8 comentaris

1. Josep - Petit Princep

   4 de novembre 2013, 08:09 PM

   1

   Del meu diari:

   Setmana Santa, 1972: Una reduïda expedició del Gòtic, encapçalada pel Shakespeare, ens desplacem a Cadaqués, farcits de trips i xocolata. Per les nits, dormim en un refugi de pastor i durant el dia, ens proveíem de barretes de pa i llaunes de tunya al mític Colmado, fins acabar amb les existències. La capça de retoladors de colors que sempre porto damunt, s’exhaureix pintat colorides i al·lucinants sortides de Sol.

   Sant Joan, 1972: Llegeixo al diari que Dali farà una performance a unes milles de la costa, amb uns globus dissenyats per ell. Es tracta d’unir-los i formar un gran mural sobre el mar. Agafo el sac de dormir i m’han vaig tot sol. A l’estació de França em trobo amb la germana del Rolling que em diu que s’escapa’t de casa, que no te un duro, jo tampoc, i que si em pot acompanyar?, ho accepto i junts marxem cap a Cadaqués.
   En arribar, veiem a la platja, uns enormes petates que contenen els globus, però minuts desprès, al Casino, ens assabentem que Capitania Marítima, adduint que era un perill per la navegació, ha prohibit l’acte. Decebuts esperem a la nit per celebrar-la junts. En fer-se fosc descobrim, al carrer de davant de l’església, els preparatius d’una fastuosa festa privada, organitzada en motiu de la frustrada perfomance.
   Hores desprès ens hi apropem i fent-nos passar per convidats, entrem. Dins, Dalí i un grup d’unes 20 persones celebren una festa intima. Tinc tanta gana que no tinc prou amb els canapes, li pregunto a un dels cambrers on esta la cuina, m’indica el camí i instants desprès, mentre, em faig un parell d’ous ferrats, entren el cambrer i en Dali, en veure la meva cara de sorpresa i temor, només tinc 14 anys, el pintor em fa, amb complicitat l’ullet i li demana al cuiner que m’obri una botella de vi i mengi tot el que desitgi. Amb la panxa plena, m’uneixo als convidats fins que, ven entrada la nit, acaba la festa.
   Al dia següent, jo i la germana del Rolling, tornem cap a Barcelona. Mai mes torno a coincidir amb ella, però, aquella breu i màgica nit de Sant Joan a Cadaqués restarà per sempre en el nostre record.

2. pfanes

   5 de novembre 2013, 10:25 PM

   2

   Molt bo. Petit princep. 14 anys al 72. Aixì eres dels més jovenets del Rotllo. Una descripció molt interessant d’aquells dies i d’aquelles actituts. De novel.la. Si el teu diari és molt com això el tindríem que publicar.

3. Josep - Petit Princep

   6 de novembre 2013, 11:48 AM

   3

   Gràcies pfanes pel teu comentari.
   Hi tant, que era jovenet. Gairebé un nen! El “culpables”: Els escoltes, (el meu agrupament estava a tocar de la Plaça del Rei), el meu germà gran, Joan, el Hao, que corria per allà feia un any i les “males” influencies del Shakespeare i l’enyorat Albert Subirats.
   Pel que fa al meu diari i les vivències d’aquells llunyans anys, no es, ni de bon tros, més rellevant que el de molts d’altres.
   Només ens deixàvem portar pels impulsos, la manca de malícia i les bones vibracions. Quelcom que desitjo i celebro, que amb el pas dels anys, molts no haguem perdut.

4. joan carles usó

   7 de novembre 2013, 12:07 PM

   4

   A/A de Josep Petit Princep:

   Estic totalment d’acord amb Paco Fanés… Eixe diari teu hauria de publicar-se, perquè pot oferir una perspectiva molt interessant sobre l’evolució del anys 70.

   Ja s’han publicat altres vivències d’aquells anys: Anna Serra (“Viatge a l’Índia”); Joan Vinuesa (“Hem d’anar a l’Índia”); Pere Suñé (“Viatge a l’Afganistan”); Albert Anadon, Joan Falguera, Montse Novell, Quim Quintana i Carles Gracia (“Un viatge a Afganistan”)…

   Sobre ser testimonis d’experiències molt interessants i significatives no deixen de reflectir vivències bastant puntuals. Un diari, es a dir un document datat cronològicament amb detall i que abarque molts anys, és un luxe.

   Vinga! A veure si et fas l’ànim!

5. Josep - Petit Princep

   7 de novembre 2013, 01:47 PM

   5

   Moltes gràcies Joan.
   Tot i que no en manquen ànims, el problema es transcriure els continguts dels diaris (Llibretes Miquel Rius tapa dura, les Moleskine de l’epoca!)
   Abasten 2 anys, de l’octubre de 1971 al setembre de 1973 i estant farcides de dibuixos, notes, vivencies, tickets de concerts, cartes i altres paperams.
   Tanmateix, prenc nota i animo a tots vosaltres a seguir l’exemple.

6. Gero

   7 de novembre 2013, 09:04 PM

   6

   Voto perque en Josep i qui sigui que tingui material de l’epoca prodigiosa, el comparteixi. Jo mateix en penedeixo d’haber perdut els rodets fotografics del festival de Granollers degut a unes hores de descontrol lisèrgic nocturn, cosa que ja no te remei.

7. Josep - Petit Princep

   8 de novembre 2013, 07:51 PM

   7

   M’apunto a la iniciativa del Gero de compartir material i em comprometo a digitalitzar tot el de que jo disposo, el mes aviat possible. Paraula de rocker :-)

8. Alberto de la peña guillen

   18 de maig 2014, 06:38 AM

   8

   creo que deberíamos organizar un viaje a sardegna y realizar cualquier tipo de happening ,buscar patrocinadores , etc. que se puede hacer este verano del 2014