ha pogut esborrar l’imatge del somriure de la Mercè i el seu parlar suau al pis de la Gran Via. La vida li havia regalat una gran sensibilitat que ella no va ser capaç de domesticar.

Els nom d’en Jaume i la Mercè surten a la cançó “Una història de drogues” de Jaume Cuadreny, que haurieu d’escoltar ara mateix.

Gerònim

Clica per escoltar

Una història de drogues (J. Cuadreny)

Com si foren àngels còsmics
per la química del LSD,
àngels dins dels més harmònics mons personals
i de la glòria dels camins perillosos.
Oh, la glòria dels camins perillosos
i anàvem cantant…

Primer va ser en Jaume d’Igualada
que quan tornà de la India
ens va dir mig flipat
Què cabrona és la gent!
Anàvem per la corda fluixa,
anàvem per la corda fluixa
tots junts cantant…

Després del suicidi de la Mercè
amb cocaïna, anfetas i cavall
molts anàven massa aviat
cap el seu tràgic final.
Aquella meva
generació perduda,
aquella meva
generació perduda
amb mi va cantar…


dibuix del Jaume d’Igualada, projecte per una portada d’LP del Cuadreny que, finalment, no es va editar.