Publicat dins: Llibres
Alies o sobrenoms de “Croniques Subterranies”
S’agraeix quelcom a afegir.
Se agradece cualquier cosa a añadir.
Gràcies mil
quilpil
POBRE, EL
Amb els pantalons apedaçats i les seves camises de topets el Pobre tenia l’encant d’un Maharaji hindú vingut a menys i la dignitat d’un monarca bondadós
PUMBY, EL
Sempre intentant anar de discret i contínuament mirant a un costat i a l’altre per controlar la situació et deia, amen a fer un joint?
LIBRA, EL
El seu nom no es devia a cap signe del horòscop. La seva activitat quotidiana consistia en buscar i compartir una “libra” d’herba amb els seus col.legues.
PAPA NOEL, EL
Amb l’expressió d’estar sempre penjat “al setè cel” el Papa Noel tocava la flauta travessera a lo Jethro Thull amb l’esperit d’un autèntic “homeless”
Va ser un dels primers okupes a Barcelona en una petita casa a prop de les tres creus. Una casa que anomenàvem la caseta del budista zen.
ROLLING, EL
Duia el cabell a lo Brian Jones perquè era un fan empedernit dels Rolling Stones. Propietari d’una impagable col•lecció de L.P.‘s del millor rock anglosaxó de l‘època que reproduïa en l’immillorable equip hi-fi de casa seva.
JERO, EL
Jerònim i Cochise amb les seves llargues melenes eren dos joves “pellroges” que baixaven sovint de la tribu de Gracia a la Plaça del Rei buscant nous ambients i algun “mail”.
CANTI, EL
Ex-bomber i guitarrista del grup Sniffers, editava la seva pròpia revista “Cantidades”. Les seves ulleres rodones li donaven un aire alternatiu.
FANTASMA, EL
Personatge de pell pàl•lida i mirada espantada que aparentava una certa aura gòtica. Molt propens a les paranoies, se’l havia vist córrer incansablement desprès de prendre un “àcid”
SHAKESPEARE, EL L’home que aullaba amb la seva guitarra. Poeta i autodidacta, improvisava les seves cavalcades guitarreres quan la vasca estava cega conduint al grup cap el èxtasi col.lectiu a la Plaça del Rei o Sant Felip Neri.
TOO MUCH, EL
Amb les seves ulleres de pasta negra, era un personatge habitual dels grups que circulaven amunt i avall de les Rambles.
LEO, EL
El seu nom es corresponia al signe zodiacal Leo. Personatge amb una llarga i llisa cabellera i aparença d’indi sioux, era molt habitual al barri gòtic.
Autentica enciclopèdia dels noms dels guitarristes, bateries, cantants i tot el relacionat amb el rock.
TAXISTA, EL
Sempre amb un somriure als llavis i una certa ingenuïtat, va ser en la dècada dels setantes l‘únic taxista enrotllat de Barcelona, cosa que el portava sovint a conduir col.locat.
CUBANITO, EL
Amb els cabells rinxolats i de caràcter tranquil, el Cubanito era un fixa del barri gòtic, fins que la seva estada a les coves de El Figaró va arribar a sortir als diaris.
GÍNGER, EL
Deien que el seu nom era degut al pèl-roig bateria dels Cream, Ginger Baker. Tocava el saxo soprano al grup de free-jazz Los Perucho’s.
RUS, EL
Pioner en la pràctica del “Air Guitar”, fenomen musical que va néixer a Londres durant la dècada dels setantes. Fan incombustible de Jimy Hendrix, el Rus es coneixia tots els “riffs” guitarrers de la estrella del rock.
DUENDE, EL o CHICO, EL o
Colpejava la bateria de forma enèrgica malgrat la seva aparença d’adolescent endeble amb el cabell sempre ben pentinat, li posava Led Zeppelin.
BITXO, EL
Escriptor i poeta surrealista en un món real el Bitxo era un autèntic devora llibres de Jack London y Paul Witheman. S’atrevia a portar collars africans y a fumar en estranyes catximbes. (També anomenat Biodraminas)
MUSTI, EL
Baixista de Los Psicopatas del Norte, va participar a l’enregistrament d’un single amb dues cançons de Jaume Cuadreny i el grup Liquid Car.
TROSKY, EL
Personatge dels inicis de la dècada amb aire d’intel.lectual compromès, sempre amb un llibre sota el braç. En realitat el llibre era una capsa per transportar els caramels d’herba amb els que traficava.
TIO, EL
Si la frase “que pasa contigo tio” tingués drets d’autor, el Tio de ben segur sería milionari.
INDIO, EL Ningú sabia de quina raça podia ser, el Indio de pell morena i etern somriure duia al seu cap coronat amb una ploma de colom.
COCHISE, EL
Jerònim i Cochise amb les seves llargues melenes eren dos joves “pellroges” que baixaven sovint de la tribu de Gracia a la Plaça del Rei buscant nous ambients i algun “mail”.
PASTORET, EL
Poeta rural iniciat al món galàctic durant un viatge a la India. La seva figura amb capa inclosa era digne d’un dibuix de Lola Anglada.
SUEC, EL
Semblava un hippy nòrdic amb la seva llarga cabellera ben recollida, sabates rodamóns i motxilla tipus torre amb sac de dormir. Era de Sants i sempre va voler viatjar a la seva idealitzada Suècia.
PICAROL, EL
Fundador de la primera radio lliure de Barcelona, Radio Pica, emetia des de casa seva situada al barri de Gracia tota mena de programes alternatius.
ALCALDE, EL
Promotor de concerts alternatius i performances diverses va crear a Barcelona la primera agencia de viatges enrotllada: El Cuc Sonat. El logotip del Cuc Sonat va esdevenir un símbol de la gent enrotllada. Alcalde, perquè sempre deia coses que s´haurien de fer socialment.
MALVIDO, PAU
Poeta de la nova realitat urbana, va escriure les seves cròniques a la revista “Star”, Malvido va ser un dels pioners de locals com el Jazz Colon.
LUIS EL LOCO, EL
Lluís el Loco era un tipus molt nerviós que tan sols es tranquil.litzava amb un bon “joint”. Amb botes militars i melena Jim Morrison, Lluís havia portat pistola per matar feixistes.
PASSAT, EL
Amb els ulls clars i les dents ennegrides de moltes histories, el Passat tenia la seva pròpia banda de rock n’ roll a la que avocava tot el seu talent.
FLOWERS, EL
Fotògraf habitual dels primers concerts de rock amb una imatge caricaturesca molt reconeguda als pessebres del rotllo.
BIODRAMINES, EL
Les Biodramines eren unes pastilles pel mareig que per compensar l’efecte muermo portaven amfetamina. La combinació era explosiva i produïa una ressaca mortal. No sabem exactament quina relació va tenir el Biodramines amb aquestes pastilles, però podem assegurar que actualment s’ha convertit en poeta. (També anomenat El Bitxo)
OSITO, L’
MOSCATELL, EL
El Jordi Moscatell era un autèntic de la Barceloneta. Evidentment el nom ve de l’afició a aquesta beguda que durant els 60 i primers 70 es consumia abundantment a les bodegues que anàvem.
AL CAPONE, EL
El Tàndem Al Capone i Enano eren dos personatges d’Horta. L’Al Capone particularment perillós al volant.
ENANO, EL
Havien vist moltes pel.lícules amb les seves gavardines pretenien anar de mafiosos, però feien riure una mica.
TRUSCA, EL
Una visita a casa del Trusca podia durar una setmana o deu dies. Va canviar Barcelona per l’Empordà.
LLARG, EL
També anomenat el Llarg perquè devia de fer els dos metres. Músic a la Salseta del Poble Sec. Una cançó deia El… És un tumbao.
LINGA, EL
VIEJO, EL
D’ofici fuster vivia a la Floresta.
PUTA, EL
LOCO, EL
Personatge de la Floresta. Quan va saber que la seva companya tenia els anticossos de la SIDA es va punxar la seva sang i es va contagiar.
PANOTXA, EL
Músic d’Ultratruita.
POPEYE, EL
La seva cara semblava feta de plastilina, galtes vermelles, nas protuberant i els ulls petits. Li deien el Popeye però consumia herba en lloc d’espinacs.
Gran i reconegut poeta i habitant de la casa del carrer Venus entre Llibertat i Perill
FELLINI, EL
Un madriles que va venir a Barcelona a fer titelles amb el Pepe Otal. Bon cuiner, pintor, dibuixant i personatge de memòria prodigiosa. Parlar amb ell és sempre balsàmic.
ELLIOT, EL
FOLL, EL
Alies d’en l’Albert Subirats Martori, poeta, músic i pintor, sembla ser que el sobrenom li ve de l’escola, segurament per la seva fisonomia, realment era com un follet encantador. També conegut com Albertito.
JAO, EL
Un altre espècimen de pellroja que circulava pel barri gòtic, presentava amb un posat elegant a lo “sioux” que feia sospirar a unes quantes…
SASTRE, EL
Va ser un dels primers comerciants del món hippy. Disposava del seu propi taller de confecció, al carrer Boquería, (No era del Sastre) a on feia camises tipus hindú, pantalons enrotllats, armilles i altres peces.
Li dèiem Pau el Sastre. Havia fet magisteri però ho va canviar per la confecció de pantalons de roba de colorins. L’entresol del C. Boqueria, era una iniciativa del Jordi Alemany, posteriorment alma mater de la revista Alfalfa i el centre social i cultural de Can Xatarra. El Sastre se`n va anar a viure a l’Empordà i un dia en va fer una de sonada segrestant un autobús amb tot el personal dins. Va viure molts anys prop de Peratallada.
SOL, EL
Am els cabells rinxolats …....
ROXI, EL
MOGLY, EL
MUDRA, LA
Va prendre la forma de Deesa hippy després del seu viatge a la India. El seu caràcter fort i segur li va obrir camí entre un món d’homes peluts.
Estiuejava a Collbató amb les seves germanes. Sortia en una foto a la contraportada del Cantidades, feta a Eivissa pel Soteres.
PANAMENYA, LA
Havia tingut fills amb el Trusca, després va marxar a Mallorca
CALIFÒRNIA, LA
Primer nom de guerra de la Geno del Carrer París. Cada tarda podies trobar-la al cafè París.
MARÍA “LA NUÏT”
MORA, LA
Actualment presentadora de TV
OUKA LELE
Va venir de Madrid i li va donar per pintar objectes diversos sobre els caps a les fotografies dels seus amics.
DOC, EL
PIRU, EL
CENETILLAS, EL
Sempre estava en coses de revistes …..........
MOIX, EL
És l’alies de SG de la colla dels Picarol
ONLIYU, L’
Dibuixant i locutor de ràdio. Recentment ha publicat un divertit llibre de memòries.
MARXA, EL
Era titellaire
ALMEN, L’
Músic, va editar un disc amb el nom de Almen TNT
SPITI, LA
Primera parella de l’Osito
BAKU, EL
Amb barba …...
GRECO, EL
Gran suministrador de lisèrgics sense anfeta. Els bons viatges , els que obrien més portes que deu universitats. Tocant l’harmònica i la guitarra de genolls en companyia d’un gos ensinistrat a les Rambles de la ciutat dels prodigiosos setanta.
HIPPY VICENTE, EL
Vivia a Gràcia i era un autèntic fan del blues, amb una col.lecció
envejable de vinils.
GEORGE, EL
Un home madur de uns 40 anys als 70, normalment estava a Ibiza, un mecenes autèntic i bona persona.
BUITRE, EL
Cargado de collares pulseras y anillos y que cuando te lo encontrabas por la Ramblas o el gotico se ponia a danzar a tu alrededor moviendo la capa que siempre llevaba.
PIES NEGROS, EL
Tambien conocido por EL BONGOS (alias que le puso el PERE), con un atuendo hippi-indio, siempre descalzo vivia en la calle, plz, cataluña era su casa en invierno desaparecia y al verano siguiente volvia a aparecer contandonos sus fantasticas aventuras por Katmandu.
SILENCIOSO, MISTERIOSO, EL PENTINADOR
No recordem que tingues àlies consensuat, ara com explica’n en Ffanes i en Torrent era tot un personatje, amb abric trenca, ulleres d’alta miopia, callat…Arribava, ensumava la presa i sense problemes de cap tipus, ja estigues sola com acompanyada de quaranta, ell preguntava a la victima – Et puc pentinar?
La majoria de les vegades la noia deia si, aleshores el Pentinador desenfundava una enorme pinta de perruquer que duia a l’infern de l’abric i amb gran parsimònia pentinava suaument l’encantada dona. Sempre en silenci. Al cap d’una estona, s’aixecava i anava a una altre taula, mes pentinades. No el veiem durant setmanes. Un dia tornava ha aparèixer i la mateixa història.
» Article anterior: Els Segadors de Charlie
» Següent: La espera
37 comentaris
Jordi
10 abril 2008, 05:56
1“...Al Capone particularment perillós al volant…”
Una nit a l’Orquídea em va demanar les claus del cotxe per anar al Drugstore a comprar piles pel caset, i en acabat me les va tornar sense dir res. Quan vaig sortir al carrer, em vaig trobar el cotxe destroçat (un Seat 850 Coupé).
Va tenir un accident amb un altre cotxe i un fanal, i va fugir perquè no tenia carnet. Després em van venir a buscar a mí, és clar, i m’enrecordo del jutge preguntant-me coses com: “¿Pretende hacerme creer que le dejó el coche a alguien que había conocido en el bar y que no sabe cómo se llama?” Va ser un tràngol.
Edit: a l'accident no va prendre mal ningú, ojo.
Edit 2: Quant al Ginger, sempre havia pensat que el nom li venia del Ginger (Pelirrojo) de Guillermo i los Proscritos...
ffanes
10 abril 2008, 06:13
2El CARA DE PALO ( pasma de narcòtics) podria ser part d’aquesta crónica, no era precisament de la familia de Rei-Sant Felip Neri, però casi.
Salut
Francesc, el poeta.
Eva
10 abril 2008, 09:34
3Bona feina, quilpil, en conec uns quants-es, però ara de sobte potser el que més el Flowers, que, tot s’ha de dir, apart de “bon rotllo i bona voluntat” que tenia, era un magnífic fotògraf, teniem certa complicitat perquè jo també feia fotos, primer “al meu aire”, com ell, després per diferents diaris i revistes ja fixe. Era un artista ¿és?
¿Què s’ha fet d’ell i tants altres? Vaig marxar de ciutat fa anys, a Cadaqués, on vaig conèixer a David Martí al moment d’arribar. (Verge, encara no ho crec)
No he parat de nómada per la costa catalana, vaig sovint a ciutat, però fa anys vaig desconnectar del rotllo. Així que és una alegria aquest renaixement o retrobament virtual
Marta A.
11 abril 2008, 05:47
4Falta:
“LA SPITI”: primera pareja del OSITO
“LA PI” : primera pareja de Albert Anadon
“EL BAKU” : Seguramente Vinuesa te pueda dar más datos de él.
Si recuerdo alguno más, ya los ire colgando.
Salud!
Pulchrum
ffanes
11 abril 2008, 06:38
5Amb el SHAKESPEARE tallavem mines de llapis de colors i els anavem a vendre com a acids a LA OCA i d’altres bars de la part alta , a 150 peles aprox, verds i orange micropunt, es clar. (no todo era bonito).
I el GRECO, gran suministrador de lisergics sense anfeta. Els bons viatges , els que obrien més portes que deu universitats. On som ara cadescun de nosaltres, els que em tingut la xamba de sobreviure a tanta percepció?. El GRECO , tocant l’hamonica i la guitarra de genolls en companyia d’un gos ensinestrat a la Rambles de la ciutat dels prodigiosos setanta. (peró valio la pena) .
No vull acabar sense parlar del PERE. poeta, i un dels pocs que no va acabar a India, a la muntanya o en una oficina sinistra. Va obrir la llibreria llibertaria Cosa Nostra i va ser una de les ments més clares d’aquella generació. El tatano peró, no perdonava tanta claror.
Gero
12 abril 2008, 06:29
6Algú s’en recorda de EL HIPPY VICENTE ?
Vivia o viu a Gràcia i era un autèntic fan del blues, amb una col.lecció
envejable de vinils.
ffanes
12 abril 2008, 06:47
7Em sembla que en un principi, quan encara treballava en un Banc i voltava per sant felip i rei amb corbata i americana, al TOO MUCH li deien HIPPY FERNANDEZ, o era un altre?
Kanti
12 abril 2008, 07:30
8Moooolt bé ffanes!
En aquestes petites coses hi ha més essència que en qualsevol interpretació de caràcter general que es pugui escriure.
No fa masses anys vaig trobar el Shakespeare a l’embalat de la fira de reis de la plaça del Diamant, no ha canviat massa, però em va dir que ja no toca la guitarra, una llàstima.
Pel que fa al Pere, li dèiem l’Anarco, i la Pi, que diu la Marta és un cognom. Potser haurem d’obrir una pàgina de personatges il·lustres.
Eva
12 abril 2008, 08:52
9Sí senyor! una plana de “il.lustríssims hippies” o “il.lustríssims nàufregs”
o “supervivents” “¿Qué fue de aquellos locos soñadores..?”
Com aquesta tarde he llegit l’article de la LSD (ara torno) he agafat el llibre “L.S.D.,S.T.P.,¿...Y ?” us poso una cita preciosa (totes ho son)
“EL PODER DE LAS FLORES Y LA FUERZA DEL EJEMPLO
Desde que empezamos a cambiar,
juerguear, rodar, trabajar,
llorar y orinar juntos,
me despierto cada mañana
con un sueño en los ojos.”
A.G.
Kanti
12 abril 2008, 11:29
10Hola Eva! Encantat de llegir-te a la web sense nom. Ara fa més o menys un any que vam començar a publicar i esperem celebra-ho amb una festeta com cal, que de moment està en fase de preparació. Avisarem a la web i no hi podeu faltar. Més coses: com que fins ara els comentaris queden una mica dispersos en tants articles, el Musti està treballant perquè puguem tenir un Forum més general de la web. Segur que aviat veurem el resultat.
Sobre l’amic Salvador Picarol, ha fet i fa tantes coses que caldria una web com aquesta per explicar-les totes. Només una mostra: a finals dels 60, va llogar una vitrina a l’andana de l’estació de metro de Fontana (aquells anys, hi havia vitrines amb coses de les botigues del barri). Va aprofitar l’espai com a vitrina-agenda cultural amb retalls de diaris, posters, articles sobre detencions, manifestacions i concerts. Si volies saber que s’estava coent, només havies de passar per Fontana i et posaves al dia.
Últimament, pel que sembla, l’activitat del Picarol es dirigeix a l’entorn del programa Second Life on ha construït un edifici virtual des d’on emet radio Pica.
Eva
13 abril 2008, 01:59
11Aixó és un bon rotllo! Kanti, agraïda. Ja tinc ganes de ballar, “si este cuerpo náufrago me lo permite”.
I tens raó que em perdo una mica amb tants articles i al final ja no sé on vaig, m’heu de perdonar, és l’aprenentatje.
Només una coseta voldria comentar de la web sense nom, (a la fi trobo un error) i és que mai sé quina hora és o a quina hora sobrevivím. Estic convençuda dequè el Musti ens donarà bona hora bona Lluna i bon Sol.
Encara que mentre sabem que som Primavera tant li fa l’hora que digui el rellotge.
“Vull que els meus pòtols místics
tinguin sempre la Primavera al cor”
Jack Kerouac
Gero
13 abril 2008, 11:23
12Acabarem anomenant el guardó “il.lustríssim hippy de la dècada” amb diploma, aplaudiments i llagrimetes. Haurem de crear un jurat, delegats i començar a demanar subvencions.
Igualico que en la tele oiga.
Una mica de please que ja tenim uns anyets !
Eva
13 abril 2008, 12:30
13Perquè ja tenim uns anyets això no és més que un divertiment, Gero, al menys per part meva, perquè val més riure que plorar ¿no creus?
Feliç Primavera
ffanes
13 abril 2008, 08:44
14I per acabar el blues del diumenge un conte.
Temps era temps ( 1976, aprx) vaig tenir l’experiència de treballar amb el PICAROL en la venda de posters al carrer i altres llocs amb multituds més o menys humanes ( mitings, festival de música…). Docs bé, Un dia en Pica va ser increpat per un pasma de la secre a la rambla perquè exposava per vendre: fotos-cartells de Franco amb gorra “cuartelera”, del protomàrtir José Antonio, de Millan Astray, Crist… al costat d’altres posters de Marx, el Che, Durruti, Jonh Lennon. El Guru…. Aixó no va agradar gaire als pasmas i el varen citar al dia seguent a la Via Laietana per donar explicacions. En Pica va demanar una camisa blava a un amic, i amb corbata negra, camisa blava, americana gris i el cabell recollit dins la camisa, i amb un vistós i platejat “yugo y flechas en el ojal” s’en va anar a la comissaria. Entra al despax del varanda saludant a la romana i xerra i xerra sobre el diví i l’huma i de les seves bones intencions i de la semblança politica de tots aquests personatges rendint pleitesia per sempre més als principis del “movimiento nacional”.
Sembla que el comissari casi es posa a plorar i acomiada en Pica tractan.lo de “camarada Picarol”. Y adios muy buenas.
El gran Salvador Palos (PICAROL) mai més va ser molestat.
El Biodraminas.
16 abril 2008, 04:13
15Tots aquests sobrenoms semblen personatges d’una novel•la que tots vàrem escriure. Faig una proposta als responsables de LWSN: Obrir un post amb el nom STORIAS DEL ROTLLO o quelcom semblant, en el que tots nosaltres deixem caure anècdotes, fets, records del passat que no hi ha que oblidar. Una petita-gran historia que els amics que ens han deixat mereixen.
ffanes
16 abril 2008, 02:34
16Molt bona idea amic Biodramines , m’esta enganxant la “sense nom”.
També em de parlar dels de cos viu. Jo ho faré. Aquestes històries poden ajudar molt, sobretot als més joves interessats a coneixer aquells rodamons urbans sense llei ni dharma, els primers i potser últims “rotllistes- contraculturals del país”.
Kanti
17 abril 2008, 08:39
17Ha contactat amb nosaltres el XC per dir-nos.
XC
El Cuc Sonat, no soc jo, es el nom de l´organització, de l´empresa.
El nom va sortir de el dit “tens el cuquet dins”, el cuquet es una mena de neguit que no et deixa estar parat i t´obliga a fer coses constantment, potser ve de la solitària.
I a aquest neguit li vam afegir lo de sonat perquè lo que fèiem per a molta gent podria semblar de sonats (per la manca d´ambició econòmica, etc).
Es una confusió que té molta gent, però per respecte a la gent que va formar (i forma) part del Cuc Sonat es millor aclarir ho.
Personalment a una època em deien El Alcalde, perquè sempre deia coses que s´haurien de fer socialment.
Kanti
Per respecte als Cucs sonats trauré l’alies de la relació i afagiré el Alcalde
Kanti
17 abril 2008, 09:15
18L’Alcalde ens fa arribar més alies:
El Doc
el Piru
el Cenetillas, que sempre estava en coses de revistes
el Moix és l'alies de SG de la colla dels Picarol
l’Onliyú, dibuixant i locutor de ràdio. Recentment ha publicat un divertit llibre de memòries.
El Marxa, era titellaire
l’Almen, músic, va editar un disc amb el nom de Almen TNT i, actualmet, col·labora amb els seus comentaris a lwsn.
Kanti
17 abril 2008, 10:32
19A l’amic Biodraminas, al Fanes i a tots els que, d’una manera o altra, ens heu animat a obrir un nou espai de converses, anunciar-vos que hem inaugurat el nou espai: http://www.lwsn.net/converses/
Podeu accedri-hi directament o des de la portada de lwsn clicant la pestanya Converses.
ffanes
27 abril 2008, 08:46
20La cova de Figaró ( Sot del Bac, vallés Oriental)
Era diumenge, potser juny, no recordo gaire bé qui erem aquell cap de setmana els que varem pujar a visitar al CUBANITO i al PUMBY que feia cinc o sis setmanes vivien el plan místic-hippie-neandertal, peró si recordo aquella increible cavitat a la roca on existien, un petit rebost i una mena d’habitació per a quatre o cinc estirats a dormir, espelmes per tot arreu. Per sota passava un bonic salt d’aigua i parets de formes estranyes acollien l’imaginació en aquell magnific indret tan lluny del… Gótic. Tota la setmana el Cubanito y el Pumby estaven sols menys els caps que pujavem a donar ànim i portavem aliments de veritat, els altres dies menjaven fins i tot arrels.
Aleshores vestiem una bona festa: trips, herba, vi, carn, amor, transcendents tertúlies de viatge, màgiques experiències del camí, present i present, cap futur.
Aquells dies peró, algo no anava bé. Entre setmana arribaren un grup de madrid amb algú de la basca, gent d’anfetas, molta beguda… total, una de les noies va tenir un atac de paranoia i cridant per la muntanya sembla ser que va anar a parar a la carretera i algú la recollir la porta a la Guardia Civil i conte que els hippies de la cova la van drogar, que la volien violar…etc.
Aixó era el dijous , el divendres nosaltres arribem, el diumenge marxem i el dilluns s’organitza tot un dispositiu de Guardies Civils per trobar els hippies de la cova. No va ser fàcil, els picos no coneixien la cova i la noia no recordava, pró fixa’t, els trovaren perquè tenien una bandera blanca amb el signe de la pau que es veia des del sender.
El CUBANITO i el PUMBY deixaren la cova per la força com uns autèntics maquis-psicodélics per anar a dormir al “depósito de arrestados” de Granollers.
Titular de diari: DOS DETENIDOS EN UNA CUEVA DE FIGARÓ. LUGAR DE ENCUENTRO DE HIPPIES I FUGADOS DE CASA.
Eva
27 abril 2008, 11:57
21Una meravella llegir i rellegir el teu article, ffanes, bona síntesi i descripció, i bona història de nou.
¿Us adoneu de que esteu fent literatura beat?
Diria que potser no hem menjat del mateix plat però sí les mateixes
arrels i begut de les mateixes fonts, com amb gero…
I el titular final com a constrast del que estava passant és genial.
No ho digueu, però sóc d’aquestes “fugadas de casa”
“Cuentan de un sabio que un día tan pobre y mísero estaba que sólo se sustentaba de las hierbas que cogía…”
Gero
28 abril 2008, 09:14
22M’en recordo perfectament d’en Cubanito, en Pumby i la cova. Nosaltres anavem el cap de setmana i portavem coses per fumar i menjar. El lloc era paradisíac (tant que a la GC li va costar trovar-lo). Aquell “madriles” va portar les anfetes i el mal rotllo es va apoderar de tots. Es va acabar tot com explica en Paco Fanés amb titulars de premsa i tot !
quil_pil
6 juny 2008, 12:25
23Hola Maria C., n’hi ha un amic teu que et va comentar que faltaven molts alies, digueu-li que faci un llistat per afegir-los, sisplau
XXX
jordi torrent
11 juliol 2008, 06:24
24Qui s’enrecorda d’aquell tio que es pasaba les tardes pentinant les noies de la terraza del Zurich? Mai vaig sentir un mot seu. Pero sempre he pensat lo curiosa i overta que era la situacio. S’apropaba a una taula, silencios, miraba les melenes d’una noia. Pasat un temps comencaba a pentinarla. Ningu s’estrenyaba de la situacio. Les converses continuaven. Ell anaba pentinant. Sempre en silenci. Al cap d’una estona, s’eixacava i anaba a un altre taula, mes pentinades. No el veiem per setmanes. Un dia tornaba a apareixer i la misma historia. Penso que li deiem EL PENTINADOR.
quilpil
16 setembre 2008, 02:44
25Ostres Jordi T., quina memòria!... es veritat, mai més vaig pensar, no puc recordar la seva fisonomia, ara bé, recordo perfectament el fet de les pentinades, no se quin era el seu nom. Poder si, era alies EL PENTINADOR.
I el més curiós com tu dius, el que ningú s’estranyés, encara que de vagades em sembla que el feien fora els cambrers.
duende
17 setembre 2008, 08:14
26oriol ruiz no recordo si tenia alias era de gracia.
despres estaba GEORGE,un home madur de uns 40anys als 70,normalment estaba a ibiza,un mecenas autentic i bona persona.
quilpil
17 setembre 2008, 10:37
27Gràcies Duende o Chico per l’aclariment i l’aportació, si te’n recordes de més alies, els aniré afegint. Per cert, entenc que primer va ser Duende i desprès Chico, ¿no?, te’n recordes de perquè Duende?
toni
30 setembre 2008, 03:31
28EL BUITRE, cargado de collares pulseras y anillos y que cuando te lo encontrabas por la Ramblas o el gotico se ponia a danzar a tu alrededor moviendo la capa que siempre llevaba . PIES NEGROS tambien conocido por EL BONGOS (alias que le puso el PERE), con un atuendo hippi-indio, siempre descalzo vivia en la calle, plz, cataluña era su casa en invierno desaparecia y al verano siguiente volvia a aparecer contandonos sus fantasticas aventuras por katmandu
toni
30 setembre 2008, 03:57
29respecto al PENTINADOR no recuerdo que tuviera alias consensuado, me suena que algunos le llamabanos EL SILENCIOSO y tambien EL MISTERIOSO
ffanes
1 octubre 2008, 05:41
30L’era Zurich es un altre tema a parlar, com a temps paral-lel al Gotic, London, etc . Vull dir, que podrim encetar un nou apartat: Bars, locals,
plaçes, carrers, muntanyetes, masies, comunes… de la Contracultura dels setantes.
Recordo bé al Pentinador. Abric trenca, ulleres d’alta miopia, callat…Arribava, ensumava la presa i sense problemes de cap tipus, ja estigues sola com acompanyada de quaranta, ell preguntava a la victima – Et puc pentinar?
La majoria de les vegades la noia deia si, aleshores el Pentinador desenfundava una enorme pinta de perruquer que duia a l’infern de l’abric i amb gran parsimònia pentinava suaument l’encantada dona. Sense dir res, acabava la feina i desapareixia. Tornava al cap d’una hora o dos i continuava l’espectacle.
P.d. Potser avui, personatges tan increibles com el Pies Negros i el Buitre rarament podrien sobreviure com en aquells dies, al carrer.
Canti
6 octubre 2008, 12:46
31@ffanes
fa uns dies que donem voltes a quina seria la millor manera d’obrir aquest apartat que dius. Estem preparant un plànol amb els bars i les places d’aquella Barcelona contracultural. L’Onliyú, al seu llibre “Memorias del undreground barcelonés”, va publicar un plànol amb molts bars, cases i botigues relacionades amb el món dels còmics. Amb el seu permís el penjaré quan tingui una estona.
Canti
6 octubre 2008, 08:44
32El dinamita que cita el Pau Maragall a Represión, Formentera Flipada 1972. Encara que aquest no és l’alies d’un enrotllat sinó d’un cabronàs que es dedicava a apallissar la penya a Formentera durant els 70.
Canti
8 octubre 2008, 01:00
33Hostia Duende!!! quants anys sense saber res de tu. On t’havies ficat?
duende
9 octubre 2008, 07:00
34hostia canti,si no recordo malament no fa molt que ens em vist
al teu bar de av/hosp…militar, a una exposicio que vaig fer a la casa elizalde al2005…......?
que pers la memoria company?
vaig enviar fotos per la web a xenoid,no se si van arribar
una forta abraÇada de duende ….de CHICO
quilpil
9 octubre 2008, 09:00
35Eh! senyor Alcalde, ens podries fer arribar una petita descripció d’aquests àlies que tu coneixes?
El Doc
el Piru
el Cenetillas, que sempre estava en coses de revistes….
el Moix és l’alies de SG de la colla dels Picarol….........
El Marxa, era titellaire….......
Canti
10 octubre 2008, 01:05
36@duende
jo no les he vistes, ho preguntaré al Musti. De totes maneres t’envio un mail perquè tinguis la meva adreça i si pots me les envies. Mentrestant penjaré una foto que tinc teva.
petons
xavier duende-chico
12 octubre 2008, 02:20
37un gran beso para 8-6-56 de otro 8-6-56.
hoy e visto a ruth (te acuerdas de la hija de luisa)? y me acorde de ti
Marta.
un gran beso de xavier-chico-duende.
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?