10 comentaris

1. Canti

   28 d’octubre 2013, 07:54 PM

   1

   El 33 recorda avui el músic Lou Reed, mort ahir als 71 anys, amb la reemissió, a partir de les 23.25, del documental Lou Reed: Transformer

2. Rolling

   28 d’octubre 2013, 11:32 PM

   2

   Air morí aquest gran músic nova iorqués (jueu, per cert), poeta “maleït” underground, urbà, contravertit i innovador contracultural que va marcar a molts de la nostra generació dels que també vem caminar pel costat salvatge de la vida”. RIP
   Salut Canti, intentaré veure el documental que mentes.
   Me’n recordo, especialment, d’un “tripi” que vaig prende (a una llar de la Plça Molina…) i que vaig escoltar i gaudir, especialment, de forma estasiàstica el seu disc Transformer força cops.

3. Carlos Salvador

   29 d’octubre 2013, 10:49 AM

   3

   Quien de por aquí no tuvo una pasion juvenil por Lou. Recuerdo machacar el disco del platano, una y otra vez aquel I gonna try to nulify my life, alguna vez incluso lo escuchaba mientras me ponía un chute. Pero a veces la leyenda se hace carne delante de ti y pierde su encanto. Era 1996 cuando actuó en Oviedo. Alli nos plantamos, dispuestos a flipar con el superviviente por excelencia, el poeta de las drogas, de los garitos y las perversiones. Y va el tío, se planta en medio del escenario y sin mover un musculo de la cara ni las piernas, nos suelta enterito el Magic and loss, aquel disco conceptual, mezcla de new age y onanismo guitarrero experimental. Nos dejó de piedra. Y cuando empezó a prodigarse en esos spoken words con su viuda, Laurie Anderson, dejó de interesarme del todo. Eso si, siempre nos quedará la Velvet, el Rock’ roll animal, el Coney Island Baby, Transformer…dep

4. albert matalonga ventura

   29 d’octubre 2013, 05:18 PM

   4

   Aquestes cançons de Lou Reed no paraven de sonar aquella setmana santa del 1976 per els pubs de Cadaquès quan jo i els meus pòtols místics estàvem a punt de llogar el restaurant “El Pescador” per tal de guanyar un bon grapat de peles i al mateix temps disfrutar de les nits Dalinianes. Aquest vinil de Lou Reed em va trasbalsar per la cadència de les seves melodies molt més sensuals del que mai havia escoltat fins aleshores.

5. Josep Petit

   30 d’octubre 2013, 07:42 PM

   5

   Una guitarra i veu irrepetible (potser, exceptuant Zappa, el millor en compartir ambdues qualitats).
   Mireu-vos aquest vídeo, es el darrer en vida.
   http://www.youtube.com/watch?v=tLKau5E3hec

   Rolling!! quants anys, 40!! sense saber de tu. Soc el Josep, el Petit Princep, el germà del Joan, el Jao. Encara que no ens vist mai més, guardo, com molts, un gran i inoblidable record de la teu bon rotllo i generositat.
   Aprofito per donar-vos a tots el que voleu posar-vos en contacte amb mi el meu email info@guiones.com. Una forta abraçada Lou.

6. Canti

   30 d’octubre 2013, 09:40 PM

   6

   Benvinguts tots.
   Rolling fa temps que no et sentíem per aquí.
   Carlos,
   Pijus Magnificus dels Pòtols Místics,
   i Pettit Príncep.
   Com diu el Carlos “¿Quien de por aquí no tuvo una pasion juvenil por Lou?”
   És ben animal que s’hagi mort.
   Segurament morir és sempre una animalada.

   Hem posat al Petit Princep al fil dels alies i sobrenoms

7. Rolling

   30 d’octubre 2013, 11:23 PM

   7

   Gràcies Josep Petit per a les teves amables paraules. A plogut molt des de llavors…i la pluja ens a esquitxat de forma molt distinta i a voltes durament…inclús els records d’aquella època em són confusos, tèrbols…
   Hola Canti, si bé vaig fent una ullada sovint, a la wsn com més gran en faig, menys tinc a dir….
   Per cert, mentre escric aquestes ratlles estic escoltant la Velvet…quina nostàlgia. Que dolça potser a vegades i ara amb la veu de fons de la Nico a qui vaig conèixer a Barcelona ja molt “degradada” a All Tomorrow’s Parties. Qui pogués retornar sense pagar cap peatge als All Yesterday’s Parties….Salut

8. Josep Petit

   31 d’octubre 2013, 12:54 PM

   8

   Rolling: hi tant que a plogut, i el que ens resta… Jo era el mes petit de la colla, d’aquí ve el meu sobrenom. El meu germà, Joan, el Hao es va casar amb la Gloria Perales, inseparable la Nuria Pladevall, la de l’abric afga, germana del Ginger.

   Per Sant Joan del 72, jo i la teva germana petita ens vam trobar per casualitat a Cadaqués i, en un deliri nocturn, vam “trobar” una estora, una pell de vaca gegantina, que, si no em falla la memòria, va a anar a patar a casa teva i d’allí, a casa del Canti a Montserrat?.

   Abans, però, els matins que hi havia concerts a l’Iris, havíem compartit algun que altre vermut al bar de sota casa teva, amb l’Albert Subirats i d’altres.

   A traves del Martí Sans i el Jaume Martí vaig anar sabent de tu. Em penso que l’ultima vegada que et vaig veure va ser als 90s al Macrobiotic Zen (el macro) amb el Jaume o el Marti.

   El Macro, el duia la que des de fa molts anys es la meva companya, la Susanna, ex del Mowgli.

   Parlant de la Nico, com tu, vaig tenir el privilegi de conèixer-la, al concert/party de la Floresta. Un dels meus temes preferits, al marge dels de la Velvet, es I’ll keep with mine del Dylan. Soc un romàntic!!

9. Canti

   1 de novembre 2013, 07:36 PM

   9

   Un article de Xavier Montanyà

   Lou Reed, la resplendor de la mort

   El dia que es va morir Lou Reed feia una estranya calor. El vent portava l’escalfor d’un incendi abismal. Un món en flames. Potser era el mateix ofec angoixant que ell havia sentit quan tenia vint-i-quatre anys, l’11 de juliol de 1966, el dia que es va escapar de l’hospital on es guaria d’una hepatitis per assistir al funeral de l’escriptor Delmore Schwartz, al cor de Manhattan.

   Continua llegint a Vilaweb

10. Jasi

    4 d’abril 2014, 10:03 AM

    10

    Lou Reed en un concert a la República Checa en el 2012, encara donant canya:

    http://www.youtube.com/watch?v=hQ4vUlAgrgI