En contra l’oblit dels presos polítics. Helyette Bess ens parlarà avui de Jean Marc Rouillan i d’AD.
La xerrada d’Helyette Bess sobre Acció Directe tindrà lloc avui 12 de febrer 2010
a 2/4 de 8 del vespre a la Revoltosa.
Carrer Rogent 82 bis. Metro Clot.

Ver mapa más grande

Helyette Bess és un personatge singular. Ha sigut solidaria al llarg de la seva vida amb els revolucionaris perseguits, empresonats, exiliats, indocumentats. Helyette és una activista anarquista i humanista de 80 anys. Era llibretera, una professió molt estimada pels anarquistes, no sols pel desig de conèixer i viure envoltat de llibres, sinó també per difondre les idees noves. Amés la seva llibreria a Paris era un lloc de reunió i de contactes.

Helyette Bess fou solidària amb molts llibertaris espanyols exiliats a Paris, com també d’altres països. La pregunta és: ¿Com és que una persona profundament humanista i pacifista s’ajuntés amb els companys d’Acció Directe, demonitzats internacionalment per la premsa massiva i corporativa, com un grup terrorista i extremament violent?
El pare de l’Helyette fou un resistent a l’ocupació nazi i deportat. L’amistat amb Jean Marc Rouillan la va fer entrar al grup d’Acció Directe, un grup comunista llibertari, que tingué el seu origen en els moviment autònoms d’aquella època finals de la .

Context. Action Directe es va afrontar al neolliberalisme naixent i a les campanyes globals d’inicis de la dècada del vuitanta, que propagaven que per evitar la fallida del sistema capitalista, els governs havien d’ajudar als empresaris per a crear riquesa i llocs de treball. Justificaven les ajudes econòmiques i restriccions salarials per sortir de la crisi. Es varen reduir els salaris, flexibilitzar les condiciones de treball, permetre els acomiadaments massius, i es va donar suport econòmic a les grans multinacionals “per a crear més llocs de treball i riquesa”.

Action directe es va oposar al neolliberalisme amb accions contra la patronal, les OTG, els mitjans de comunicació, els militars, els organismes internacionals com l’OMC (Organització Mundial de Comerç), els Estats Units, i contra Israel, comissariats, bancs, ministeri de treball i d’immigració.
Les primeres accions a l’any 1979 foren contra la patronal. Tot un signe de l’objectiu i finalitat de l’organització armada. .

Helyette Bess estava amb els d’Action Directe els primers anys, quan encara no s’havien decidit per les execucions representatives de la patronal i poders imperials. A l’inici eren atemptats simbòlics, per alertar la població, per senyalar els enemics, per a senyalar els focus d’injustícies i repressió, (ambaixades bans i empresses d’Israel i Estats units, ministeris de treball, de l’exercit, comissaries, etc.). Action Directe aplicava la propaganda pel fet, “l’acció directe”, posant en pràctica el nom del grup. Eren atacs a l’imperialisme global dirigit per EUA, Israel.

El neolliberalisme va triomfar, com sabem. Els drets dels treballadors foren reduïts, els drets dels ciutadans igualment, les grans empresses es varen enriquir com mai en l’historia, les diferencies socials i les diferencies de salaris varen augmentar com mai. El neolliberalisme va provocar més ‘empobriment dels milions de pobres, més deseducació i més dependència del tercer mon. Varen augmentar els milions de morts infants per fam i per malalties curables, va augmentar l’analfabetisme, i l’enriquiment dels amos del mon, els de Bildergerg, Trilateral, CFR, FMI, Banc Mundial.

L’esquerra i extrema esquerra se varen ajuntar amb la dreta per condemnar AD, que els neolliberals presentaven i presenten com a terroristes. .

L’Heliette quan van començar les execucions dels caps de la patronal i de l’exercit, ja estava a la presó. Malgrat que difereix de les execucions, ha seguit donant suport als seus amics d’AD i els justifica dient que la violència d’AD fou una resposta a la violència de l’estat. El culpable ultim és l’estat.

Té rao. Acció directe volia parar la dictadura dels mercats i dels banquers, que ha provocat milions de morts. Mentre els criminals de guerra Bush, Blair, Aznar, Barroso, van pel mon cobrant milionades en conferències i xerrades explicant i justificant la seus crims, els d’Acció Directe per a parar les polítiques neolliberals, en el seu naixement, quan l’esquerra i sindicats eren forts, amb un mínim de danys col·laterals, se’ls castiga pitjor que als més grans genocides nazis detinguts a França. .

No ens estranya que el governs de Chirac, Sarkozy, es vengin i insisteixin en criminalitzar als militants d’AD, un grup anticapitalista conseqüent. Per això el consideren encara avui perillós, desprès de 30 anys!

Jean Marc Rouillan fou condemnat a mort el 1974 per Franco en rebel·lia. No li varen poder aplicar el garrot, ja que es va escapar. Han hagut d‘ésser jutges francesos , sotmesos als poders mediàtics i corporativistes, els que s’han encarregat de portar a la pràctica l’infame condemna d’uns tribunals militars franquistes. Jean Marc Rouillan i altres, han estat condemnats a una mort lenta, ala presó perpetua. Ja porten 23 anys de presó.

Les masses ben alliçonades, diuen que Rouillan i els seus amics són uns criminals i desitgen que es podreixin a la presó. El mateix que diuen aquí de l’Otegi, “que es podreixi a la presó i serveixi d’escarment”. No hi ha com controlar els poders mediatics!

A França hi ha una forta campanya dels moviments socials per a alliberar els militants d’AD, en particular Jean Marc Rouillan, un escriptor consagrat, tornat a la presó amb l’excusa d’una entrevista.

Per una relació dels 55 atemptats comesos per AD veure aquest enllaç