10 comentaris

1. Gero

   30 desembre 2008, 04:39

   1

   Impagable arxiu fotogràfic !

2. anouk

   24 gener 2009, 12:07

   2

   ¡¡Waaa, que buena honda, Baliorio!!
   Els ans moltes bonnas, gracies per compartir asho
   Petons Anouk

3. Enric Borau

   25 gener 2009, 08:32

   3

   Ei Batlles, ting ganas de veuret i xarrar.
   Com tú vas ser el meu primer “profe” d’harmonia, t’envio aquet bosinet de “Miles Davis y Kind of Blue”:
   Inicialmente la presencia de Evans es discreta y moderada. Al principio sus frases de una sola nota suenan vacilantes. Con la frase de metales sonando, empieza a introducir acordes interesantes con matices, utilizando el pedal de sordina del Stenway que permite un control de la afinación en tiempos lentos para añadir calidez a sus inversiones de acordes. Únicamente al final del solo se desmelena un poco, con un sabor más fuerte, más dramático. “Pienso en el final del solo de Bill en “So What”, dice Herbie Hancock “Toca esas frases, utiltizando segundas.” Al tocar dos notas simultáneamente asombra por su disonancia. Evans toca varias seguidas. “Nunca había oído a nadie hacer eso. Aplica el conceptp modal más que nadie. Eso me abrió una nueva perspectiva.”
   Una abrasada nin.

4. Gero

   25 gener 2009, 09:33

   4

   Us recomano el llibre “Kind of Blue” (Alba editorial) dedicat íntegrament
   a com es va fer aquest mític àlbum.

   Gero

5. Xavier

   28 gener 2009, 07:41

   5

   Anouk, Enric, quina alegria de retrobar-vos aquí. Si correu per Bcn, no dubteu en comunicar-m’ho i ens veiem. Aquí teniu el meu correu-e per a fer-m’ho saber.
   Gràcies, Gero, pels teus comentaris.

6. Enric

   4 març 2009, 09:00

   6

   !Xavier¡ perdona, feia un mes que no visitava la “web”, i no sabía que ens habìas contestat. Crec que tots els amigs de la “sense nom” em estat xocats pel final d’el Carbó. Jo personalment estaba preparant amb ell una “moguda” musical amb ell, i ara sem fa dur, continuar, pero seguirè.
   Si que et vindrè a veure. De tot aixó tambè he apres que; dìa que passà ja no tornarà-com deia un amig meu valencià- i de paso aveure si arreglem la “crisis” perquè els inutils de sempre, no saben com treure, al mon senser d’aquest: “Sinsentido”, recordes?.
   I el García, que hos veieu?

7. luis fellini

   15 maig 2010, 07:39

   7

   Chavi Mariscal me pidió que le buscara documentación de los años 70; Y claro, la “web sensa nom” es de eso: de los años 70. Es sobre todo de Barcelona creo que porque los que la conocen y se conocen entre ellos son de aquí. No es por restricción temática (creo y espero). Bueno, el caso es que he llegado aqui a los albumes del Xavier y son una mina. Divertidos, variados: hasta la reproducción de un carnet de estudiante de la época: Abría un montón de puertas; doy fe que yo lo tuve. Las fotos de grupo, Los retratos. Hay uno doble de mili y paisano…. Gracias.

8. AS

   7 març 2011, 09:32

   8

   Enrollats! Algú em pot dir quelcom sobre açò del Pop Polls? Es una classificació dels millors músics a nivell individual i col·lectiu, en directe i bla bla bla. Havia llegit de diversos músics que havien sigut nominats durant nosequants anys seguits como a millors instrumentistes (léase baterista, guitarrista, etc) però mai he sapigut ben bé d’on surtia tot això fins que he vist els àlbums d’en Batllès. Algú recorda qui elaborava aquesta classificació, on es publicava i quan? Ah, i quan es va començar a fer aquesta classificació i fins quan va durar? (Crec que surt al final del tercer àlbum).
   Espero que totes aquestes preguntes no facin enfadar cap usuari del blog…

   D’altra banda, gràcies Xavier Batllès per compartir les teves divertidíssimes fotos. Sembla més una col·lecció de gent que ha sigut important a la seva vida més que un àlbum estrictament personal (em refereixo a que fins i tot inclou retalls de revistes de músics del progressiu).

9. xavi cot

   8 març 2011, 08:09

   9

   As, mira aquest link
   http://www.rocklistmusic.co.uk/poppoll.html

   Com a comentari diré que alguns supergrups anglesos com Cream,
   Emerson, Lake & Palmer, etc, és van formar ajuntant els considerats
   números 1 en el seu instrument, i és quan és va començar a parlar de “supergrups”.
   Cream estava compost per L´Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker,
   en aquells anys considerats els millors en els seus instruments, posteriorment va passar lo mateix amb els EL&P
   “oficialment” la llista dels millors més valorada era la del New Musical Express pero hi havíen varias, els americans teníen les seves, etc.

10. AS

    8 març 2011, 08:26

    10

    Gràcies Xavi! Però la que està a l’album del Batllés es de músics espanyols. Deuria fer-la alguna revista o programa de ràdio, no?