Jo he fet una pregunta i esperava una resposta sobre lo que van significar els Talking Heads aqui (amb retrás, com sempre) per la gent de la primera meitat dels 70s, Potser van ser dels pocs grups que van reunir les dues subgeneracions (la de la primera meitat i la de la segona meitat dels 70s), i dic potser perque la majoria de gent que parlava d´aquest grup eren els més joves i a més punks. Així que em sorprenía i per això preguntava.
Si t´ha “picat” lo de promocionar l´Helio és que no tens sentit de l´humor,
i lo de punki buscabullas, jaja, sense comentaris.
salut!
@xavi
cap problema en promocionar l’Heliogàbal, un dels bars amb millor programació. em quedo amb això de que van agradar a dues generacions. demà ho veurem, malgrat que estic saturat de remakes.
aquest és el cartell de la nit
1. Banda Municipal del Polo Norte: Heaven / una altra per determinar
2 guitarres, baix, bateria, teclat, veu
CANVI – VÍDEO
2. Thelemáticos: Road to nowhere / Burning down the house
sampler, sinte, veus, timbales
CANVI – VÍDEO
3. Christian Songstore: cançó per determinar
guitarra i veu
4. Edu Mont + Roger + Hara: First week, Last week…
guitarra, veu, percussió, trumpeta
5. Mil Pesetas: Found a job / Houses in motion / Crosseyed and painless / Once in a lifetime
guitarres, baix, bateria, teclat, veus
6. Panotxa: electric guitar
veu i teclat
7. Maño: Drugs
veu i guitarra
CANVI – VÍDEO
8. Raoul i Txuso: Thank you for send me an angel / Wild, wild life
teclat, ukelele, bateria, guitarra, veus
CANVI – VÍDEO
9. Espanya: Hey / The great intoxication / Genius of love
veu, KAOS, teclat, groove box i microkorg
CANVI – VÍDEO
10. Las Burning ladillas: Road to nowhere
micros i sinte
CANVI – VÍDEO
11. La banda de Doris: Listening Wind / The overload
saxo, guitarra, percussió
CANVI – VÍDEO
12. Constanza, Nuno , Ebú, Lali, Ferran: Heaven / Once in a lifetime / Memories can’t wait / Psycho killer/ Air / I zimbra
veu, guitarra elèctrica, dos acústiques, veu i metal.lòfon
Ara toca Talking Heads? que bé… Millor això que els espectacles pseudo-pop-nostàlgics-depriments que ens donen a diari als concerts, radio i televisió. Una de les meves cançons preferides dels TH es “Road To Nowhere” que trobo mes actual que mai.
A veure, dins del cacau musical de finals dels 70’s i principi dels 80’s, ón i havia una mescolança de punk i new wave de Nova York (Televisión, Talking Heads, Ramones, Richard Hell, Blondie… etc) els TH, van aparèixer realment al 77 (el disc és dliu així) i de punks, res de res; peró aixó no és cap miseria.
Realment agradin més o menys, musicalment van crear un tipus de música diferent de tot el que és feia fins llavors i aixó, pels que ens agrada i seguim lels musics, és bó, interessant i no sé que més. Particularment, els quatre primers discs i un directe molt bó, són treballs amb temas que per la gent que per edat els hi va tocar sentir.ho i per els que (gent am mès anys i per tant amb més bagadge musiqueru), tot i miran.los amb lupa, varem tenir de reconèixer la seva importància musical i escènica, passant d’etiquetes i prejudicis peregrins. Després potser déixen d’interesar, peró en David Byrne té discs interessantísims amb Eno i més…
Jo, ahir vaig tocar al Hélio, amb una formació improvisada i bé, no va ser res més que una festa d’amics (quasi tots ells), en un diumenge al vespre i amb un motiu: TH.
Versións impossibles i d’altres també. Divertimento sense més… Ce tout!
I…, millor aixó que una patada dominguera als ous.
Al que és cert, es que l’espai era massa petit per el reclam Talking Heads. En fí, jo que sé. Salut.
Jordi, has entés per ón anava la meva pregunta, basicament és cert lo que dius,
tots aquests grups que menciones van ser coneguts aqui sobre el 77,
(potser els Ramones una mica avans) i al 77-78 també vam coneixer tots
els grups punks i els no tant o res punks (encara que van arrivar en el mateix paquet), la part anglesa: Ian Dury, Elvis Costello, Joe Jackson, etc, inclús es va reinvindicar gent com l´Iggy Pop. El terme New Wave
(imprecís com totes les etiquetes) ja ho diu tot. NEW-Nou Lo “nou” sempre trenca amb lo anterior, per això preguntaba com era que a gent dels primers 70s que basicament els hi agradaba la música de finals dels 60s també els hi agradés algo NOU de finals dels 70s, això demostraria
que el 77 no va ser un tall, el final d´una época i el principi d´altre, ni que el rotllo va durar un temps concret, sino que sencillament va evolucionar, en la música i en tot lo demés, al meyns per alguns.(recordeu qui va actuar en el Canet rock del 78 i qui actuava en el anterior, per exemle) Seria interessant llegir diferents opinions al respecte, sobre tot si no es refereixen exclusivament al aspecte musical
Per a mí, el David Byrne és de les persones més interessants, no només com a music.
Canti, que et quedi clar que em sembla molt bé que és posi en l´agenda
les activitats del Heliogabal, com les de tots els locals on hi ha música en directe, per suposat!. Quan una cosa no s´entén o sorpren, es pregunta,
i no es malinterpreta de la pitxó manera a la primera. Per a mí, tema tancat.
El de com va continuar el rotllo després del 77, obert
D’acord Xavi. Jo també crec que cap data acaba amb res. De fet abans de la etiqueta punk U.K i els imperdibles, que a la setmana ja estaven als grans magatzems, existien grups americans realment punks (!), si volem fer servir la expressió. MC5, la mateixa Patti, l’Iggy i els stoges….. Recomano la lectura d’un llibre amb una portada horrorosa, que es diu: Màtame, la historia del punk. (per cert Canti, es deHuelva). Allà es veu clarament quan els Pistols primer i després els Clash van anar a USA i els grups mencionats s’enfotien dels anglessos tractanlos de nanos tontets i acollonits per las comunas plenas d’armes, anfetas i cavall. Gent com l’Iggy i els Stoges, animalots com ells sols, varen treure els colors a la cara a Pistols i Cia. Els Clash, varen sortir millor parats, perqué de fet teníen mes “substància”, més intencions, menys tonteria. Recomano aquest llibre i si vol en Canti pot donar més dades (editorial, any, autor…). Au, m’en vaig a escoltar Pretty vacant, m’en agafat ganas… salut
@xavi
Vas dir: Qué tenen a veure els Talking Heads en aquesta web???
Com no sigui per promocionar l´Heliogàbal…
La resposta lògica és RES (aquesta web es centra en un període anterior)
Vaig dir: Som “grandets” però no zombies, esperant que entenguessis que per mi van significar una entrada d’aire fresc. Ergo, si haguéssim estat zombies no l’hauríem apreciada.
Segurament jo m’hagués pogut expressar de manera més entenedora i tu també haguessis pogut plantejar més clarament la teva pregunta, però la provocació i la ironia a vegades no funcionen, sobretot a Internet.
BUENOAMIGOS!! ESTO ES TODO.
Dejen de platicar de esta forma y abran sus corasonsitos a la concordia.
Ándele, cabrones!!, que somos pocos y tocaos del ala.
Apremien, hombre apremien.
Canti, totalment d´acord amb lo que dius.
Jordi, et veig molt informat d´aquells anys 77-78.
Hauré de consultar l´arxiu, perque llavors estava massa “ennovolat”
visquent tot alló, y faré un escrit que penjaré ara amb la perspectiva
que dona el temps.
Lo que dius que a la setmana ja estaven els discs aquí, no ho crec, potser a partir del 78, pero avans (continuavem estant a España) hi había retrás, no tant com avans pero al meyns d´un any.
A més quan un grup treu un disc ja porta temps actuant. Els grups punks
anglesos son del 76 (Pistols i Clash inclosos). Només cal veure qui actuaba en aquell Canet, o al Zeleste, és més, no recordo haber sentit la més mínima referencia a la paraula punk per exemple en les jornades llibertarias.
Quan vam muntar el festival Punk del desembre del 77 et puc explicar
moltes anédotes del desconeixement sobre el punk que hi había inclós
entre grups d´aquí, o els que sonoritzaven els concerts rock, etc, i estem parlant quasi del 78. Pero repasaré les dades.
Sobre lo de qualificar als Pistols de “nanos tontets” només pot vindre de mentalitat USA, (antropologia pura)), el temps posa a tothom en el seu lloc, només cal mirar 35 anys després de quí es parla més, de quí es fan més pel.licules, documentals, etc i quí ha deixat més influencia.
També recomanaré un llibre quan tingui les dades, crec que es diu
“Rostros (o rastros) de carmín”, es gruixut i només parla de les similituts
entre el moviment punk i els dadaistes. Clar que els yanquis també deuen opinar que els dadaistes eren “nanos tontets”…
Ni uns ni els altres, es tracte de tindre en compte totes les opinions per
extraure conclusions (si es posible) imparcials.
Seguim
Gero, independentment dels gustos que té cadesqú,
t´explico una “anécdota”.
Al 78 vaig anar amb uns amics, de trip, al Rainbow de Londres,
el cantant dels Stranglers estava a la pressó i es feia un concret per a ell.
Apart dels Stranglers, van actuar gent con les “Poison Girls, ´L´Eno,
el Manzanera, i els Joy Division (entre d´altres), Precisamenta l´Ian Curtis va tindre un atac d´epilepsia i la seva actuació va ser curta.
Apart del trip vam comprar afgano al vestibul, i el Rainbow et recorda
el Palau de la Música. Tot plegat va estar molt bé. Pero ara em donc compte que eren els Joy Division al 78 (so Manchester, no?) al 78,
i també recordo que una amiga, en aquell viatge, em va encarregar que li portés el LP dels Joy Division, Jordi , parlo del 78, si en una setmana es podía comprar aquí, no m´el hagués encarregat. Son pistes per saber qué va pasar realment. I ja no parlem qué feien L´Eno i el Manzanera amb els Stranglers.
Tot és més transversal i está més conectat de lo que sembla.
Només es tracte de trobar gent que volgui aclarir els fets
i no defendre postures prefixades.
Xavi reiet meu:
No he pretendido decir que los discos no tardasen en llegar; puede que sea cierto, pero yo me acuerdo perfectamente que estabamos a la orden del dia, casi puntualmente. Y si nó, los viajes a Londres, París o incluso Andorra, personales o de algún conocido, te arreglaban el tema. Yo mismo, trabajando como guía de viajes de una agencia llamada Viajes Marina ( te suena?), me surtía de lo necesario. Y después las copias en cassette para repartir entre colegas….. Pero,
Decía mas arriba que, la imagen, el desparpajo, el uniforme, la actitud punk londinense, a los pocos meses ya estaba de oferta en el corte ingles.
El sistema no es tonto, nen! de sobras lo sabes.
Y aunque hizo brecha y el fenómeno punk cuajó mas allá de las primeras crónicas negativas sensacionalistas de la prensa inglesa y del invento Malcom-Pistols (nanos tontets, segons els destroyers ianquis), estaría bien repasar si muchos grupos que etiquetaron de punks, lo eran o se sentian punks.
No sé, seguim…
(I potser, estaría bé obrir un apartat i sortir.sen de l’agenda)
Plis, Canti posa el nom i les dades del llibre Mátame, quan puguis. Merci
Jordi, sobre lo del retrás que hi havía aquí, em refereixo a les tendes
de discs, Corte Inglés, mitjans de comunicació, etc, no a que alguns poguessin comprar coses afora, sort d´això! Dius que en “messos” el
Corte Inglés ja venía tota la parafernalia punk, ho dubto, tenint en compte que per exemple els Pistols es van formar al 75, i el punk va esclatar al 76 de forma masiva (sempre parlo de Londres que és lo que coneixia),
Dubto molt que El Corte Inglés s´apuntés avans del 78 com a mínim.
El sistema no es tonto, pero només s´apunta quan una cosa pot ser comercial perque ja és popular, no s´arrisga amb coses que inicialment son minoritaries.
Lo de Viatges Marina ho vam iniciar el Cuc Sonat, per suposat que ho recordo, ens vam coneixer llavors, no?
Per suposat que la majoria de grups que es van etiquetar com a punks no ho eren, això sempre pasa amb les etiquetes. Sobre tot si parlem de música punk, els mateixos Clash, Eddy & the Hot Rods,etc etc van apresurar-se a desmarcarse en l´aspecta musical, no tant en l´ideologic, inclús va haver allá un debat molt fort en que es deia que
quan els Pistols van començar el circ mediatic van deixar de ser punks i
grups com els CRASS creien que eren els punks autentics (cosa amb la que estic bastant d´acord)
Totalment d´acord en lo d´obrir un apartat sobre aquest tema fora de l´agenda, és un problema de dificil solució en aquesta web, es comença amb un tema i es deriva cap altres, sembla inevitable.
Per últim una dada, els Talking Heads van començar al 74, com els Ramones per exemple. Si no som tots uns esquizofrenics és per sort,
rebiem info d´afora i al sortir al carrer aquí…la máquina del tiempo
del Wells feta realitat, jeje
Hara, jo tinc la introducció a la festa (peça d’en Fripp I Cía.,
i algo més (la banda de Doris…).
Ja ens veien amb el Canti, i quan torni editem el que sigui.
salut
phew man! so much palaver! I personally had a ball the other night at the Heliogàbal with the Talking Heads. Thanks.
(l’únic que té sentit és el Gero de tot aquest monumental discurset…off the tracks)
Nada, nada, sólo para deciros que no tenéis ninguno ni puta idea (especialmente el Busqui), pero que pasados los años os sigo queriendo mucho. En interné nos teníamos que ver, coones!
Charly. que collons et passa? A ver si nos vemos, clon de D. Byrne. !!!!
Es cierto; igual hace veinte años desde, tal como dices en un web,
“te echaron” de D.Fatale. (serás malaje!…, pero queda bien, cuándo se lee)
Y luego….(.) . Y ahora todo más o menos bien, pero cincuentones.
Yo también te quiero cabronasso!! Un beso. Dime argo. Fins aviat.
Mala memoria tienes compañero, el clon del Sr. Byrne siempre has sido tu por excelencia. Ni flowers de eso que dices de la web, ahora me entero. Además pensaba que era yo el que os había echado a los demás, en fin. Ando con trancazo y encerrado en casa preparando el que será mi segundo fracaso discográfico, me pongo en contacto cuando esté más aireao! mi mail ctorrebadella@hotmail.com. larga vida a todos!
Ahir va morir Malcom McLaren fundador dels Sex Pistols, un autèntic personatge dels 70’s. En quedo amb la seva frase: “nunca hay que triunfar (porque te acomodas)… lo que hay que hacer es fracasar brillantemente”. Made in 70’s of course…
Per cert, a algú li sona lo de “La Banda Trapera del Río” ????
-Per ón creueu que anava “el rotllo” a partir del 77???,
per enterrar la Música Laietana, demanar info sobre El Patriarca, o esquivar a La Pasma (p.ex.) o per un cop trecades
les barreres al 77 (legalització PC, CNT, i 1 any després de la mort
de Franco i vist que el camí era democracia…, vam poguer sortir
al carrer sense amagar els nostres actes. Algú va viure el tinglado
de tenderetes que es van muntar a diari a Ramblas-Drasssanes, p. ex.?
Així que quan ( com ara que está de moda ) es parla de la década dels 70s, no es pot posar al mateix sac els principis dels 70s amb els finals
dels 70s, no tenen res a veure, fins i tot son antagònics.
Estaría bé posar, per acompanyar aquest comentari, un tema de, p.ex. Màquina del 70-71 i després, p.ex. el “Ciutat Podrida” de la Trapera del +o- 78.
ës el mateix “rotllo”??,
Dons jo crec que sí….
El Punki Buscabullas
28 comentaris
xavi cot
12 març 2010, 11:28
1Qué tenen a veure els Talking Heads en aquesta web???
Com no sigui per promocionar l´Heliogàbal…
Canti
12 març 2010, 12:14
2Som “grandets” però no zombies, i aquest és l’apartat d’agenda. Punky buscabullas.
xavi cot
13 març 2010, 06:20
3Jo he fet una pregunta i esperava una resposta sobre lo que van significar els Talking Heads aqui (amb retrás, com sempre) per la gent de la primera meitat dels 70s, Potser van ser dels pocs grups que van reunir les dues subgeneracions (la de la primera meitat i la de la segona meitat dels 70s), i dic potser perque la majoria de gent que parlava d´aquest grup eren els més joves i a més punks. Així que em sorprenía i per això preguntava.
Si t´ha “picat” lo de promocionar l´Helio és que no tens sentit de l´humor,
i lo de punki buscabullas, jaja, sense comentaris.
salut!
Canti
13 març 2010, 11:21
4@xavi
cap problema en promocionar l’Heliogàbal, un dels bars amb millor programació. em quedo amb això de que van agradar a dues generacions. demà ho veurem, malgrat que estic saturat de remakes.
aquest és el cartell de la nit
1. Banda Municipal del Polo Norte: Heaven / una altra per determinar 2 guitarres, baix, bateria, teclat, veu CANVI – VÍDEO
2. Thelemáticos: Road to nowhere / Burning down the house sampler, sinte, veus, timbales CANVI – VÍDEO
3. Christian Songstore: cançó per determinar guitarra i veu
4. Edu Mont + Roger + Hara: First week, Last week… guitarra, veu, percussió, trumpeta
5. Mil Pesetas: Found a job / Houses in motion / Crosseyed and painless / Once in a lifetime guitarres, baix, bateria, teclat, veus
6. Panotxa: electric guitar veu i teclat
7. Maño: Drugs veu i guitarra CANVI – VÍDEO
8. Raoul i Txuso: Thank you for send me an angel / Wild, wild life teclat, ukelele, bateria, guitarra, veus CANVI – VÍDEO
9. Espanya: Hey / The great intoxication / Genius of love veu, KAOS, teclat, groove box i microkorg CANVI – VÍDEO
10. Las Burning ladillas: Road to nowhere micros i sinte CANVI – VÍDEO
11. La banda de Doris: Listening Wind / The overload saxo, guitarra, percussió CANVI – VÍDEO
12. Constanza, Nuno , Ebú, Lali, Ferran: Heaven / Once in a lifetime / Memories can’t wait / Psycho killer/ Air / I zimbra veu, guitarra elèctrica, dos acústiques, veu i metal.lòfon
Gero
14 març 2010, 02:00
5Ara toca Talking Heads? que bé… Millor això que els espectacles pseudo-pop-nostàlgics-depriments que ens donen a diari als concerts, radio i televisió. Una de les meves cançons preferides dels TH es “Road To Nowhere” que trobo mes actual que mai.
jordi buscà
15 març 2010, 08:25
6A veure, dins del cacau musical de finals dels 70’s i principi dels 80’s, ón i havia una mescolança de punk i new wave de Nova York (Televisión, Talking Heads, Ramones, Richard Hell, Blondie… etc) els TH, van aparèixer realment al 77 (el disc és dliu així) i de punks, res de res; peró aixó no és cap miseria.
Realment agradin més o menys, musicalment van crear un tipus de música diferent de tot el que és feia fins llavors i aixó, pels que ens agrada i seguim lels musics, és bó, interessant i no sé que més. Particularment, els quatre primers discs i un directe molt bó, són treballs amb temas que per la gent que per edat els hi va tocar sentir.ho i per els que (gent am mès anys i per tant amb més bagadge musiqueru), tot i miran.los amb lupa, varem tenir de reconèixer la seva importància musical i escènica, passant d’etiquetes i prejudicis peregrins. Després potser déixen d’interesar, peró en David Byrne té discs interessantísims amb Eno i més…
Jo, ahir vaig tocar al Hélio, amb una formació improvisada i bé, no va ser res més que una festa d’amics (quasi tots ells), en un diumenge al vespre i amb un motiu: TH.
Versións impossibles i d’altres també. Divertimento sense més… Ce tout!
I…, millor aixó que una patada dominguera als ous.
Al que és cert, es que l’espai era massa petit per el reclam Talking Heads. En fí, jo que sé. Salut.
xavi cot
17 març 2010, 12:24
7Jordi, has entés per ón anava la meva pregunta, basicament és cert lo que dius,
tots aquests grups que menciones van ser coneguts aqui sobre el 77,
(potser els Ramones una mica avans) i al 77-78 també vam coneixer tots
els grups punks i els no tant o res punks (encara que van arrivar en el mateix paquet), la part anglesa: Ian Dury, Elvis Costello, Joe Jackson, etc, inclús es va reinvindicar gent com l´Iggy Pop. El terme New Wave
(imprecís com totes les etiquetes) ja ho diu tot. NEW-Nou Lo “nou” sempre trenca amb lo anterior, per això preguntaba com era que a gent dels primers 70s que basicament els hi agradaba la música de finals dels 60s també els hi agradés algo NOU de finals dels 70s, això demostraria
que el 77 no va ser un tall, el final d´una época i el principi d´altre, ni que el rotllo va durar un temps concret, sino que sencillament va evolucionar, en la música i en tot lo demés, al meyns per alguns.(recordeu qui va actuar en el Canet rock del 78 i qui actuava en el anterior, per exemle) Seria interessant llegir diferents opinions al respecte, sobre tot si no es refereixen exclusivament al aspecte musical
Per a mí, el David Byrne és de les persones més interessants, no només com a music.
Canti, que et quedi clar que em sembla molt bé que és posi en l´agenda
les activitats del Heliogabal, com les de tots els locals on hi ha música en directe, per suposat!. Quan una cosa no s´entén o sorpren, es pregunta,
i no es malinterpreta de la pitxó manera a la primera. Per a mí, tema tancat.
El de com va continuar el rotllo després del 77, obert
jordi buscà
17 març 2010, 07:14
8D’acord Xavi. Jo també crec que cap data acaba amb res. De fet abans de la etiqueta punk U.K i els imperdibles, que a la setmana ja estaven als grans magatzems, existien grups americans realment punks (!), si volem fer servir la expressió. MC5, la mateixa Patti, l’Iggy i els stoges….. Recomano la lectura d’un llibre amb una portada horrorosa, que es diu: Màtame, la historia del punk. (per cert Canti, es deHuelva). Allà es veu clarament quan els Pistols primer i després els Clash van anar a USA i els grups mencionats s’enfotien dels anglessos tractanlos de nanos tontets i acollonits per las comunas plenas d’armes, anfetas i cavall. Gent com l’Iggy i els Stoges, animalots com ells sols, varen treure els colors a la cara a Pistols i Cia. Els Clash, varen sortir millor parats, perqué de fet teníen mes “substància”, més intencions, menys tonteria. Recomano aquest llibre i si vol en Canti pot donar més dades (editorial, any, autor…). Au, m’en vaig a escoltar Pretty vacant, m’en agafat ganas… salut
Canti
17 març 2010, 09:57
9@xavi
Vas dir: Qué tenen a veure els Talking Heads en aquesta web???
Com no sigui per promocionar l´Heliogàbal…
La resposta lògica és RES (aquesta web es centra en un període anterior)
Vaig dir: Som “grandets” però no zombies, esperant que entenguessis que per mi van significar una entrada d’aire fresc. Ergo, si haguéssim estat zombies no l’hauríem apreciada.
Segurament jo m’hagués pogut expressar de manera més entenedora i tu també haguessis pogut plantejar més clarament la teva pregunta, però la provocació i la ironia a vegades no funcionen, sobretot a Internet.
jordi buscà
18 març 2010, 02:10
10BUENO AMIGOS!! ESTO ES TODO.
Dejen de platicar de esta forma y abran sus corasonsitos a la concordia.
Ándele, cabrones!!, que somos pocos y tocaos del ala.
Apremien, hombre apremien.
Gero
18 març 2010, 02:55
11Pues a mi me gustan los Smiths y el sonido Manchester de los 80’s y no doy tanta bulla!
xavi cot
18 març 2010, 03:19
12Canti, totalment d´acord amb lo que dius.
Jordi, et veig molt informat d´aquells anys 77-78.
Hauré de consultar l´arxiu, perque llavors estava massa “ennovolat”
visquent tot alló, y faré un escrit que penjaré ara amb la perspectiva
que dona el temps.
Lo que dius que a la setmana ja estaven els discs aquí, no ho crec, potser a partir del 78, pero avans (continuavem estant a España) hi había retrás, no tant com avans pero al meyns d´un any.
A més quan un grup treu un disc ja porta temps actuant. Els grups punks
anglesos son del 76 (Pistols i Clash inclosos). Només cal veure qui actuaba en aquell Canet, o al Zeleste, és més, no recordo haber sentit la més mínima referencia a la paraula punk per exemple en les jornades llibertarias.
Quan vam muntar el festival Punk del desembre del 77 et puc explicar
moltes anédotes del desconeixement sobre el punk que hi había inclós
entre grups d´aquí, o els que sonoritzaven els concerts rock, etc, i estem parlant quasi del 78. Pero repasaré les dades.
Sobre lo de qualificar als Pistols de “nanos tontets” només pot vindre de mentalitat USA, (antropologia pura)), el temps posa a tothom en el seu lloc, només cal mirar 35 anys després de quí es parla més, de quí es fan més pel.licules, documentals, etc i quí ha deixat més influencia.
També recomanaré un llibre quan tingui les dades, crec que es diu
“Rostros (o rastros) de carmín”, es gruixut i només parla de les similituts
entre el moviment punk i els dadaistes. Clar que els yanquis també deuen opinar que els dadaistes eren “nanos tontets”…
Ni uns ni els altres, es tracte de tindre en compte totes les opinions per
extraure conclusions (si es posible) imparcials.
Seguim
xavi cot
19 març 2010, 02:59
13Gero, independentment dels gustos que té cadesqú,
t´explico una “anécdota”.
Al 78 vaig anar amb uns amics, de trip, al Rainbow de Londres,
el cantant dels Stranglers estava a la pressó i es feia un concret per a ell.
Apart dels Stranglers, van actuar gent con les “Poison Girls, ´L´Eno,
el Manzanera, i els Joy Division (entre d´altres), Precisamenta l´Ian Curtis va tindre un atac d´epilepsia i la seva actuació va ser curta.
Apart del trip vam comprar afgano al vestibul, i el Rainbow et recorda
el Palau de la Música. Tot plegat va estar molt bé. Pero ara em donc compte que eren els Joy Division al 78 (so Manchester, no?) al 78,
i també recordo que una amiga, en aquell viatge, em va encarregar que li portés el LP dels Joy Division, Jordi , parlo del 78, si en una setmana es podía comprar aquí, no m´el hagués encarregat. Son pistes per saber qué va pasar realment. I ja no parlem qué feien L´Eno i el Manzanera amb els Stranglers.
Tot és més transversal i está més conectat de lo que sembla.
Només es tracte de trobar gent que volgui aclarir els fets
i no defendre postures prefixades.
jordi buscà
19 març 2010, 05:40
14Xavi reiet meu:
No he pretendido decir que los discos no tardasen en llegar; puede que sea cierto, pero yo me acuerdo perfectamente que estabamos a la orden del dia, casi puntualmente. Y si nó, los viajes a Londres, París o incluso Andorra, personales o de algún conocido, te arreglaban el tema. Yo mismo, trabajando como guía de viajes de una agencia llamada Viajes Marina ( te suena?), me surtía de lo necesario. Y después las copias en cassette para repartir entre colegas….. Pero,
Decía mas arriba que, la imagen, el desparpajo, el uniforme, la actitud punk londinense, a los pocos meses ya estaba de oferta en el corte ingles.
El sistema no es tonto, nen! de sobras lo sabes.
Y aunque hizo brecha y el fenómeno punk cuajó mas allá de las primeras crónicas negativas sensacionalistas de la prensa inglesa y del invento Malcom-Pistols (nanos tontets, segons els destroyers ianquis), estaría bien repasar si muchos grupos que etiquetaron de punks, lo eran o se sentian punks.
No sé, seguim…
(I potser, estaría bé obrir un apartat i sortir.sen de l’agenda)
Plis, Canti posa el nom i les dades del llibre Mátame, quan puguis. Merci
Canti
19 març 2010, 11:04
15yes dear
Por favor MATAME, La historiaa Horal del Punk, Legs McNeil & Gillian McCain, Celeste Eficiones, Coleción Música Cero, Madrid, 1999.
xavi cot
20 març 2010, 06:21
16Jordi, sobre lo del retrás que hi havía aquí, em refereixo a les tendes
de discs, Corte Inglés, mitjans de comunicació, etc, no a que alguns poguessin comprar coses afora, sort d´això! Dius que en “messos” el
Corte Inglés ja venía tota la parafernalia punk, ho dubto, tenint en compte que per exemple els Pistols es van formar al 75, i el punk va esclatar al 76 de forma masiva (sempre parlo de Londres que és lo que coneixia),
Dubto molt que El Corte Inglés s´apuntés avans del 78 com a mínim.
El sistema no es tonto, pero només s´apunta quan una cosa pot ser comercial perque ja és popular, no s´arrisga amb coses que inicialment son minoritaries.
Lo de Viatges Marina ho vam iniciar el Cuc Sonat, per suposat que ho recordo, ens vam coneixer llavors, no?
Per suposat que la majoria de grups que es van etiquetar com a punks no ho eren, això sempre pasa amb les etiquetes. Sobre tot si parlem de música punk, els mateixos Clash, Eddy & the Hot Rods,etc etc van apresurar-se a desmarcarse en l´aspecta musical, no tant en l´ideologic, inclús va haver allá un debat molt fort en que es deia que
quan els Pistols van començar el circ mediatic van deixar de ser punks i
grups com els CRASS creien que eren els punks autentics (cosa amb la que estic bastant d´acord)
Totalment d´acord en lo d´obrir un apartat sobre aquest tema fora de l´agenda, és un problema de dificil solució en aquesta web, es comença amb un tema i es deriva cap altres, sembla inevitable.
Per últim una dada, els Talking Heads van començar al 74, com els Ramones per exemple. Si no som tots uns esquizofrenics és per sort,
rebiem info d´afora i al sortir al carrer aquí…la máquina del tiempo
del Wells feta realitat, jeje
jordi buscà
21 març 2010, 01:52
17D’acod Xavi. I amb el que més, amb que quan van començar els Maclaren boys el circ, la cosa entre uns i altres, va perdre autenticitat(¡?!).
Cert que TH, al 74 ja eren, peró solsament un embrió universitari amb altres noms que ara no recordo (és pot mirar).
Seguim. Engega un debat fora de l’agenda i tothom podrá entra.hi sense creure que es `parla dels Talking Heads i de l.Helio.
Salut.
Hara
21 març 2010, 06:22
18Hola!
Tens més vídeos d’aquella nit?
Canti
22 març 2010, 02:27
19@Xavi i Jordi
estic fora uns dies; en parlem aviat
@Hara
alguna cosa més hi ha, la 7mana que ve et dic alguna cosa.
jordi buscà
22 març 2010, 02:51
20Hara, jo tinc la introducció a la festa (peça d’en Fripp I Cía.,
i algo més (la banda de Doris…).
Ja ens veien amb el Canti, i quan torni editem el que sigui.
salut
mbk
22 març 2010, 07:17
21phew man! so much palaver! I personally had a ball the other night at the Heliogàbal with the Talking Heads. Thanks.
(l’únic que té sentit és el Gero de tot aquest monumental discurset…off the tracks)
Gero
23 març 2010, 12:20
22No afegiré res mes… tan sols deixaré en el aire la següent qüestió:
En que va ser millor la musica dels 80’s?
CHARLY TORREBADELLA
23 març 2010, 02:51
23Nada, nada, sólo para deciros que no tenéis ninguno ni puta idea (especialmente el Busqui), pero que pasados los años os sigo queriendo mucho. En interné nos teníamos que ver, coones!
jordi buscà
23 març 2010, 07:36
24Charly. que collons et passa? A ver si nos vemos, clon de D. Byrne. !!!!
Es cierto; igual hace veinte años desde, tal como dices en un web,
“te echaron” de D.Fatale. (serás malaje!…, pero queda bien, cuándo se lee)
Y luego….(.) . Y ahora todo más o menos bien, pero cincuentones.
Yo también te quiero cabronasso!! Un beso. Dime argo. Fins aviat.
CHARLY
24 març 2010, 01:32
25Mala memoria tienes compañero, el clon del Sr. Byrne siempre has sido tu por excelencia. Ni flowers de eso que dices de la web, ahora me entero. Además pensaba que era yo el que os había echado a los demás, en fin. Ando con trancazo y encerrado en casa preparando el que será mi segundo fracaso discográfico, me pongo en contacto cuando esté más aireao! mi mail ctorrebadella@hotmail.com. larga vida a todos!
Gero
9 abril 2010, 12:04
26Ahir va morir Malcom McLaren fundador dels Sex Pistols, un autèntic personatge dels 70’s. En quedo amb la seva frase: “nunca hay que triunfar (porque te acomodas)… lo que hay que hacer es fracasar brillantemente”. Made in 70’s of course…
xavi cot
13 abril 2010, 10:14
27Avui dimarts 13, ha mort el Juan Pulido de la Banda Trapera del Río.
xavi cot
15 abril 2010, 11:58
28Per cert, a algú li sona lo de “La Banda Trapera del Río” ????
-Per ón creueu que anava “el rotllo” a partir del 77???,
per enterrar la Música Laietana, demanar info sobre El Patriarca, o esquivar a La Pasma (p.ex.) o per un cop trecades
les barreres al 77 (legalització PC, CNT, i 1 any després de la mort
de Franco i vist que el camí era democracia…, vam poguer sortir
al carrer sense amagar els nostres actes. Algú va viure el tinglado
de tenderetes que es van muntar a diari a Ramblas-Drasssanes, p. ex.?
Així que quan ( com ara que está de moda ) es parla de la década dels 70s, no es pot posar al mateix sac els principis dels 70s amb els finals
dels 70s, no tenen res a veure, fins i tot son antagònics.
Estaría bé posar, per acompanyar aquest comentari, un tema de, p.ex. Màquina del 70-71 i després, p.ex. el “Ciutat Podrida” de la Trapera del +o- 78.
ës el mateix “rotllo”??,
Dons jo crec que sí….
El Punki Buscabullas
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?