Victor Amman

Seguiràs el teu viatge,
tal com dius en la cançó.
Ah, cabró, i demà veuràs al Barça
des de més enllà del cinturó d’asteroids.
Seguiràs el teu viatge,
irreductible i irònic, a resguard d’hipocresies.
Aquí els ulls se’ns entel·len
i som tan tontos que ens donem la notícia,
la de que segueixes el teu viatge,
com si es tractés d’un fet molt trist,
mentre tu ja et deus estar partint el pit,
alliberat i fos amb tot.
No ens adonem que aquestes llagrimetes
són simple projecció d’allò que encara no tenim resolt
sobre les nostres pròpies continuïtats del viatge.
Tenim encara pors de travessar llindars,
pors de canviar d’estat i, sobretot,
pors de perdre la identitat, el “copyright” vital.
Allò que tanta mofa ens mereixia, ¿recordes?
la creença en la propietat d’alguna cosa,
ja sigui d’una nota, d’un color, d’una forma o del “jo”…
Des de la música popular
sempre vàrem intuir plegats
l’extensió i l’estructura Una,
que tot pertany a tot.
I no va importar massa
des de quin front vàrem lluitar.
Admirable trobo el teu front de pallasso,
modèlica la teva forma de retirar-te,
sempre per la porta del darrera…
Com ara, company.
Bon viatge.

Xavier Batllés

Fotografia de Xavier Batllés

« Anterior:

» Següent:

Articles relacionats:

,